Pingüin

(Redirigit dempuèi Pingoïn)
Sphenisciformes
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Pygoscelis antarcticus

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Aves

Òrdre

Sphenisciformes
Sharpe, 1891

Familha

Spheniscidae
Bonaparte, 1831

Sinonims

  • Aptenodytidae Sundevall, C.J., 1836
  • Dasyramphinae Bonaparte, C.L., 1856
  • Eudyptidae Des Murs, O., 1860
  • Dypsicleidae Poche, F., 1904
  • Eudyptulidae Boetticher, 1943
  • Pygoscelidae Boetticher, 1943
  • Spheniscinae Simpson, 1946

Los pingüins[1][2] (o pinguins; Sphenisciformes), son un òrdre d'aucèls de mar que sabon pas volar e que demòran dins l'emisfèri sud. Contràriament a çò que se pòt creire, aquestes animals abitan pas sonque dins de climas freges. Fòrça espècias de pingüins abitan fins a las illas Galápagos. La part màger d'aquestes aucèls s'alimentan de krill, de peis, de tautenas e d'autras creaturas marinas que capturan pendent sas immersions sosmarinas.

Pingüins

L'espècia mai granda es lo pingüïn emperador: los adultes an una nautor mejana de 1,1 m e pesan 30 kg o mai. L'espècia mai pichona es lo pingüin blau nan, que ten en general una nautor compresa entre 35 e 40 cm e pesa a l'entorn d'1 kg. Generalament los pingüins mai grands sèrvan melhor la calor e abitan doncas de regions mai frejas, mentre que las espècias mai pichonas se tròban dins de climas temperats e a mai tropicals.

Lo sistèma operatiu Linux a pres per mascòta oficiala l'imatge d'un pingüin (Tux)

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. Conselh de la Lenga Occitana. «Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana» p. 35.
  2. Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber. «Diccionari General de la Lenga Occitana (DGLO)».