Rinocèros de Merck
Cran.
| Règne | Animalia |
|---|---|
| Embrancament | Chordata |
| Classa | Mammalia |
| Sosclassa | Placentalia |
| Òrdre | Perissodactyla |
| Familha | Rhinocerotidae |
Eth rinocèros de Merck o Stephanorhinus ei un genere escandit de rinocèros nadiu de tot eth nòrd d'Eurasia e demorec demest eth baish e eth prumèr tardièr Pleistocèn. Auia dues banes e ere relatiuaments gran. Pesaua aperaqui 3000 Kg e heia 2 metres de naut per 3,20-4 metres de long. Atau qu'ere semblant ath rinocèros blanc d'aué (1).
Especies e distribucion
modificarEn eth tardièr Pleistocèn i auia dus especies s'Stephanorhinus en Eurasia, eth gran rinocèros de Merck o Stephanorhinus kirchbergensis e eth rinocèros de bana estreta Stephanorhinus hemiotechus. Ambdús especies s'aurien edesvolopat entà Stephanorhinus etruscus.
Totun, encara ei pas aiga clara se Stephanorhinus hundsheimensis, enter d'autes especies, tanben pot dintrar en aguesta línia evolutiua. Aguest rinocèros demorec demest principis e eth miei deth Pleistocèn en era region paleartica der oèst e podia auer estat ua especia europea dera medeisha especie, evolucionada deth rinocèros deth Pliocèn Stephanorhinus jeanvireti.
Ere ua bèstia pauc especialisada que pàsturaua e raufinhaua. Hé 600.000 ans dues naues especies de rinocèros arribaren en Europa e despareisheren: S. kirchbergensis e S. hemiotechus. Era arribada d'ua bèstia que pasturava especialisada siguec massa dura pera aguesta bèstia generalista (2).
S. kirchbergensis demoraua més aprep de bòsqui pendent que S. hemiothecus viuia més en espacis duberts (3). S. kirchbergensis ei plan estranh de trapar en fossils e ei conegut pes trobalhes d'Itàlia, Alemanha, Reialme Unit e lòcs der èst d'Europa, plan d'eri deth miei Pleistocèn.
En Asia se n'an trapat en Siberia e er oèst asian (Cazacstan), Corea deth centre e era China. Tanben n'i a en Israèl e Liban més ei pas clar se aguesti son dera medeisha especie o d'ua auta (4). Ena China der èst S. kirchbergensis ere present a trauers de tot eth Pleistocèn enter es gras 30º e 40º Nòrd (5).
Ena Europa der èst S. kirchbergensis s'escandiguec pendent eth tardièr Pleistocèn. I a trobalhes d'aguest en Polonha. En es bòsqui deth Caucàs pot auer demorat enquia eth tardièr Weichselian. Es rinocèros de bana estreta aparegudi en Euròpa en eth miei Pleistocèn tanben son plan coneguts pes sues trobalhes de plan de lòcs coma en Espanha, Catalonha, Alemanha e eth Reialme Unit.
Tanben s'a trapat de rèstes sues en Siria, Israèl, eth Caucàs e aprep eth lac Baikal. Aguest qu'ei lo ponch més orientau deth sòn territori. Es darrèrs fossils deth rinocèros de bana estreta an sigut trapats en es Balcans a ont subervisquec enquia eth tardièr Weichselian (3)
Referències
modificar1.- ^ [1]
2.- ^ Ralf-Dietrich Kahlke und Thomas M. Kaiser: Generalism as a subsistence strategy: advantages and limitations of the highly flexible feeding traits of Pleistocene Stephanorhinus hundsheimensis (Rhinocerotidae, Mammalia). Quaternary Science Reviews 30, 2011, S. 2250–2261 [1] doi:10.1016/j.quascirev.2009.12.012
3.- ^ a b Diana Pushkina: The Pleistocene easternmost distribution in Eurasia of the species associated with the Eemian Palaeoloxodon antiquus assemblage. Mammal Review, 2007. Volume 37 Issue 3, Pages 224 - 245
4.- ^ Emmanuel M.E. Billia: Revision of the fossil material attributed to Stephanorhinus kirchbergensis' (Jäger 1839) (Mammalia, Rhinocerotidae) preserved in the museum collections of the Russian Federation. Quaternary International. Volume 179, Issue 1, March 2008, Pages 25-37
5.- ^ Pierre Olivier Antoine: Pleistocene and holocene rhinocerotids (Mammalia, Perissodactyla) from the Indochinese Peninsula. In: Comptes Rendus Palevol. 2011, S. 1–10.