Operacion Catalonha
L'Operacion Catalonha es una conspiracion policièra iniciada pel govèrn espanhòl qu'aguèt per mira de frenar lo procediment d'independéncia catalan. Lo complòt impliquèt de falsas pròvas, la manipulacion de donadas, de rapòrts irregulars, d'agents secrèts, de fugidas interessadas a la premsa, de menaças per obtenir d'informacions confidencialas[1] e una guèrra judiciària[2]. Es solament l'una de
las brancas de l'ofensiva contra l'independentisme catalan. Malgrat foguèsse una operacion que deviá demorar secrèta, es venguda brusenta e a permés de descobrir d'unes dels noms de çò qu'es estat apelat «los bordilhièrs de l'Estat».[3]
Après la manifestacion de l'11 de setembre de 2012, amb l'eslogan «Catalonha, novèl estat d'Euròpa», ont un milion e mièg de personas desfilèron dins las carrièras de Barcelona al benefici del drech a decidir, la direccion del Còs Nacional de Polícia (CNP) lancèt una operacion secrèta, a despart dels procediments judiciaris e de la màger partida de l'estructura de la polícia.[1]
L'operacion consistissiá a enquestar e a reculhir d'informacions suls òmes politics favorables a l'independéncia de Catalonha sens cap d'autorizacion judiciària. Per aquò far, doas vias son estadas utilizadas: pel biais d'una unitat especiala e secrèta del CNP, dependent del ministèri de l'Interior espanhòl, e tanben pel mejan de l'ambaissada espanhòla en Andòrra, dependent del ministèri dels Afars estrangièrs.
Istòria
modificarLo 6 de julhet de 2016, lo comissari del Còs Nacional de Polícia d'Espanha José Manuel Villarejo revelèt al palais de justícia qu'aviá trabalhat amb l'èx-cap de l'unitat dels afars interiors, Marcelino Martín Blas, per arrestar lo procediment independentista en Catalonha. Villarejo admetèt qu'èra cargat de «recercar de delictes», mentre que Martín Blas se consacrava a de «rendètz-vos», d'«istòrias» e a «captar de fonts».[4][5] Assegurèt tanben coma demest las fonts qu'aviá captadas Martín Blas, i aviá l'èx-director del burèu anti-corrupcion de Catalonha, Daniel d'Alfonso, que foguèt vist dins doas reünions en octobre de 2014 amb lo ministre de l'Interior espanhòl, Jorge Fernández Díaz, e pendent las qualas se presumís que conspiravan per trobar de pròvas contra los òmes politics independentistas catalans.[6]
L'11 de julhet de 2016 es estat rendut public un rapòrt policièr, signat per Marcelino Martín Blas, que confirmava l'existéncia de l'operacion Catalonha. Dins aquel rapòrt s'afirma qu'una de las atribucions del comissari José Villarejo «pendent la darrièra legislatura» èra «lo procediment independentista catalan».[6]
Lo 18 d'agost de 2016, l'expresident de la Banca Privada d'Andòrra (BPA), Higini Cierco, declarèt, al palais de justícia, aver recebut de pressions de membres del ministèri de l'Interior del Govèrn d'Espanha e de dirigents policièrs espanhòls per obtenir d'informacions bancàrias de qualques òmes politics independentistas e de lors familhas. Concretament, assegurèt aver recebut de menaças e de chantatges de la part de Celestino Barroso, estacat de securitat interiora a l'ambaissada d'Espanha a Andòrra, e de Marcelino Martín Blas, comissari en cap del departament dels Afars Intèrns de la Polícia Nacionala espanhòla.[7][8] L'èx-avocat dels fraires Cierco, Jaume Bartumeu, confirmèt las menaças e las extorsions que faguèron patir la polícia espanhòla a Cierco.[9][10]
Lo 30 d'agost de 2016, es estat rendut public que lo president del Govèrn d'Espanha, Mariano Rajoy, participèt a l'operacion per obtenir d'informacions sus de politicians catalans. Lo president envièt son cap de gabinet, Jorge Moragas, e lo secretari d'Estat al Comèrci, Jaime García-Legaz, a Andòrra perque convenquèsson los patrons de la BPA de lor liurar d'inventaris bancaris, en violacion de la legislacion andorrana.[11][12]
Referències
modificar- ↑ 1,0 et 1,1 Operacion Catalonha, ccma.
- ↑ La policia patriòtica, imputada pels àudios de Villarejo sobre Catalunya, El Món.
- ↑ Qui és qui en l’operació Catalunya? Diari Ara.
- ↑ Un comissari espanyol admet al jutjat l’existència d’una ‘operació Catalunya’, Vilaweb.
- ↑ El comissari Villarejo revela davant del jutge l'existència d'una operació Catalunya, 3Cat.
- ↑ 6,0 et 6,1 Police report confirms existence of ‘Operation Catalonia’ during Spanish Government’s last term of office, Catalan News Agency
- ↑ Un informe policial confirma que hi havia una 'operació Catalunya', El Periódico de Catalunya.
- ↑ L'ambaixada espanyola assenyalada per l''afer Pujol', Diari d'Andorra.
- ↑ Bartumeu confirma les amenaces als Cierco i explica que va ser ell qui ho va comunicar a Martí, Diari Ara.
- ↑ Bartumeu assegura haver informat personalment el Govern de les extorsions de la policia espanyola als Cierco el març del 2015, Andorra Difusió
- ↑ Rajoy, instigador de les coaccions a la banca andorrana, El Nacional.
- ↑ Moragas en el laverint de la seva Operació Catalunya, Diari Ara.