Lista dels comtes de Peitieus

lista d'un projècte Wikimèdia

Liste dels comtes qu'an portat lo títol de comte de Peitieus. Apòrta la sobeiranetat sul comtat de Peitieus, qu'es vengut la província de Peitau (quitament se se ditz pas comtat de Peitau).

Comtes merovingians e carolingiansModificar

  • un Ricuin, mai tard comte de Nantas, es citat en 811 e 814/815, mas sens que se pòsca èsser segur d’una presa de foncions efectiva[2].
  • Bernat, citat en 815[3] e en 825

Dinastia dels RamnulfidsModificar

A partir de Guilhèm Cap d'Estopa, totes los comtes de Peitieus tanben son ducs d'Aquitània e pòrtan un numèro d'òrdre doble : lo primièr pel comtat de Peitieus, lo segond pel ducat d'Aquitània. Mentre que la dinastia demòre peitavina, e que Peitieus demòre una de las capitalas, generalament s'utiliza lo segond, per de rasons de prestigi.

PlantagenèstsModificar

Princes apanagistasModificar

Capecians dirèctesModificar

 
Anfós de Peitieus : partit d'azur semenat de flors de lis d'aur e de golas semenats de cestèlh d'aur

ValésModificar

Vejatz tanbenModificar

FontsModificar

  • Michel Dillange. Les Comtes de Poitou Ducs d'Aquitaine (778-1204). La Crèche : Geste éditions, 1995. ISBN 2-910919-09-9

NòtasModificar

  1. Michel Dillange, Les comtes de Poitou Ducs d'Aquitaine (778-1204), La Crèche : Geste éditions, 1995, 303 p. (ISBN 2-910919-09-9), p 29 ; Carles Cawlye. Medieval lands. Foundation for Medieval genealogy, disponible en linha [1].
  2. Citat per Jean Besly. Histoire des comtes de Poitou e ducs d’Aquitaine. Niòrt : Robin, 1840. Vejatz : Michel Dillange, op. cit., p 29 que lo considera incertan ; vejatz tanben Carles Cawlye. op. cit.
  3. Carles Cawlye. op. cit., citat coma presumit, e per 815 solament