Rosario Castellanos

Rosario Castellanos (25 de mai de 1925, Ciutat de Mexic - 7 d'aost de 1974, Tel Aviv) èra una escrivana e una diplomata mexicana dau sègle XX. Foguèt una figura majora dei corrents de la literatura mexicana que succediguèron ai tendàncias eissidas de la Revolucion Mexicana. La vida e la societat mexicana, especialament la condicion dei fremas e deis indigèns, foguèron lei tematicas de son òbra.

Fotografia de la tomba de Rosario Castellanos.

Originària d'una familha de proprietaris terrencs de la region de Chiapas, i foguèt lo testimòni dei condicions de vida e de trabalhs deis Indians Maias. En 1941, sei parents foguèron obligats de s'installar en la Ciutat de Mexic e Rosario Castellanos i menèt d'estudis de filosofia. En 1950, venguèt doctor amb una tèsi sus la cultura femenina. De 1971 a 1974, foguèt ambaissadoira de Mexic en Israèl.

Animatritz culturala, professor de filosofia e jornalista, acomencèt sa carriera d'escrivana en 1948. Publiquèt de poèmas, de romans e d'assais centrats sus la defensa dei drechs de fremas e dau feminisme ò en favor dei drechs deis indigèns. Recebèt mai d'un prèmi per son trabalh coma lo Prèmi Chiapas (1958) per son roman autobiografic Balún Canán depintant la jovença d'una joina filha, lo Prèmi Xavier Villaurrutia (1961) per Ciudad real ò lo Prèmi Sor Juana Inés de la Cruz (1962) per Oficio de tinieblas depintant una insureccion indigèna en Chiapas.

ÒbrasModificar

  • Trayectoria de polvo (1948).
  • Presentación en el templo (1951).
  • El rescate del mundo (1952).
  • Balún-Canán (1957).
  • Poemas (1953-1955) (1957).
  • Al pie de la letra (1959).
  • Ciudad Real: Cuentos (1960).
  • Lívida luz (1960).
  • Oficio de tinieblas (1962).
  • Álbum de familia (1971).
  • Poesía no eres tú ; Obra poética: 1948-1971 (1972).
  • Mujer que sabe latín... (1973).
  • El eterno femenino: Farsa (1973).
  • Los convidados de agosto (1974).
  • El uso de la palabra (1974).

Liames intèrnesModificar

BibliografiaModificar

Nòtas e referénciasModificar