Lo panslavisme es una ideologia que foguèt influentat durant lo sègle XIX e au començament dau sègle XX. Basada sus lo sentiment de l'existéncia d'un eiretatge istoric e culturau comun a totei lei pòbles eslaus, aviá per objectiu de realizar l'unitat politica de l'ensemble d'aquelei pòbles. Foguèt lo movement successor d'un eslavisme culturau aparegut durant lei sègles XVII e XVIII gràcias a de personalitats coma Juraj Krizanic (v. 1618 - 1683), Josef Dobrovsky (1753-1829) e Jan Kollár (1793-1852).

Colors tradicionalas dau panslavisme.

Lo panslavisme inspirèt divèrsei projèctes de federacion ò de confederacion dei pòbles eslaus prepausats per de movements liberaus ò revolucionaris. Pasmens, foguèt tanben fòrça popular en Russia per justificar l'unificacion de totei lei pòbles eslaus sota la direccion dau tsar. Aqueu corrent foguèt poderós deis ans 1850 a la Premiera Guèrra Mondiala. Lo panslavisme foguèt egalament popular dins lei Balcans e aguèt un ròtle important dins la formacion de Iogoslavia, Estat destinat a unificar leis Eslaus dau Sud.

L'abandon dau panslavisme per l'URSS e la revirada de l'experiéncia iogoslava a entraïnat un declin important de l'ideologia panslava dins lo mond modèrne. Lei tensions entre Russia e plusors país eslaus vesins (Polonha, Ucraïna...) renforçan aquela disparicion. Pasmens, lo panslavisme explica encara certanei particularitats diplomaticas europèas coma la proximitat istorica granda entre Russia, Serbia e Bulgaria.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) Francis Dvornik (trad. Danielle Pavlevski), Les Slaves : Histoire et civilisation, de l'Antiquité aux débuts de l'époque contemporaine, Éditions du Seuil, coll. « Univers historique », 1970.

Nòtas e referéncias modificar