La Prússia Orientala (en alemand : Ostpreußen) èra una província alemanda, uèi despareguda, que faguèt partit del reialme de Prússia de 1773 a 1824 e de 1878 a 1918, puèi de l'Estat liure de Prússia de 1919 a 1945. Situat en riba de la mar Baltica, entre Vistula e Niemen, la capitala n'èra la vila de Königsberg.

La província foguèt creada lo 31 de decembre de 1773. Correspondiá aproximadament a la part del territòri de l'ancian Estat monastic dels chivalièrs Teutonics que constituiguèt en 1525 lo ducat de Prússia e que portèt tanben lo nom de Prússia ducala, puèi de Prússia Vièlha. Mantenguda per l'ordonància del 30 d'abril de 1815, la província foguèt reünida a la de Prússia per le lei del 1èr de julhet de 1823. Foguèt restablida lo 1èr d'abril de 1878, data de la dintrada en vigor de la lei del 19 de març de 1877. Après la Primièra Guèrra Mondiala, son territòri foguèt reduit per la creacion del territòri de Memel e transformat en enclavament alemand per la creacion del corredor de Dantzig. Definitivament destacat d'Alemanha après la Segonda Guèrra Mondiala, l'ancian territòri de la Prússia Orientala es uèi devesit entre Polonha (voivodat de Vàrmia e Mazúria) e Russia (enclavament de l'óblast de Kaliningrad).