Lei tautenas (var. boscarla de mar, glaujòu, calamar) son de mollusques marins qu'apartenon a la classa dei cefalopòdes, sosclassa Coleoidea, òrdre Teuthida, amb dos sosòrdres màgers: Myopsina e Oegopsina.

Sepioteuthis sepioidea

Anatomia modificar

Lei tautenas an doás branquias e un sistèma circulatòri embarrat que l'es associat, format per un còr sistemic e dos còrs branquiaus.

Sei banetas musculosas son garnidas de ventosas e non pòdon tornar créisser se per cas serián arrancadas.

Sa boca es esquipada amb un bèc que li sierve per tuar sei predas e lei destroçar per melhor lei manejar. Aqueu bec si pòu tornar trobar dins l'estomac dei predators de la tautena, estent que n'es l'unica partida dau còs que non si pòu digerir.

La tautena es una carnivòra glota, que manja de peis ò d'invertebrats marins.

La grand majoritat dei tautenas mesuran a l'entorn d'un seissentenat de centimètres, pasmens, leis espécias pus grossas pòdon arribar fins a un quiengenau de mètres, bessai encara mai dins lei abís de la mar.

Gastronomia modificar

La tautena fa partida de plusiors especialitats occitana coma la tièla setòria ò la tautena farcida en Provença. Si pòu tanben manjar fregida ò grasilhada amb d'alhet e de jouverd, banhada d'un pauc d'òli d'oliva.

Classificacion modificar