Niccolita

La niccolita (sinonims aarita, niquelina, niquelita) es un minerau de color roge coire que presenta sovent traças d'alteracion sornas o de color verd clar. D'ua duretat de 5 a 5,5 e d'ua densitat compresa entre 7,66 e 7,78, es compausat d'arseniüre de niquèl (NiAs). Forma cristals rars de forma piramidau o tabulara, mes generaument, se presenta devath la forma d'ua massa compacta microcristallina. Lo son esclat es metallic, es solubla dens l'acid nitric e n'es pas fluorescenta. Son punt de fusion es baish e la niccolita hon aisidament en liberant vapors d'arsenic.

Fotografia d'ua massa de niccolita (Silver Bar Mine, Canadà).

Geologicament, se tròba principaument dens veas idrotermaus de temperatura hauta e, coma minerau accessòri dens gabros noritics. Es generaument associada dab la pirrotita, la calcopirita, l'arsenopirita e la pentlandita. Los critalhs mei coneishuts venen d'Argentina, de Japon e d'Alemanha. La niccolita es espleitada tà produsir de niquèl.

Ligams intèrnes

• Arsenic.
• Niquèl.

Bibliografia

• (fr) Nicola Cipriani (trad. Marie-Hélène Alfonsi e Catherine Sobecki), Minéraux et Roches, París, Gründ, 1996.