Marion Maréchal

Marion Maréchal, nascuda Le Pen lo 10 de decembre de 1989 a Saint Germain en Laye en region Illa de França, es una femna politica francesa d'extrèma drecha, d'ascendéncia occitana e bretona per sa maire, Yann Le Pen, vist qu'es ela meteissa d'origina occitana per sa maire Pierrette Lalanne (nascuda lo 10 de setembre de 1935 a Aira, dins las Landas de Gasconha) e bretona per son paire Jean-Marie Le Pen. Marion es la filha naturala del celèbre jornalista, diplomata e espion francés Roger Auque. Pòrta lo nom d'ostal de son sògre, Samuel Maréchal, que l'a reconeguda. De notar que "Marion" es tanben lo prenom vertadièr de sa tanta, escaissada "Marine Le Pen", mas en realitat declarada "Marion Le Pen" a l'estat civil (precisament : Marion, Anne, Perrine Le Pen).

Marion Maréchal dintra en politica en 2008 al Front nacional (FN), que lo cofondator e primièr president n'es justament son pepin, Jean-Marie Le Pen, a lo qual succedís sa tanta Marine Le Pen en 2011. Marion Maréchal fa partida de l'ala liberala-conservatritz e identitària del Front nacional.

En 2012, es elegida deputada en Occitània dins la 3na circonscripcion de Vauclusa (Provença) : a 22 ans, es la sola elegida del Front nacional d'aquela eleccion legislativa e la mai jove deputada de l'istòria de la Republica francesa. Son suplent a n'aquela eleccion es Hervé de Lépinau, lo vicepresident de la Liga dau Sud, e a donc logicament beneficiat del sosten del cònsol màger d'Aurenja, Jacques Bompard, lo fondator de la dicha Liga dau Sud.

En abril de 2015, après l'anóncia del retirament de la candidatura de son pepin Jean-Marie Le Pen, es designada cap de lista del Front nacional a las eleccions regionalas de decembre en Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Lo 6 de decembre de 2015, sa lista arriba en cap ambe 40,6 % de las voses davant la lista de drecha menada pel deputat e cònsol màger de Niça, Cristian Estrosi (26,5 %), e la lista del deputat socialista Christophe Castaner (16,6 %). Christophe Castaner se retira del segond torn e pòrta son sosten a Cristian Estrosi per far barratge a Marion Maréchal-Le Pen.

Lo 13 de decembre de 2015, al segond torn, la lista de Cristian Estrosi obten 54,78 % dels sufragis contra 45,22 % per la del Front nacional. Marion es donc elegida conselhièra regionala d'oposicion pel departament de Vauclusa. Lo Front nacional realiza a n'aquela eleccion lo melhor resultat de son istòria en Occitània, mai especificament dins aquesta region administrativa dicha Provença-Aups-Còsta d'Azur, obtenent 42 elegits en tot dins l'amassada regionala provençala.

Après l'eleccion presidenciala de 2017, se tira de la vida politica puèi fonda en 2018 l'Institut des sciences sociales, économiques et politiques (ISSEP), una escòla privada que ne pren la direccion generala. Se tira tanben pauc après del Front nacional qu'a cambiat de nom en Rassemblament Nacional en 2018.

De retorn en politica en 2022, sosten la candidatura d'Éric Zemmour a l'eleccion presidenciala e ven vicepresidenta executiva del partit "Reconquête" (Reconquista), partit fondat pel dich Éric Zemmour. Marion Maréchal es designada cap de lista d'aquel partit a las eleccions europèas de 2024.

En junh de 2024, après la malescaduda de negociacions per una aliança entre "Reconquête" (Reconquista) e lo Rassemblament Nacional pendent las eleccions legislativas, Marion Maréchal crida a votar pels candidats del Rassemblament Nacional, criticant Éric Zemmour per sa volontat de presentar de candidats contra lo dich Rassemblament Nacional. Éric Zemmour acusa alavetz Marion Maréchal de traïson e la tira del partit.

Lo 7 d'octobre de 2024, anóncia alavetz la creacion d'un novèl partit politic, "Identité-Libertés" (Identitat-Libertats), pasmens s'agís en realitat de la represa del Movement conservator, dins lo qual succedís a la presidéncia a Laurence Trochu. Ralia a n'aquel partit los autres eurodeputats excluses coma ela de "Reconquête". Declara que son objectiu es de trabalhar a far una coalicion de las drechas, ambe Marine Le Pen, Jordan Bardella o encara Éric Ciotti.