Mercat negre
Lo mercat negre es lo comèrci illegal o clandestin, es a dire l'escambi de merças que la circulacion es enebida o restrencha.[1]
Formacion
modificarLo fenomèn del mercat negre sorgís en temps de crisi o en de periòdes de contraròtle governamental de l'economia, mai sovent quand la raretat dels bens de primièr necessitat obliga los govèrns a impausar de contraròtles de preses o racionament de bens. Dins aquestas circonstàncias, los vendeires son dispausats a passar las leis per obténer de ganhs màgers, alara que los crompaires son dispausats a pagar de preses mai elevats per aténher un actiu que los es enebit o limitat. Es a dire, dins de situacions ont i a mai de demanda qu'ofèrta, e que l'ofèrta existenta raja pas d'aquestas proïbicions o que simplament los comerçants pòdon vendre a un melhor prètz dins un mercat pas establit, realizant un mercat negre.
Lo mercat negre s'aplica pas exclusivament a produchs de primièr necessitat: los païses qu'enebisson, restringeixen o permeton la venta a anautit prètz de tabac o alcoòl propician l'aparicion de personas qu'introdusisson aqueles produchs il·legalment. Egalament, la compravenda de drògas, armas e autras substàncias pas permesas per la lei forman de mercats negres d'enòrmas dimensions.
Los cambis illicits de moneda son tanben considerats coma d'operacions de mercat negre. Dins aqueste cas, la causa es la fixacion del cambi oficial se fa a de nivèls que rebaton pas lo cambi real. D'aqueste biais, los tenents de moneda estrangièra fòrta (mai sovent lo dolars, mas recentament tanben d'èuro) las vendon defòra dels mercats oficials, per far de cambis mai avantatjosos.
Vejatz tanben
modificarReferéncias
modificar- ↑ «Mercat negre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.