Pau Vidal
Pau Vidal i Gavilán (Barcelona, 1967) es un lingüista, traductor e escrivan catalan. Èra conegut inicialament pel fach d'èsser lo traductor de l'escrivan sicilian Andrea Camilleri mas dempuèi qualques annadas es vengut una de las voses mai criticas sus la degenerescéncia del catalan, sonada tanben catanhòl e mai suls resultats de l'immersion lingüistica.
Mai recentament s'es opausat clarament a la reconeissença d'un estatus oficial o cooficial de l'espanhòl dins una Catalonha independenta amb per exemple la publicacion en 2015 de El bilingüisme mata, en s'inspirar de las inscripcions marcadas suls paquets de cigarretas.[1]
Biografia modificar
Pau Vidal faguèt sos estudis a l'Universitat Autonòma de Barcelona de 1985 a 1990, e s'i diplomèt en filologia catalana. Ans mai tard, en 2002, se ganhèt lo Prèmi Documenta gràcias a sa primièra òbra, Homeless (qu'a la debuta se deviá sonar Home les). Posteriorament recebèt, gràcias a un autre roman, Aigua bruta, lo Prèmi de Literatura Scientifica en 2006.[2] Una autre libre, Fronts oberts, li faguèt emportar lo Prèmi Marian Vayreda de pròsa narrativa en 2011.
Lo personatge principal de sos dos romans es lo filològ e detectiu Miquel Camiller (nom que fa omenatge a l'escrivan italian Camilleri), un afogat del lingüista catalan Joan Coromines.
Per çò qu'es de sa produccion coma traductor, Pau Vidal s'es avodat mai que mai a revirar de pròsa narrativa a partir de la lenga italian al catalan. Realizèt aital de traduccions de classics coma -El gattopardo- de Tomasi di Lampedusa, un bèl nombre de traduccions d'Andrea Camilleri –en particular del cicle del comissari Montalbano–, e tanben a tradusit de libres d'Antonio Tabucchi, Roberto Saviano e Erri De Luca.[3]
Per son prètzfach recebèt lo prèmi Jaume Vidal Alcover de traduccion 2011-2012 mai que mai per la revirada de l'òbra I viceré de Federico de Roberto.[4]
Se consagra a mai a l'enigmistica e sus aqueste sicut a publicat mantun libre amassa amb Màrius Serra. Dempuèi lo mes de junh de 1992, es encargat dels Mots crosats de l'edicion catalana del jornal El País. Faguèt tanben lo presentador, amb Elisenda Roca, del programa de television Joc de paraules de 2004 a 2005, abans de trabalhar coma scenarista de Tot B, un jòc del canal de television barcelonés BTV, durant qualques meses entre 2005 e 2006.
Foguèt tanben responsable de las seccions consagradas a la lenga catalana dins mantes programas, coma Els matins, sus Catalunya Ràdio, o El cafè de la república, de Joan Barril, de la meteissa ràdio.
Òbras modificar
- El parevostre (2000)
- Home les (2003), recuèlh de racontes
- Joc de paraules (2004), escricb amb Elisenda Roca
- Aigua bruta (2006), roman negre amb lo detectiu Miquel Camiller
- RodaMots: Deu anys fent 'Cada dia un mot' (2009), escrich amb Jordi Palou
- En perill d'extinció: 100 paraules per salvar (2009)
- Fronts oberts (2011), roman negre amb lo detectiu Miquel Camiller.
- Catanyol.es (2012)
- 100 insults imprescindibles (2014)
- El bilingüisme mata (2015)
Referéncias modificar
<references>