Patinadoira
Une patinadoira es una superfícia d'aiga gelada (glaça), o cobèrta d'un material sintetic on se pòt far de patinatge, del bandy o de l'oquei sus glaça.
Per las patinadoiras « tradicionalas », la superfícia deu èsser refregida per aténher e passar pas lo punt de congelacion de l'aiga, naturalament per las patinadoiras exterioras dels païses ont la temperatura se manten longtemps sota lo zèro (la mai granda patinadoira del mond es exteriora e se situa a Ottawa al Canadà), o artificialament mercé amb un sistèma de refrigeracion.
Istòria modificar
Las primièras patinadoiras artificialas datan de la fin del sègle XIX. La primièra pista artificiala se bastiguèt en 1842 per l'anglés Henry Kirk, a Londres dins un sòtol. La pista èra de fòrça fèbla dimension e compausada d'una mescla de produchs quimics pudents. Los progrès venon d'una tròba brevetada del professor John Gamgee. Es el que realiza la primèra patinadoira artificiala, lo Glaciarium de Chelsea a Londres lo 6 de mai de 1876. Sa piste mesurava 12x7,3 mètres. La Southport Glaciarium dobrís en 1879 dins la banlèga de Liverpool. Presentada coma la sola patinadoira al monde dobèrta en totas sasons, es la primièra patinadoira artificiala de granda talha (52x21 m). Mas barra après dètz ans d'expleitacion trop carestiosa provòca la quincanèla del promotors (1889).
Patinadoiras artificialas modificar
Existís dos tipes de patinadoiras artificialas; « classicas » (en aiga gelada) o « sinteticas ».
La patinadoira classica es dotada d'un grop de produccion d'aiga glaçada, d'un malhum constituent lo "tapís glacièr", d'un balon tampon e de pompas de circulacion. Lo material liquid percorrissent lo tapís glacièr es sovent compausat d'aiga e de glicòl (un antigel permetent a l'aiga d'èsser refregida fins -12°C). Aqueste liquid circula en bocla tancada dins lo tapís glacièr, jos la superfícia de patinatge. Lo mai grand « enemic » d'una patinadoira exteriora es lo vent. La pluèja e la temperatura son pas un enemic de crénher, levat la consomacion d'energia. Quand plòu, aquò empacha la glaça de fondre, e donc se deu plan ajustar los reglatges del sistèma de refrigeracion per evitar la fonda de la superfícia mas tanben evitar que la pluèja gele e cresca tròp la sisa de glaça, per evitar una subreconsomcion electrica.
Jol solelh o un fòrt vent, la poténcia del grop es auçada per evitar la fonda de la glaça.
Quand fa freg, Lo grop freg es arrestat o sa poténcia es diminida per evitar que la glaça s'ascle.
Las patinadoiras interioras cobèrtas benefician de fòrça melhoracions tecnicas dempuèi un quinzenat d'annadas que permetèt de diminuir fòrça lor consomacion energetica. Ara, fòrça patinadoiras recentas son dobèrtas tota l'annada e lor foncionament es sovent mens carestiós en estiu qu'en ivèrn. La consomacion es mai sovent 1/3 per la produccion de freg en ivèrn e 2/3 pel caufatge del bastit; las proporcions capviran en estiu mas la quantitat globala d'energida absorbada demora la mèsma. Per exemple, la patinadoira-piscina de Tolosa acabanda en agost de 2011 a lo labèl "Nauta Qualitat Environamentala"; 100 % de las calorias rebutadas per la produccion del freg son utilizadas pels besonhs del bastit; lo caufatge de la patinadoira, lo caufatge dels bacins de la piscina, etc.
Per installar una patinadoira artificiala en exterior, la primièra condicion es un sòl plan, fèrme e nivelat, que se cobrís d’un tapís glacièr constituit per un malhum de tudelariás ligadas las unas als autres e formant un circuit tancat. Aqueste tapís glacièr es ligat a de collectors principals situats a un o dos tèrmes de la pista de glaça. A lor torn, los collectors principals son ligats a una pompa d'aiga, a una sèrva (dich sèrva tampon o buffer tank) e fin finala al grop de freg. L’ensemble forma un circuit tancat qu'es la basa de la futura pista de glaça.
Lo circuit es empli d'una mèscla antigel (monoetilèn glicòl o polipropilèn glicòl) e d'aiga après lo grop de freg es aviat. La pompa fa circular lo liquid de contunh dins lo malhum de tudelariá de la pista de glaça e la sèrva tampon permet de levar l’aire que sens el demorariá captiu dins lo circuit. Pauc a pauc, lo grop de freg baissa la temperatura del liquid entre -8 e -10ºC. Enseguida, mejans una lança d'aiga, es asagat la primièra sisa d’aiga suls tudèls del tapís glacièr, e l’aiga cristalliza instantanèament. L’operacion se torna far mai d'un còp e, pauc a pauc, la sisa de glaça se forma. L’espessor ideala d’una pista de glaça se situa entre 6 e 8 cm.
Per installar una patinadoira artificiala en interior, lo principi es identic mas fòrça precaucions son presas per limitar las pèrdas termicas, baissar l'emissivitat de las parets, mestrejar la qualitat de l'aire (temperatura e igrometria), etc. Una mai granda atencion serà portada tanben a la pista que deurà demorar perenna dins lo temps (proteccion del tapís glacièr per de sable o inclusit dins un malon de beton).
-
Icebox, collectaires en dejós, e taps glacièr enrotlat per dessús. -
Tecnician desenrotlant lo tapís glacièr -
Lo tapís glacièr tot desenrotlat -
Lo grop de freg, a costat de la sèrva tampon, ligat a la pista de glaça -
Emplissatge de la sèrva tampon amb mescla aiga e antigel -
Los collectaires principals d’una pista de glaça -
Collectaire terminal a tèrme d’una pista de glaça -
Montatge de la baranda a l'entorn d’una patinadoire temporària -
Tecnician al fabricar la glaça -
Los collectaires principals d’una piste, cobèrts de glaça -
Patinatge de léser en plen air, en vila -
Patinadoira temporària en centre vila
La patinadoira en material sintetic modificar
Es una patinadoira constituida d'un material sintetic pro dens (ex : PEHD (Polietilèn Hauta Densitat presentant en superfícia mai de 4 milions de moleculas al cm³ o encara UHMWPE) que sens aver gaireben pas la consisténcia ni la textura de la glaça permet una limpada gaireben tan performanta segon los distributors (equivalenta a 95 % d'aquesta d'una glaça veraia), pro per realizat una partida dels entraïnaments o l'initiacion al patinatge. Pasmens, es pas possible de sautar sens damatjar la sisa e las sensacions de limpada son plan diferentas. L'afustatge dels patins se deu adapatar (fòrça cròts) per assegurar un minim d'aderéncia. Una tala patinadoira costa fins a 6 còpas mens car qu'una patinadoira de glaça artificiala. Lo PEHD es tractat anti-UV per resistir al solelh, e segon los fabricants resistís mai de 15 ans gaireben sens mantenéncia.
Lo bilanç ecologic es esitant: i a pas de consomacions d'energia coma per mantenir un plan de glaça mas l'impacte environamental de la fabricacion dels compausants sintetics es pas donat e l'expleitacion demada un assagatge regular de silicòna per assegurar un minim de limpada. Aquestes produchs largarián una energia grisa plan importanta mas los fabricants comunican pas al subjècte.