Rechiar (en galician: Requiario, en portugués: Requiário) foguèt un rei sueu que regnèt de 448 a 456. Succediguèt a son paire Rechila.

Rechiar
Moneda sueva
Moneda sueva
Moneda sueva
Biografia
Naissença ?
N. a
Decès 456
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Reialme sueu
Epòca: Antiquitat
Règne: 448 a 456
Davancièr: Rechila

Religion e politica modificar

 
Estatua de Rechiar al Palais Reial de Madrid.

Rechiar es lo primièr rei sueu, e tot parièr lo primièr dels rei germanics a venir catolic. La fin es pas que religiosa, mas tamben d'èsser acceptat per la populacion ispanicoromana del reialme[1].

Marida la filha de son poissant vesin, lo rei visigòt de Tolosa, Teodoric II[2].

Règne modificar

Rechiar mena un règne guerrièr. en 449, ajudat dels bagaudas bascos, pilha l'entorn de Caesaraugusta, l'actuala Saragossa, e s'apodera de Lhèida. La politica d'espandiment de Rechiar mena una reaccion de Roma. L'emperaire Avitus enveja Teodoric II. L'armada visigòta entra en Ispània. Lo 5 d'octòbre de 456, los sueus son batuts a la batalha de l'Orbigo, près d'asturica, l'actuala Astorga. Rechiar, nafrat, ensaja de fugir, mas es fach presonièr puèi executat. La dinastia fondada per Ermeric s'atuda e un periòde de trebolum per la succession del rei se dobrís[3].


Referéncias modificar

  1. Arias 2007, p. 18.
  2. Arias 2007, p. 19.
  3. Arias 2007, p. 19-20.

Fonts modificar