Lo lemosin ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de fòrmas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes auvernhat e vivaroaupenc. Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per amor de donar una mòstra del vocabulari lemosin.

D'espleitar: https://espritdepays.com/bonus/glossaire-les-mots-du-perigord, e lo diccionari Occitan/Francés d'Ives Lavalada, ed. IEO Lemosin 2010, Lemòtges.

NDR: tota esmenda, correccion o melhorament es benvengut, especialament quand ignorèm la definicion o l'existéncia d'un mot ("??") o que sèm pas segurs qu'existisca ("?"). Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetentica: g-uech [get], l-èsser, z-onte, v-onta...

franc. : francesisme a evitar

Lo sufix aumentatiu -às, -assa ven -ard, -arda.

  • abaura: fr. (d') à présent
  • abausir, 'bausir [bu 'vi] : abausir, esbalausir
  • abeurat, abeurada: fr. détrempé(e)
  • abeuratge m., beuratge f.?? : beuratge
  • abilhar ('bilhar) v. assasonar (tanben vòl dire Vestir)
  • abinar: acoblar (sens general e sens sexual)
  • abochar, abochonar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • abora (d') : d'ora, tòst
  • abòrd (d') : a l'instant, tot primièr, lèu; d'abòrd que: tantlèu que; puèi que (tanben emplegat)
  • abracar v. fatigar grandament
  • abrial (sud del Perigòrd), abriu (nòrd [abri(w)/abre], abriau: abril
  • acaçar (acassar? varianta de (a)catar?) : cobrir
  • acatar, 'catar: amagar, escondre; cobrir
  • acelar, açalar, acialar: abrigar de la pluèja
  • acelat, açalat, acialat (a l') : abric (a l'); d'amagat, d'escondon, d'agachon, d'assetons)
  • achabason: terminacion
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme: Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin captare)
  • acimar: emplenar a ras
  • acimat, -ada: que sa cima es elevada
  • aclapir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • aclatar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • acocolar (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • acoconar (/s'): emmitoufler
  • acossar : encoratjar
  • acotar: fr. appuyer, accoter, soutenir, étayer; atteindre
  • acotir, cotir: batre, maltractar, prene pels cabèls
  • acotit, -ida, cotit, -ida: mesclat, -ada
  • acranar (s') : se far crane, polit
  • acraponhir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • acropir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • aer: èr, aire (tanben emplegats)
  • afinar: enganar
  • aflatar: careçar
  • aflincar v. aficar, pimpar
  • afamgalir: afamar
  • afolar: avortar, far avortar; destruire
  • afolir: afolesir, far venir fòl
  • aforchar: enforcar; fr. être à califourchon
  • afortigar, afortir: afirmar, assegurar
  • agresir fr. aigrir
  • agroar (s') (Prov. tanben) : acatar (s') (tanben emplegat)
  • agromar, agromelar, agromelir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • agrumir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • agrupir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • aguir : asirar
  • aguissable: aissable, fr. détestable, insupportable
  • aguissença: asirança, òdi
  • aicí a (/tant) (d') : fins a
  • aicianta (d') : fins a
  • aigafòrt: aigafòrta (tanben emplegat)
  • airau: airial, fr. basse-cour
  • airier: abajonièr (vaccinum myrtillus)
  • aisat adj. aisit
  • aisinable : propri a rendre servici, a metre a l'aise
  • aisinar : aprestar, preparar, alestir
  • aitanben: (a)tanben; fr. aussi bien, c'est pourquoi
  • aitanpauc: tanpauc ; fr. aussi bien, c'est pourquoi
  • aitanplan: tanplan; fr. aussi bien, c'est pourquoi
  • aitau: atal
  • aitot V. Eitot
  • ajauc: fr. ajonc
  • ajumbrir (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • alacada: fòrta plojada?
  • alaidonc, 'laidonc: donc, doncas
  • alau: alai, ailà
  • alha (Cruesa): alh
  • alopir: assalhir; maltractar; invectivar
  • aluchar : alumar (tanben emplegat)
  • amassar, 'massar: regropar ; atrapar, prendre (un còp)
  • amodelonar: fr. antasser
  • amorrar : abaissar la testa, faire mòrdre la pols
  • amortesir fr. adoucir
  • ancèis /ancès que : abans que
  • anchau m. : anchòia f.
  • anda: tanta, sògra, mairastra; abusivament: granda, mameta
  • anueit/anuèit, anuech/anuèch: auei, uei (tanben emplegats)
  • apà! (de Òc-pas?) : non vòli pas!
  • apautar: fr. renverser
  • apetís fr. ciboulette
  • aplèch [aplej] : fr. soc (de charrue)
  • apoiar: fr. appuyer
  • aponhar: garder, aver mestièr de quicòm; fr. répugner à faire quelque chose, tarder
  • aprueismar ('prueismar, [prajmà], [(o)preimà], [apresmà], [aprowmà]): apropchar
  • aquilhs (plural de 'aquel', ancian cas subjècte)
  • ara. D'ara ençai: d'ara enans, d'ara en avant
  • arair: araire
  • arçà! : interj. per incitar a faire quicòm (de òr + ça)
  • arcar: passar per dessús de
  • arçau : arç (planta). Fiau d'arçau: fil de fèrre barbelat
  • archelar: escalar. fr. escalader
  • areclana: arcolan ??
  • argiu m. : argila
  • aromaire: murtrièr?
  • aromir: tuar
  • arondesir fr. arrondir
  • apietosir: fr. apitoyer
  • arpiar: arpejar
  • arreir: arrèire
  • arser: ièr al ser
  • asperja f. espargue
  • assedrat: assedat
  • artichau, artrujau m. cachofle
  • assumir (s') : s'assopir
  • assuausar: apasimar, adocir, calmar
  • assús, a sus: sus, sobre
  • atrevador: ??
  • au : o (pronom neutre)
  • auçada: nautada
  • aucha, òucha: pradèl o camp claus situat prèp de la maison, sovent près de la cort dels pòrcs, ont se los laissava
  • auguer, auger?? : aver
  • aul: el. V. Eu
  • aulana: avelana. fr. noisette
  • aumalha f. bestial gròs
  • aura adv. ara
  • aures: quicòm mai, autra causa
  • ausanier (comunas del sud del país de Garait, region de Sent Vauric): bois [bwej] entrò una linha que jonh Ansesme, Jòlhac e Ladapeira, e [bwi] dejós d'aquesta delimitacion)
  • ausar: gausar
  • ausela: ironda; femela d'auseu
  • auseu: aucèl
  • auvelha, ovelha n. oelha, aolha
  • auvernhata: fr. litorne (grive)
  • avacar: reüssir, capitar
  • avalir (s') : esfondrar (s')
  • avant que de + v. inf. : abans de
  • aver: prend lo sens d'atrapar, raubar, n'acabar amb quicòm o quauquarren, tuar
  • avesat (d') : de costuma, d'abitud
  • avisar: regardar
  • ba(m)bòia, babula, babuia: nesci; estatua; petòta
  • babinhon mf. menton
  • babòi : original (persona estranha)
  • bacada n. past, pasta, pastèla (pels animals). fr. patée pour les cochons
  • bacar: donar la bacada
  • bada-graula:??
  • badar v. cridar
  • badada: grand crit
  • bajar: pensar
  • balada : frairiá, vòta
  • balaia: escoba (tradicionala de bàlec o autra planta)
  • balajar (Corresa) : escobar
  • balanç: vam, eslanç
  • balharc: òrdi
  • balharja: òrdi de primavera
  • balinjas n. f. plur.: fr. couches ou langes
  • banchieron: banc pichon
  • banlesar (se) : barrutlar, fr. errer
  • banturla, banturle?? m. persona non seriosa (non pejoratiu)
  • banturlar (se) : fr. errer; musar, perdre son temps a far quicòm?
  • barbòta: mena de sèrp non verenosa
  • baraquen: fr. voyou
  • barbelòta: jonquilha
  • bargassar: charrar
  • bargasson: que japa sens rason, que crida, que fa de bruch
  • barja (Cruesa): partida de la granja situada au-dessús de l’estable on s'estojava lo fen e la palha
  • barracat, - ada adj: barriolat, -ada
  • barradís n. tèrra clausa près de la maison.
  • barradissa: claus
  • barrancon: barrèu d’escala o de cadièra, per ext. baston
  • barrial, barriu: barril
  • barrutlar: fr. errer
  • bascha: fr. bâche la toile
  • b-assetz: assatz; cèrts, certans (qualques)
  • bàssia: aiguièra. fr. évier
  • b-assuelh: asuèlh, fr. seuil (de la porte)
  • batalhar, batalar?: charrar
  • baterias: batasons (tanben emplegat)
  • bateusa: fr. moissonneuses-batteuse
  • bauda: asnessa, borrica, Saura
  • 'bausir [bu 'vi], abausir: abausir, esbalausir
  • baussuelh : asuèlh, fr. seuil (de la porte)
  • beca f. vèspa
  • beça, beçal, beçau, beçol, betol, betolaud, beç
  • becar: fr. picorer
  • becicar: far la sesta
  • belier: febrièr
  • belhier: febrièr
  • belinament : fr. foisonnement, grouillement
  • belujar (/se) : (se) bolegar
  • benaise: satisfait, content
  • beneisir: benesir (emplegat tanben)
  • bentot: tanben
  • berche: fr. édenté
  • bergossa: vièlha oelha coriaç sense valor mercanta
  • besenga/besinga: pauta
  • besilh, besilha: causa de pas cap d'importància, pas res
  • besilhar, bosilhar, far de las besilhas: bosigar, trencar, deteriorar, desgalhar, far de mala òbra
  • bessicar (bercicar? breçicar?, de Brèç?) : somnolar
  • bestiaria: bestiesa
  • besunha, besonha: causa; obratge, afars (personals), bagatge... (tot çò qu'aparten a qualqu'un)
  • b'etot, ben 'tot: benlèu
  • beu (de " de) : a còp de, a fòrça de
  • beu (de ~ que) : a mesura que, a proporcion que
  • beuna?, beune? : ??
  • beuradenc : bevible, potable, que se pòt beure
  • bevetar: beure lentament
  • biau biau ! : japada mai aguda dels jounes chens
  • bicanard: païsan pej.
  • bicas f. pl. labras
  • bicar: baisar, potonar
  • bicon: poton
  • bieta: bleta
  • bi(n)gois (de ") : fr. de guingois
  • bigòrra m. bigarraud/bigarròt, bigarroei/bigarroelh: blat d'Espanha, milhòc
  • bigòs/bigoelh (bigwé) m. fr. hoyau
  • bisard??, bisarde?, bisarda: bisarre, bijarre
  • bilha: tronc d'un aubre
  • binhet: bonheta
  • biòla: bèç??, betol??
  • biòla (d'un forn) : fr. charbons ardents
  • bladar fr. emblaver; fig. joncher??
  • bladasons : fr. semailles (du blé)
  • bladin: blat negre (tanben emplegat)
  • blagassar: charrar
  • blanc fr. chevesne, meunier (peis)
  • blanch, -a: blanc, -a
  • blancha pura: aiga de vida
  • blanchinhard, a: fr. banchâtre
  • blandar: ?? (lo fuec)
  • blesta f.: fr. écheveau
  • bocanar: fa de bruch
  • bochas f. pl. labras
  • boda: fanga
  • bodra, broda (de 'brauda'?) : fr. crotte, boue battue; ordure
  • bodrós: fug-l'òbra
  • boes!: bah!
  • boifar: v. Boissar
  • boija, boïja [bwejjo] [buijJo] (Cruesa e endacòm mai): V. buïja
  • bòina?, boina [bwejno] : bòrna
  • boinar: bornar
  • boïolar: faire de bofiòlas, fr. se boursoufler
  • boirador [bwejra'dur] fr. instrument pour enlever la deuxième peau des châtaignes dans l'opération qui consiste à blanchir les châtaignes, instrument que l'on appelle aussi en Creuse "las tanalhas"
  • boirar [bwej'ra]: mesclar, braçar, pelar las castanhas amb un boirador (aisina per las emblanquir)
  • boiricin: panièr
  • boiriu: redalh, fr. regain
  • bois m. pl.: encastre (d'una fenèstra)
  • boissar : escobar
  • boisson blanc : espinalba. fr. aubépine
  • bòja, bòtja (?) : saca
  • bojal(h?) : fr. trou. bogalh?
  • bojalar: traucar
  • bolar: s'enfonzar los pès dins l'aiga e n'aver la cauçadura mòla
  • bolega: fanga liquida
  • bolin: panet redond
  • bolit, bolhit, bulit, bulhit: olada (plat)
  • boljar, bolejar: bolegar (tanben emplegat)
  • bombar: fr. bondir, rebondir
  • bòn(n?)a: fr. marécage
  • bondir: fr. gronder (bruch)
  • bonhar: far trempar, macerar (varianta de Banhar qu'a aquesit un sens particular)
  • bonicon: ??
  • bordairatge, bordieratge: bòria, ermitage, fr. closerie, petite métairie
  • bordassar (metatèsi d'Adob(r)assar) [burdasà/durdasà] : repetaçar, fr. rapetasser V. 'do(b...)rassar
  • bordier: bordièr; p. ext. logatièr
  • boreta: bar(r)iòta, carriòl(a)
  • borifa: fr. rombe (instrument de musica)
  • borrilh : polvera, bordilha. fr. balayures, poubelle
  • bornha: panièr grand, naut e pregond, de palha tressada per tal de conservar la frucha
  • borramesclar: mesclar totalament?
  • borrar: tustar (tanben emplegat)
  • borrassons: fr. langes, couches
  • borricha (grafia?): bòssa, bossa (engenh de pesca)
  • borricon: fr. bourriquet
  • borrinar : barrutlar, fr. errer
  • borriqueta: saussa o sopa d'orselha
  • bòsc beneit: bois
  • bosar (se) : se laissar tombar coma una bosa
  • boschalh : tap (de trafec rotièr)
  • bòta: bota (fr. outre)
  • botarèl: campanhòu
  • bòtja (?), bòja : saca
  • botjar: vojar fr. verser. Plòure coma qui la bòtja: Plòure a semaladas
  • boreta: fr. brouette
  • botareu: fr. bolet
  • braçar: remenar
  • braçat (de ) : à bras-le-corps
  • bradar: gelar
  • bradassa: charraira, fr. barbouilleuse
  • bradassar (brandassar) v. secodre; parlar a tort e a travèrs
  • bradasson, bredasson: persona maladreita o brusca
  • bradau adj. (tombar ) : fr. lourdement
  • braga: fr. culotte
  • bran: bordilha
  • brancantar : barrutlar, fr. errer
  • branchiera : ??
  • brand o bram?: "sonar a brand": fr. sonner à toute volée
  • brandinar: barrutlar, fr. errer
  • brau: fr. lisière de terre qui sépare un champ d'un autre
  • braulhós: brumós
  • bravament adj. : doçament; regde; rudament
  • brave, brava : bèl, bèla
  • brèça [barça] : brèç
  • brechar: cobrir
  • brechalh (Cruesa): tapadoira
  • bredilha: charraira
  • brejadís: discussions, charradissa
  • brejauda: sopa caracteristica del Lemosin facha de cauls e de lard (de 'brejar')
  • brejon: codena del lard
  • brenada: manjalha de bren amb aiga per péisser los pòrcs
  • breta, bretona: vaca de lach
  • bretonar: faire de grumèls
  • briar (de 'breviar') : acortar
  • bric de (pas ) : pas ges de; pas cap de, cap bri de
  • brijon, brigon: miga, morcèl
  • brima: molsa; bruine, crachin (que dona l'oidiom o lo mildiu als vergièrs)
  • brimar: fr. bruiner; èsser atacadas las trufas pel mildiu
  • bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar
  • bringar: dançar, saltar, folastrar
  • bròcha: branca secondària d'un aubre
  • brochilhon: branquilhoneta
  • brochon: fr. brindille
  • brocon (far au "): ?? (es un jòc)
  • broda: fanga
  • brodir (brondir), brudir: far de brug, bronzir, bondinar, resclantir
  • brodischa: branquilhon;fr. broussaille
  • brostachabrit: fr. chèvrefeuille
  • brosinar: brosinhar, brusinhar. fr. bruiner d'une pluie fine et persistante
  • bruau (variant de bruelh?): talús
  • bruchadís: bruch continu??, brejadís ??
  • brucir: mòrdre
  • bruja: bruguièra
  • brujaud: fr. ajonc
  • brumerlós: brumós
  • brun (faire ") : faire negre/fosc. montar brun: s'escuresir lo cèl
  • brundir (lat. Grundire) : bronzir, bronzinar
  • bruset? bruselh?: io-io fabricat pels mainatges
  • budalha: budèls de pòrc
  • bufec: fr. vide (de fruit à coque: cacau, avelana...)
  • buïja, buija, boïja, boija, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga. fr. terre en friche, pâtis, jachère
  • buja, bruja: gèrla, jarra (cruche à huile en terre cuite vernissée, non à long col, mais à anses)
  • bujandariá: fr. buanderie
  • bunhet m. : aurelheta (pastisson)
  • bura: de color fosc
  • burgaud, bergauda (Cruesa), burgon n. : fosseron
  • burrau (Cruesa): fr. babeurre
  • butir: butar
  • cabonhat adj. : fr. encaissé fig.??
  • cacau, cacalh (de 'cascalh' ?), calau, cacòu: notz
  • cacunha: automobil vièlh
  • caga-menut: avar
  • çaiquedelai, çai que delai: ça que la, çaquelà
  • caireforcha: caireforc
  • cairiá (cairia, càiria) : canton (coin de l'âtre). C(h)erchar per las cairiás : c(h)erchar, furonar pertot sens succés; caire, ròdol/ròde, parçan, comarca
  • calau: notz. fr. noix V. Cacau
  • caleta: fr. cosse
  • calhada, calhadon, calhat (Cruesa): formatge blanc
  • calhar: fr. tasser (la terre)
  • calòta: sièta crosa
  • camjar: cambiar
  • campar (/se): quilhar, dreçar
  • canaçon : fr. caleçon
  • canal [conar]
  • cancanar, cancanilhar: charrar
  • cancaridier: fr. frêne
  • canòla (Dordonha) V. Coada
  • cap (pas ) Bas. Lem. : ges
  • capforcha: caire
  • capit: poirit (fusta)
  • caquetar: charrar
  • carcalin: pan gròs en corona
  • carcilhar (se) fr. s’émietter?
  • cardalhan: ??
  • carolha (Cruesa): pèl de espic de blat d'India
  • carreu: fr. chariot
  • cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl
  • cascavelar: avançar fasent cascavels
  • cassa, casson: fr. Motte de terre
  • cassar: copar
  • 'catar (/se) : s'amagar; acatar (/s') (tanben emplegat) V. Acatar
  • catissar(s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • catura : tòrt, despit o damnatge causat a qualqu'un
  • cauçar: fr. butter (la terre)
  • cauças: socas (d’arbre)
  • caumassa: calmàs (calor estofanta)
  • cauquilhard: pelegrin
  • cavalhier: gendarme
  • cencena: nœud de l'écheveau; remue-ménage??
  • cendrilha: fr. mésange
  • censat: gaireben
  • cerèisa/cirèisa [sirèijo], cerièisa [serièijo] : cerièra
  • cerv: cèrvi
  • ‘chabason: terminacion
  • chabeç: fr. fâne
  • chablata, chabla: clujada (fr. toit de chaume)
  • chabreta: siulet o cornet d'escorça de castanhièr fabricat pels goiats
  • chabreu, chabròla, charbòu?, chabròt? : barreja de bolhon e de vin. "far chabreu" ajostar de vin al bolhon
  • chabreulh/chabridon: cabridon
  • chabròl, chabròu, chabròt? : cabiròl? , fr. chevreuil?; cabridon?
  • chabruelh: cabiròl, fr. chevreuil
  • chadan: tèrra (de 'chada an')
  • chadieira: cadièra
  • chafre : surnom, escais(-nom)
  • chafrolhar: fr. froisser
  • chaine, chasne, casse, jarric, rover, rove
  • chaitiu, -iva: coquin; marrit
  • chalelh [chonej] [tchalej] : calelh (tanben emplegat)
  • chambija: rastèl
  • chambon: jambon
  • chamnhar, chamjar v. cambiar
  • chaminaire: vagabond, sens-ostau
  • chaminar: caminer; vagabondar
  • chanabon: cambe??, carbe??
  • chanòla: ansa
  • chantilhar v. fr. chantonner
  • chanturlar: fr. ânonner
  • chapalon (Cruesa): V. pelharaud
  • chapiau: fr. pignon (d'un ostal)
  • chapmarteu: caboçòla, capgròs, tèsta d’ase
  • charavelí(s): carivari, charvarin, fr. charivari, vacarme, tapage qu'on fait aux nouveaux mariés
  • charbonièra, cendrilha, senzilha, gamada, coa de panlon: chincharra, sarralhier blau, tèsta blava (blua), pimparrin, lardeireta (tots en Provença maritima), lardier Prov.; fr. mésange charbonnière
  • charjant: pesant, pesuc
  • charmable, eissarmable ? : fr. charmant
  • charmenar: tormentar, tracassar
  • charrairon: caminòl charratièr
  • charrau f.: intrada d'un camp sens barrallha; barralha "à claire voie"
  • charriera, carriera: camin o espaci libre près dels ostals ont passan o estacionan las carretas entre las bòrdas; per ext. Bassa cort
  • chas adv. en çò de; chas ieu/me…: los membres de ma familha, l'ostalada
  • chasne: casse
  • chassida: fr. chassie
  • chat-martre: martra
  • chat-pitoir, chat-pitoi(s), chat-pitòer?, chat-pitair, chat-pitais? [pituej/pitòj] : catpudre, (gat-)pudís
  • chat-pudent: catpudre, (gat-)pudís
  • chatinglar v. fr. chatouiller
  • chauça: cauceta
  • chauchabutida: ??
  • chauchar: fr. appuyer
  • chaucida: caucida, mena de cardon salvatge
  • chaufaliech [-et] : fr. bassinoire
  • chaul d'asne (Cruesa): mena de cardon salvatge
  • chaulhadura: solhadura, brutícia
  • chaulhar: solhar, enlordir, embrutar; trempar
  • chaumassa : calor umidosa de l'estiu
  • chaumenir fr. moisir
  • chaumenit, -ida: fr. moisi, -e
  • chaunhar: fr. grignoter, croquer
  • chaupir : atrapar, agantar
  • chaupre m., charpre m. calpre (arbre)
  • chavana: tempesta
  • chavaujar: cavalgar
  • chavau dau diable: fr. bousier, lucane ou cerf-volant, faucheux; mante religieuse
  • cheita: fr. chute??
  • cheminada: cheminèia, chaminèia, cheminièra
  • chen: can, chin, gos
  • cherbe f., chibre m. (Cruesa) : carbe, cambe
  • chialar (Cruesa): cridar en ploramicant
  • chonhar (Cruesa): V. Fonhar
  • chòrta (Cruesa): veitura, automobil
  • chucant: fr. boudeur
  • chucar: chocar
  • cierge: ciri
  • cima (a la '' de) : au bot/cap de
  • cinglan (singlan?): colòbre vèrd e auriòl
  • cir(i)èja: ceriesa. V. Cerèisa
  • cirie(i)r m. ceresièr
  • cirèisa, cirieisa: cerièra V. Cerèisa
  • citron: sòrta de cogorda de color rossèla
  • clabòt (ueu ) : uòu covat e non espelit, que siá estat fecondat o pas, o que l’embrion soiá mòrt
  • clachar (se) : s'amagar, s'escondre
  • cladassa: fr. litorne (grive)
  • clampar, clampanciar: charrar
  • clampinar: ?
  • clapeta: fr. pipelette
  • clapeta (far "): charrar
  • clapetar: fr. claquer (de las dents)
  • clardat: clartat
  • clauvar: clavar
  • cledier: fr. séchoir
  • cledon: fr. portillon
  • clessa: fr. clisse
  • clocauda : fr couvée, troupe de poussins, engeance, famille
  • clucas : fr. lunettes
  • clucaron m. grapaud que pòrta los uòus de la fema "a pelharaud"
  • cluseu: fr. fente?
  • coa de patla [panlo]: ajaça, agaça
  • coada, coda (Cruesa): sòrta de lòssa de fusta o metalh amb un long tudèl traucat que se pausava sus la selha per beire o versar l'aiga. ("godet à queue qui sert à puiser de l'eau dans un seau"), cassotte
  • coar: fr. couver
  • coatar (se) : metre sa coberta
  • còbla f. : fr. couplet
  • coble (un ~ de) fig. : parelh (un ~ de)
  • coca: patata
  • còça: soca. V. Còssa
  • coçar: cercar, espepissar
  • cocorda f. cogorla
  • codar: pàisser las vacas dins lo coderc
  • coenh : canton
  • cogoiç, cogòu/cagüelh-cagoelh [kagwey] m. cogòt
  • cogolha, cagolha f. cagaròl
  • coguol m. fr. cocu; coguola: fr. primevère
  • coia, coja: fr. courge, citrouille; gorda faita amb una coloquinta
  • colar: descendre? o prendre una carrièra
  • còl(d)re, còure (còrre) : coudrier (notat 'coorre' en un lexic)
  • colenar (se) : fr. se glisser
  • colidor: corredor, fr. couloir
  • colier: colar. fr. collier
  • coma adv. amb
  • començada : començament, començança
  • conchon: fr. bassin?
  • concir (lat. concidere) : fr. abattre, accabler (la calor)
  • condencionar (se) fr. se coaguler
  • coneitre: conéisser
  • conelha (conuelha) : conolha
  • conestre: conéisser
  • congièra: congèsta
  • conhar: enfonzar, folrar; fig fr. glisser dans
  • conòrt: auguri, presagi, opinion, esgard
  • conortar (se) : regaudir, consolar, donar de coratge
  • conselh (se balhar) : se donar de còr, de determinacion
  • contrariós: fr. contrariant
  • convidós: convidaire
  • còpa : copa (de bòsc)
  • còp-sec d’abòrd : fr. tout de suite, sur le champ
  • copilhar: copar en morcelets
  • copinhar: tustar?
  • coquerla: cocut feme
  • corbe, corba adj. : corb, corba
  • corcha: sièja (fr. vandoise)
  • coret: corada, coradilha
  • còrnabudeu(s?) : fr. culbute
  • corniòla : còl, traquea artèria, esofag
  • còrsonela, còrsenela fr. scorsonère
  • cortissons: pantalons corts
  • cosinacuol: renouée (lit. "démangecul" planta)
  • còssa: soca
  • cossier, cossei (Naut Lemosin): preocupacion (gascon 'cossidèr')
  • cotilhons pl. : gonèla
  • cramilhera fr. crémaillère
  • crànher : crénher, crénger (tanben emplegats)
  • craunhar: fr. grignoter, croquer
  • crema f. crenta
  • crochar, 'crochar: acrocar
  • crochet: fr. pissenlit
  • cronhar: fr. grignoter, croquer
  • cròs: trauc; fr. tane (de renard etc). Cròs dau cul: anus
  • crostar: enlordir
  • crubir, crubrir?? (p.p crubert) : cobrir
  • crum: fr. brume
  • crumor (en ") : fr. obscurci par la brume
  • crussir : manjar?, devorar?
  • cubertilh: tap d'ola
  • cubrir: cobrir
  • cueire v. còure
  • cuenh: canton, fr. coin (d'un luòc)
  • cujar + v. inf. : arribar a, reüssir a
  • cul sus testa: fr. sens dessus dessous
  • cuol [kju], cuòl ([tior] a Tula) : cul (tanben emplegat)
  • cussòla: gròs pan de segla
  • dadet? (Cruesa): nom afectiu donat als mainatges (de 'daret' aret?)
  • daiciant (d'aicí a/en?) : d'aquí a
  • daivoar: desautorgar, abrenonçar, renegar, condemnar.
  • dalh: fr. faux
  • darreir (nontronés e endacòm mai) : darrier
  • dau: del (tanben emplegat)
  • dauça: fr. gousse
  • dausuns: qualques, certans. 'dausuns còps' : certanas vetz
  • decha: ferida
  • degolinar: caire gota a gota
  • degolinari (far ") : fr. enlever furtivement (en jòcs d'enfants)
  • degrad, degrat: grad, gra
  • déegut: deute (tanben emplegat)
  • deibrir, dreibir: dubrir
  • deimai: fatigat, geinat, excedit
  • delesei? delaiçai? De lai ençai? [delesej] : d'ara en avant
  • deleser: fug-l'òbra, hippy
  • denada: viure(s); argent; tropèl?
  • demia, demiá f, demieg m: mièg, mièja
  • dempès: V. pès (d'en ")
  • denaut: en naut
  • desbilhar, des’bilhar (se) : desabilhar
  • de(s)bolar: s'enfugir
  • desavenhe: desagradable, desplasent
  • desboijar: esbosigar
  • desboirar: desmesclar V. Boirar
  • desbojar, desbotjar, desvojar? : desbanar, travolhar; recontar, decorar, cardinejar
  • desbolegar: desbrolhar??
  • desborrinar : esborrifar?
  • desbraulhar: grafia per Desbrolhar??
  • desbrundelar: desrotlar (un fial)
  • deschassidar: levar la chassida (crostas dels nòunats al bòrd de las paupièras e cilhas); dobrir los uèlhs al monde; batejar.
  • descranilhar: descrocar, desgafar
  • descrubir: descobrir
  • desdire: fr. fausser (au sens materiel)
  • desei (deseir?), deser : desir; fr. désir
  • desennastar: levar l'asta
  • desfarda: fr. débris, rebuts
  • desgaunhar: fr. faire des grimaces; rechigner; fr. vomir ?
  • desgaunhat, -ada: renfrogné, ronchon
  • desgoletar: fr. se dérober, disparaître
  • desgorçar: netejar una broa
  • desgreu: mal grat
  • de(s)guelha: fr. boucan, bombance, ribote
  • desjaivar, desgeivar? : far sortir del lièch
  • deslenat: fatigat
  • deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
  • desnant: d'aicí/d'ara en avant
  • desnogalhar: dobrir un *nogalh o notz
  • despetesir: fr. décrasser
  • despuei [dejpej] [despë], dempuei, : depuis
  • desraijar: desrasigar, desraiçar
  • desrei: malaür, desastre, troble, desrota
  • dessierv: dessert
  • dessós, dessot?, dessots?, dessotz?: dessota, dejós
  • destombar: càser (de sa nautor); fig. desconcertar
  • destrenh: fr. ménage (faire le ")
  • desvarachar: desbosigar, artigar, desglevar, de(s?)gorsar, fornelar
  • desversar: fr. renverser
  • desviardar: fr. décamper
  • desvirar : ??
  • desvirolar: escorjar
  • desvoar: renegar (qualqu'un)
  • det. grand det: det gròs?. mermilhon  : det pichon. guinhaire: indèx
  • deu: del (arrondiment de [[Sent Irieis])
  • déver: deure (tanben emplegat)
  • diaures!, diatres! : diantre!
  • diesena: desena
  • diesenat: desenat
  • dietz: dètz
  • dieumenc [diòmen], dieumenche [diòmenche], dieumergue [diomerge], dieumenge [dioumejne] : dimenge (dimenge o diumenc semblan las formas majoritàrias)
  • dijuòus: dijòus
  • dimenir : demenir, diminuar (tanben emplegat)
  • dindaud: dindon, dinde (Corresa)
  • dindrinar: tindar 
  • dispareitre, disparestre : disparéisser
  • dissa(n)des n. (de */'die 'sambati/) : dissabte (de */'die 'sabat-i/ tanben emplegat [disadde])
  • 'do(b...)rassar, 'dobrassar? (>adobassar) v. : petaçar. fr. raccomoder (un tissu)
  • doas-tres: qualques
  • doçarèl: fat, doçastre
  • doler v. : dòler
  • domaisela: fr. cerf-volant
  • domdar v. : domesticar
  • domde : docil
  • dondar v. Domdar
  • dòstar: dostar
  • dòure, doler v. : dòler
  • dreibida, deiberta, duberta, druberta: pp. dobèrta
  • d'òrs en avant: d'ara en davant
  • drollichon: drollet
  • drubir, drobiir, dreibir, dubrir, druebir, deibrir, ubrir : dobrir
  • drucar: ??
  • dueinan, d'uei un an, endueinan, en d'uei un an: l'an que ven
  • dumpuèi: dempuèi
  • durbir: dobrir
  • durmença: dormança, fr. somnolence
  • egulhada: fr. aiguillon à boeufs
  • eidredon: edredon
  • eigar, aigar, eissegar, asengar v. metre en òrdre, agençar, adobar; ajustar, separar; adesar
  • eimatin: aqueste matin
  • einoiar: sofrir; fr. ennuyer (embêter)
  • einueg: problèma, pena
  • einuech adv. uèi
  • einuei, ennuei (esnuei) : sofrença. V. einueg
  • eiperar, esperar [eipéra] fr. attendre
  • eirisseu f. jolverd
  • eisanhe: avar
  • eisilar: fr. glisser
  • eisir: aisir??; eissir??
  • eissabanit : ??
  • eissabencar: eissabrancar, eissabancar?, desbrancar, (e)scabeçar
  • eissaragar (grafia de verificar): esparpalhar lo fen. V. Eissigar
  • eissarquiar: esfondrar, desplaçar la tèrra
  • eissaurar: V. Eissurir
  • eissaurelhar : assordir
  • eissebrar: estrifar, entalhar
  • eissegar : segar, meissonar; fig. destruire
  • eisserbant: deserbant
  • eisserbar: sarclar, arrancar las marridas èrbas
  • eisserbatge: deserbatge
  • eissicolhar (s') : cridar
  • eissigar (varianta d'eissegar/eissagar: partejar en parts egalas entre personas) (/s') : esparpalhar
  • eissiular: siblar, siular
  • eissolent: insolent
  • eissublar, eissuflar, eissicliar (sicliar) : siblar, siular (lat. exsibilare)
  • eissubir : fr. se volatiliser??
  • eissufle, estufle, eschurlet, eschuflòl, eschurlòl: siblet, siulet (lemosin classic)
  • eissurir v. fr. premsar, serrar, tòrcer, faire secar, fr. essorer, épreindre; agotar, fr. tarir; fig. agitar, quichar lo chuc
  • eitot: tanben
  • embaisse: biais, afar
  • embarbolicar: embrolhar?; embarbostir?
  • embrussida: fr. pincée
  • emper adv. pasmens, totun, pr'aquò (cf. catalan 'emperò')
  • emplei: emplec
  • empleiar, empluiar franc. : emplegar
  • emplenat, empluiat franc. : emplegat
  • emplir: emplenar
  • empluiar, empleiar franc. : emplegar
  • empluiat, emplenat franc. : emplegat
  • en per avant: aperabans
  • enançar: avançar, progressar
  • enautar (/s') : enauçar
  • enchaiença, enchaison: escasença, pretèxte
  • enclunhe: enclutge. fr. enclume
  • encranilhar: encrancar
  • endalh: andain. Fenar los endalhs: faner les andains
  • endechar: endecar, abismar??
  • endechat, -ada: andicapat ; privat d'un o plusors dets de la man
  • endonc: puèi que; alara, alavètz (en aquel moment)
  • endueinan [ɛndej'nɔm]: l'an venent
  • endunle: V. Entrule??
  • endurar: sofrir
  • enfetós: pudent
  • enfonilh: fr. entonnoir
  • engalunchar (s'): s'installar o èsser pres dins las brancas d'un aubre
  • engaulhar (/s') : se crotter de boue
  • enginjaire: fr. inventeur
  • engolar: engolir; fr. gober
  • engraunhar: engraufinhar, grafinhar
  • engrunar: fr. écosser, égrainer
  • engueitar: gaitar, espiar
  • engingar: engimbrar
  • engravissa: escaravissa, fr. écrevisse
  • eniurar: fr. enivrer
  • enmatin (l' ~) : matin (lo ~)
  • enniblat: ennivolat
  • enniurar: fr. enivrer
  • enquera, engueras/engueras (d') adv. encara
  • enquilhar: cargar (un vestit)
  • ensauvar (s'): se sauvar
  • enser (l'): lo ser
  • ensorcelar, ensorcierar, ensorcilhar: enfachinar, enfadar (tanben emplegats)
  • ensubrevut, -uda: que pòrta lo marrit uèlh o sus lo qual l'an getat, embreissat, emmascat, enfada, enfachinat, enfachilhat
  • entainar: tardar; languir
  • entau: aital (del latin 'in tale (modo')'); (ai)tant
  • entanhar: enfangar, enfangassar?, embodigar??/embodijar??. fr. embourber
  • ente : ont
  • entòrcha : fr. torche
  • entraupar (s') : fr. s'entraver, trébucher
  • entreprener: entreprendre, entreprene, entrepréner
  • entrebreschar: ??
  • entrule m. òme pauc actiu, mal desgordit
  • entrusca (tant) que: fins (a tant) que
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • enviá: enveja
  • envirolar: entornejar
  • esbalausir [ejbalu 'vi], esblausir [ejblu' zi] : esbalausir
  • esbatoelh, esbatoeri(s...): fr. ébat; amusement; joguet
  • esbelar: se far bèl, lo temps
  • esblanchurir: blanquejar
  • esblausir [ejblu' zi], esbalausir [ejbalu 'vi] : esbalausir
  • esbolhar, desbolhar: traire lo budelam, dobrir las tripas; demolir, destruire, abatre
  • esborlhar: fr. aveugler
  • esborissar: esborrifar
  • esbraceiar: esbracejar
  • esbramelada: fr. bêlement
  • esbramelar (s') : fr. s'égosiller
  • esbrijonar, esbrisonar: fr. émietter?
  • esbrodichar, esbrodichonar (minoratiu?) : podar un aubre, fr. épointer
  • escaletar: fr. casser, enlever la coquille, écailler
  • escanar: fr. éreinter
  • escassonar: émotter
  • escassonat, -ada: dividit, trencat
  • eschala dau Bon Diu, o dau diable: arquet de sant Martin
  • eschamjar, eschamnar: escambiar
  • eschamge, eschamnhe: escambi
  • escarabissa: fr. écrevisse
  • eschardilha: fr. écharde
  • escharnir (s') : grimacejar Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir
  • eschauradís : escaufament
  • eschaurar: escaufar
  • eschauton: fr. écheveau
  • eschavel: fr. rouet
  • eschilla [eschinla] : esquilla
  • eschivar v. estalviar, economizar; evitar
  • escebrament [eysebrà]: estrifament
  • escebrar [eysebrà, esibrà], escicar, escirpar: destrifar, partir, escarpir
  • escicar (essecar??) : talhar?
  • esclargir: esclarir, fr. rincer
  • esclarsiera, esclarciera?, esclarsida: fr. clairière?; esplendor?; esclat de lum. loc. A l'esclarsiera/esclarsida: fr. à la pointe du jour
  • escorcir: escorçar
  • escorsiera: corsièra
  • escrasar: esclafar
  • escraunar (s') : cridar (coma una graula)
  • escrupir: escupir
  • escunlar, escutlar, escudlar: versar, vojar, mesurar; plaçar, despensar; fr. embarrasser, rendre penaud, interdit.
  • escura: bòria, bòrda, granja
  • escuròu: esquiròl
  • esfarbir, esferbir: desbarbolhar
  • esfeunir: mettre en colère, exciter, irriter
  • esfodir, esfòudir, esfaudir?? : espantar?
  • esfoudir  : affoler
  • esgirdar: asperger éclabousser
  • esgleisa: glèisa (tanben emplegat)
  • esgorçar: agotar?
  • esgrinjòla: V. grinjòla
  • esjarrar: esgarrar. fr. écuisser, fendre en déchirant
  • esjarrilhar, ajalhar, esjalinar (per terra): (s'): acatar (s') (tanben emplegat)
  • eslampar, eslampiar [eslampià/eslapià], (es)ropiar, eslifrar, colenar v. lisar, fr. glisser; déraper??
  • eslampiada: fr. laisser-aller, emportement hors de soi, licence; lampada, fr. lampée (prendre une ~ d'une boisson)
  • eslauç, eslhauç: fr. éclair
  • eslhausada: coup d'éclair
  • eslhausar, eslhauçar: fr. faire des éclairs
  • eslausiada: coup d'éclair
  • eslonjar: alongar
  • esmai, desmai: fr. émoi, souci, inquiétude
  • esmaginar (cf. cat. anc.) [eimaginà]: imaginar
  • esmaiar/esmajar: inquietar, estonar; decorar, florir, fr. émailler fig.; S’esmajar de quauqu’un o de quauqua ren: migrar, demandar o cherchar de las novelas, s'en preocupar, s'en inquietar
  • esmalir (s'): enrabiar (s')
  • esmància: menaça
  • esmanciada: menaça. A esmanciadas : fr. en rampant?
  • esmanciament: acte d'esmanciar
  • esmanciar: far de menaças amb un signe de la man
  • esmaraunar o esmarraunar?? (s' ") : fr. grogner
  • esmirar: visar (aver coma objectiu, cibla)
  • esmiraudiat: miraculat??
  • esnançar [ejnansà]?? (amb EI- non etimologica) : avançar, progressar
  • esnharlar: agrandir un vestiment a otrança en tirant dessús
  • esnuiança: fr. ennui
  • espanhar v. (u)lhauçar
  • espandre: espandir
  • espanir (s') (Cruesa) V. espatarrar (s')
  • espansilhar: escampilhar
  • esparrar (s') V. espatarrar (s')
  • esparson: fr. écouvillon
  • esperar [esperà] fr. espérer
  • espetissar: apetitir
  • espinasson: albespina??, aubespin??
  • espingar: gambadar
  • esplamir: fr. étaler?
  • espodansar: espodassar, podar un aubre
  • espofidar: fr. pouffer??
  • espotir [ejputí], espòutir (lat. Pullis: pòu, polvèra) : fr. écraser, réduire en poudre
  • espistrolhar: fr. éclabousser
  • esraminar : fr. gronder
  • esranchat, -ada: garrèl,- a
  • esranhadís : fr. toile d’araignée
  • esrantelar: levar las rantelas
  • esrapar: desrapar
  • esritjós (grafia per iretjós??) : ??
  • essaurelhar: V. Eissaurelhar
  • estamnar : entamenar?
  • estancha: estanhòl, pescariá
  • estelura: estelam?
  • esterbar (de Trevar??): barrutlar, fr. errer
  • estiflar: siular
  • estinhar: v. Estribar
  • estinhassar : fr. ébouriffer
  • estolha: estobla, restoble, rastolh
  • estorbar: dispersar
  • estorbeu: esparvier (tanben emplegat)
  • estorcer (/s') : fr. se tordre, se tortillerèstra: lucana petita del granièr
  • estre: èsser. Estre per +v. inf. : èsser al punt de
  • estrech : èsser un  : èsser fòrça magre
  • estrelhar: fr. étriller, battre, donner une raclée
  • estribar : trabalhar, usar, fatigar; fr. unir le fil en le dévidant par le moyen d'une pièce de cuir ou de drap nommée 'estribador' ou 'estinhador'; fr. mener bon train
  • estufladís: siulament larg
  • estuflar: siular
  • estujar: escondre, amagar; estojar ?
  • esversar: fr. renverser
  • esvetlar [esvenlà], esvedlar (s') V. espatarrar (s')
  • esviardar: fr. éreinter
  • esvirolada: ??
  • esvirolar: escorjar; fig. despolhar
  • etiada: fr. jachère nue
  • eu (Naut lemosin): el (Bas lemosin) V. Aul
  • exprès (a ' ) : fr. à dessein
  • fadard [fodar], fadarda/fadassa: fadat, fat, nesci
  • faiòu n. fau
  • faler: caler
  • fame: fam
  • famgala: fr. fringale
  • familha: tanben vòl dire 'mainatge, enfant'. "(Ilhs) an doas familhas"
  • fanha: fanja, fanga (tanben emplegats)
  • fanir: ??
  • farcidura: farçum, farça
  • farfantela: ??
  • Farjòu: Ferreòl
  • faròt: ??
  • farrar: farratjar?? ; ferrar
  • farròlha f. : ??
  • fastjar [fashà/foshà] (latin fastidiare) : empebrinar; fr. fâcher
  • fat, fada: caluc, uga
  • fava n. mongeta
  • feblesir: feblir
  • femorier: fr. fumier
  • fendassa: crebassa
  • feniera: fr. fénil
  • fermic, fermitz, furmic: formic, formiga
  • fermijar: formiguejar (de monde, etc)
  • fers, fera: sauvatge; fièr, -a
  • feure: fèbre. Feure bringau
  • feurier: febrièr
  • feuse: falgueira (tanben emplegat)
  • fiau: fil, fial
  • fiaulat: bandat, pintat
  • filh de vessa ! : macarèl
  • fiolon: botelheta
  • flaia: fr. pousse d'un végétal
  • flaina: fagina
  • flau onomat. : fr. vlan
  • flaujon : fr. flageolet.
  • flaunhard : fr. flemmard?
  • flaüticar [flejticà] : sonar mal la flabuta
  • fleitau: plafond
  • flissonar: ondejar? ; fr. frissonner??
  • fodinar: fr. fouiller
  • foirar : aver la foira
  • foitar(/se) : fotre
  • foitre (/se) : fotre
  • folharja: fuelham
  • folharjós: folhós
  • fonhassar o fonhar (?) (Cruesa): ploricar
  • fomarier: fumièr
  • fomorjar : ??
  • fotrasson: janfotre
  • frachin: cendre o escòrias pichonas, oxid negre de fèr
  • fradassa: frachiva (landa, terrenh inculte)
  • frair n. fraire
  • frau: tèrras abandonadas, èrmas
  • freg f. : freg m.
  • fregir: refregir
  • frenir: gastar, usar
  • fresche : fresc (tanben emplegat)
  • freschum: fr. fraîchin
  • frestinar: furgar, fosilhar, cercar, tafurar, nistejar
  • fretissa: V. Lissa; pan negre fretat d'alh
  • fricaud, -a, fricós, -a: fr. ragoutant, friand, appétissant
  • frijolar: fremir
  • frijolament (frisolament? ?), frejolament? (fresolament??): fr. frissonnement
  • fringa-marçau (far la ") : ribòta, festa
  • flissar: ondejar? ; fr. frissonner??
  • frissar: ondejar? ; fr. frissonner??
  • friular : fiular en frire ??
  • frotjar o frojar? frochar? (se ven de 'fruchar') v. créisser (arbres, plantas), butar, grandir, se fortificar, aprofiechar; fruchar, frutejar
  • fruncir (las ussas)
  • fuelher : caler, faler
  • fumari (Cruesa): fumièr
  • funtar: defuntar, morir
  • furgalhar: fr. fouiner, fouiller
  • gabolhan: fr. églantier
  • gafada: mossegada, estrifada, esquinç(ada); regomàs, monha; bajocada; malbiais
  • gafon: fr. gond
  • galatja, jalatja [ga'lazo] : fr. ajonc d’Europe
  • galeton: pastisson
  • galhauda f. rana (de 'gaulha')
  • galòpa:??
  • gamar: raubar finament
  • gamiraud: fr. garnement
  • gana: ga, gas, gau. fr. gué (tanben emplegats)
  • ganh: gasanh
  • ganha: truèja
  • ganhon, gaunhon, nhon, go(i?)nhon n. pòrc
  • gansolhar v. fr. éclabousser
  • gargolh, garguilh: fr. rale, gargouillement borborygme, grouillement, passage ou production des gaz dans les intestins; enrouement, barguignage; médisance, murmure, babil.
  • garlècha: fr. gardon
  • garlopa: fr. varlope
  • garri: rat pichòt (terme afectiu)
  • garrissada: bòsc de garrics
  • gaste, -a: fatigat, -ada, las, -ssa (de gaste: de fatiga)
  • gata: pòcha
  • gatge m. salari; mòble; instrument; recipient, ustensilha (sovent vaissèla o panièr); causa. Gatge pissier: gresala de pissar. En occitan medieval gatge = fr. attirail
  • gatieira: davantal, faudal
  • gaton: pochon (pòcha pichona)
  • gauça: gòrça ??
  • gaug : fr. pissenlit
  • gaulha f. fanga
  • gaulhada : f. fanga
  • gaulhar, gaulhier, gaulhasson: gassòt
  • gaunha: gauta
  • gaunhas f. pl. : fr. gâle; écrouelles, cicatrices des écrouelles
  • gemar: gemir
  • gença: balaja, engranièra, escoba (tanben emplegat)
  • gençar: balajar
  • genha: caprici
  • gente, -a adj. graciós, -sa
  • genuelh: genolh
  • getacion: (fach de getar un) marrit sòrt
  • g-i, gui: i
  • giau (<geu) : gibre
  • giba: volam, fr. serpe à long manche
  • giblar: plòure a semaladas de faiçon quasi orizontala
  • gibon: volam per esclairir (fr. élaguer) los aubres
  • a gible? a gibles? (plòure "): a plenas selhas (plòure ")
  • gigonha: irresolucion, dificultat futila que arrèsta la decision d'un afaire
  • gigonhar, cigonhar, jaguinhar? : trabalhar inutilament, traire mal a faire un obratge mecanic per fauta de bon otilh; cracar, far de bruch, coma lo de quicòm mal jontat; agir lentament, lambinar, lamternar, trabalhar quaucòm amb mejans insufisents per i reüssir; (Cruesa): fr. gigoter
  • gileta: vesta
  • gingar: fr. giguer, saltar, gambadar, fr. folâtrer
  • giraudela: giròla (mena de camparòl)
  • girrinar: bruch del sautarelh
  • giton: fr. rejeton ? (d'arbre)
  • gitre: fr. gîte
  • giure: gibre
  • glaç: glaçon
  • glara: clara d'uòu (tanben emplegat)
  • gleisa [eλeizo]/[e(l)ieiso]
  • gloriosetat: vanitat
  • gòfe (gònfle) : fr. bouffi
  • goiasson: enfanton
  • goiat, -a: gojat, -ata
  • goion: fr. goujon
  • golar: engolir, englotir
  • goneu: abit, vestit d'infant
  • gòrça : brossalha; broa de clausura, fr. fourré
  • gorgeira: fr. gosier
  • gorgetar: vomir; avoir des haut-le-coeur; fr. gaver (un animal)
  • gòrja f. boca
  • gòrja roja: fr. rosé des prés
  • gorjar: fr. gaver (un animal)
  • gorjarèu, gorgarèu: fr. gosier, conduit de l'arrière-bouche à l'oesophage.
  • gorret: fr. goret
  • gorrin, gòrra: pòrc/truèia; pòrc marin
  • gorrinar, gorreinar: fr. chatouiller; gratar, fretar
  • gosonar: fr. remuer (un bâton) dans un trou
  • ‘grafuelh (agrafuelh) : fr. houx
  • (non) gran [gro] adv. : ne ... : pas brica ... N'es gran/Non gran: fr. certes pas
  • granda: mameta
  • grandmair, grandpair, grandamair: grandmaire
  • granissar: far de granissa. fr. grêler
  • granolha: rana, granhòta
  • grapar: fr. gripper (attraper, saisir)
  • gratussar: fr. gratter en surface (la poule)
  • grautons: gratabons, graissons
  • gresa: ??
  • greu: grelh, grilh (tanben emplegats)
  • grial: fr. vaisseau en bois rond en forme de jatte
  • griala: fr. terrine
  • gri(n)jòla: v. Grisòla
  • griselard : grisós, grisastre
  • grisòla [gri(n)jòlo] : fr. lézard des murailles
  • grison: granit (pèira)
  • gro: groa ??
  • groada, gruada: nidada (de poletons...)
  • grolaud: ??
  • gromar: fr. croupir; cuire (trop) longtemps; s’attarder
  • groüm: fr. groin; pòrc
  • grun : grain; fr. chenil, niche
  • grumilha, grumulha: lagrema
  • grusilhon: grun pichòt
  • guelha: pelha
  • guena: monina
  • guèrlhe, guèrlha, guèrle, guèrlia adj. : fr. louche
  • guerlon : fr. gobelet en ferblanc et à une anse qui sert de mesure pour le lait
  • gui, g-i: i
  • guicho?: fr. chat-perché
  • guichon: fenestron
  • guidauba: fr. viorne
  • guilanèus m. pl. : fr. quête des oeufs (En Naut Carcin, per l'Avent los jovents e los mainatges anavan quistar de farina e d'uòus. Segon Xavièr Vidal, aqueles cants se dison guilhònas, e, dins d'unes vilatges que i a, se cantavan pel Cap d'an. Per Cap d'an se crida Al gui, l'an nuòu (gui es un francisme per vesc).
  • guilhaneu (per ) : estrenas? (de començament d'an). V guilanèus
  • guinde (Peiregòrd, Bas Lemosin) : piòt, dinda, dindon
  • guindre: fr. dévidoir
  • guisauba: vidauba ??
  • 'guissable, aguissable : asirable, fr. haïssable
  • gusseu: fr. bobine, pelote
  • guita: fr. cane (femelle du canard)
  • i. V. Ilhs
  • idolar: udolar, cridar fòrt, fr. hurler
  • i-eu: V. Eu
  • ifofonar : cridar per sostenir la nòvia
  • ilhs: els
  • imatjar, esmajar?? [ejmajà] (cat. anc. esmaginar) : imaginar
  • inhon: onhon, ceba
  • intucat : intocat, endecat??
  • io: ièu
  • iò: o (article neutre)
  • ja! ja! (jatz? de Jaire?) : per far arrestar los buòus
  • jaçar, jagassar (liagassar), jacassar, jacinar, (s’)esjacinar (tanben: cridar coma una ajaça), bargassar: charrar
  • jaciaud: jaç, fr. tanière
  • jadilha: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses, fait d'une pièce de bois
  • jadilhada: grand quantitat
  • jai: gag, gai (auseu)
  • jaiç: jaç. fr. gîte
  • jal (bas-lemosin) : gal
  • jalussada: còp de gel (meteorologia)
  • jalussier: qui apporte nombreuses gelées blanches
  • jangaunhas n. maissèlas
  • janglar : cridar, lo pòrc o can quand qualqu'un li trepeja la coa; fr. grignoler
  • janzi : Quante ma granda-mair vesiá quauqu’un cassar de las nosilhas emb las dents, disiá que quò « li donava lo janzi ». Quò li fasiá l’efiech d’una seja que vos sisla dins las aurelhas, que vòstras dents semblen prestas de vos tombar de las gengivas.
  • janton: paisan
  • januelh: V. Genuelh
  • jardòla (en ) : ??
  • jarra f. : garra (d'animal), cuèissa; fr. quartiers (de viande); lobes de noix
  • jasbre, jasbra : ? Dau citre o ben dau vin que es jasbre vos fará vos escharnir
  • jase?, jars? (Cruesa): auc (auca mascle)
  • jaspir: prendre, atrapar quicòm de sas mans
  • jaspissons: autoadesiu, adesiu
  • jaspissons? jarpissons? (Cruesa): fr. grande bardanne
  • jau (naut-lemosin) : gal
  • jau d'Índia: dindon
  • jaufada: grapada, grafada, fr. jointée (de mains)
  • jauvent, -a adj. faste; benfasent, -a
  • jauvir: gausir
  • Joan-femna: fr. garçon manqué
  • joine: jove
  • jònc: jonc
  • jorn falit (a ) : a solelh colc
  • jòune, -a, joune, -a adj. jove, -a
  • juca: granièr pel fen
  • junja f. vedèla (vedèla i designa lo vedèl feme que ven grand)
  • jurc’a, jusca, jurcinc’a, jurcanta: adv. duscas
  • justar o ajustar: mólzer
  • jutar: far de jus??
  • lac m. mara, cròs d’aiga durmenta
  • ladre, -a: marrit, -ida
  • lai: i
  • lai-bas, la-bas: aval
  • lai-sus, la-sus: ailamont
  • larjoït : ??
  • laschar: fr. lacher
  • la-sus: ailamont
  • lata: fr. perche
  • latz (Cruesa): fr. giron
  • lau (en ") : en bas
  • lausissa: teit de lausas
  • lechadier: fr. friand
  • lechatariá n. lecariá
  • legièr (de ) : ??
  • len, lena adj. : ??
  • lendoman: endeman
  • lerpar: lecar
  • lerpeiós: vescós, limparós
  • levada: regòla d'un prat
  • lèva-nas: fr. effronté
  • liga [lia] : fr. fanon
  • liar: ligar ([lià] es la prononciacion generala en occitan)
  • liauna: fr. lierre
  • licossiana/liquossiana : pocion, licor??
  • liedra: fr. lièrre
  • liera: fr. lièrre
  • limaç: limac, caragaula
  • limanda: fr. planche, rayon, étagère
  • limerò: fr. manigance, intrigue
  • liquossiana/licossiana : pocion, liquor??
  • lira: fr. mulot
  • lissa, lissada, 'lhissa (alhissa) f. alh salvatge
  • loba: gròssa pèira o ròc isolat dins un prat, que non se pòt traire
  • loenh: luènh
  • loina [lwejno] : fr. engourdissement; descoratjament per tota mena de trabalh
  • loira: puta
  • lojandier, lotjandier: fr. locataire
  • lor inv. ex. 'las lors'
  • lovanja: lausança
  • luec: luòc (tanben utilizat)
  • lugarn [ligò] : l'estela del matin
  • luminier: fr. luminaire
  • lunon: estela
  • luquet: fr. loquet
  • luquetar : fr. scintiller
  • lura f. : animal o can gròs, bon a pas ren; òme polit que sembla bon mas non l'es, fug-l'òbra, peresós, coard; fig. pl. decas, enganhs, contes
  • lusert, luserta/lisèta (Cruesa): lausèrt
  • macha adj. : ??
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
  • magilhon (mangilhon?, mensilhon? del latin 'mensa' taula?): còfre de la sala de manjar que servís per s'assetar
  • mai: emai
  • maid, mag, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • maiada: fr. bouquet (de fleurs); fr. aubades du premier mai sous les fenêtres des jeunes filles à marier
  • maiar: florir; agrementar
  • mainatgier: estauviaire
  • mainatjar: economizar, estauviar
  • mainin: mameta
  • mairgranda: grandmaire
  • mairina: ostal de la comuna; fr. mairie
  • mair-reir: mairgranda
  • maisei: ??
  • maison: ostal. Dins maison: a casa. èsser pas darrier maison: èsser luènh
  • maitot: tanben
  • malangorir: trefosir?
  • malàudia: malautiá
  • maleira: (fach de getar un) marrit sòrt
  • maleviar: ??
  • malinar (se) v. fr. se culotter
  • malinas f. pl. pantalons
  • malvenguda, mauvenguda: accident
  • manciar: batre a punhadas, se batre; menaçar
  • manca adv. : levat, exceptat
  • mance, màncie m., mança f. : esquèrra. A man mança: a man esquèrra
  • mandin: matin (tanben utilizat)
  • mandinier, -iera: mendicant
  • mangle, manglhe (mànlie): margue
  • manhar: tocar
  • maniganç n. bandit, hippy
  • marendar: far lo marende
  • marende n.: collacion de quatre oras; disnar (repais de l2h al nòrd e a l'est, e de 16h a l'oest)
  • marendon: petit repais
  • màrfie (aver lo ") : avoir l'onglée ?
  • marga: fr. chatte (minou); sobrenom de l'ajaça
  • margaud: fr. matou
  • margolin: gaton
  • marmusar: murmurar
  • marmona: ??
  • marn f. (metatèsi de Ram??) : branca gròsssa, principala, d'un aubre
  • marolhaire: nom donat als estamaires e refachaires ambulants
  • marronar: V. romegar
  • mas, mas qu'un [maskan] : solament, levat; mai, pas jamai (ex: Ne’n fagueren ‘na saussa la pus rara / Qu’aguessam mas minjat / En tota nòstra vita)
  • mas si es [ma:shiej] : mas òc! , mas n'es [ma:nej] : mas non!
  • mascarat m. : fr. mascara
  • massadís : regropament
  • 'massar: V. Amassar
  • massaròta: fr. bosse?
  • mast, mag, maid: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
  • matrassar: tuer??
  • mau. Grand mau: fr. haut mal, épilepsie. Ne'n poder pas ben mau: li èsser completament egal
  • mauchancier: malastrós, malastruc
  • maujauvent adj. nefaste
  • mauplasent: fr. déplaisant
  • maussa f. majofa, fraga
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • medre: meissonar
  • meduesa liuesa, medalierza : fr. moissonneuse-lieuse
  • megue, mèrgue, lach megi: fr. petit lait
  • meissaber, menssaber?, maussaber? : fr. méconnaître
  • meissonja, meissunja, messunja: messòrga, messònja
  • meitot: tanben
  • memet: mamet, mameta
  • meneit, -a, menet, -a: fals(a) devòt(a), devòt(a) supersticiós e minuciós
  • menesplier: nesplier (tanben emplegat)
  • menina (Cruesa): grand-maire
  • mercier: gròs grapaud ventrut. sin. sabatier
  • merfondre (se)
  • merlata: merle femèla
  • merlaton: merle mainatge
  • mermilhon: det pichon; sexe masculin
  • meschaent [meytsen/meychen] [mey(t)san]: marrit, dolent
  • meseis: mesme, meteis, meteus
  • mesme: meteis, meteus
  • mestiu: remedi
  • mestiva: meisson
  • mestivar v. meissonar
  • mestivurza-baturza : fr. moissonneuse-batteuse
  • mestura: fr. méteil (mescla de farina de blat e d'una pichona part d'òrdi o segal)
  • mia-tastons (a ") : a palpas
  • mianadís : ??
  • miaulan: milan, mialan, mielon, fr. milan
  • miaunar: miaular
  • micha: pan de forment
  • mielhs adv. melhor
  • mijon : migon ("las moschas se permenen sus la taula d'un mijon a l'autre")
  • migrar: s'enrabiar; s'inquietar. (ne) " (pas) : (pas) aver enveja de
  • mina: fr. chatte (minou)
  • minaud: minòt, mainatge ("Creurias qu'eu (= lo chastenh) fai de la lumiera talament eu a de minauds")
  • minhard: manhac, gentil; polit
  • minjadoira: fr. garde-manger
  • minin f.: menina
  • minon: cat??
  • miràudia: miracle
  • miroelh, -a : brilhant, -a
  • mistra: asnessa, borrica, sauma
  • mochaespija: idea favorida
  • mochanàs: mocador
  • modelon: fr. monceau
  • moens (nontronés) : mens
  • moira f. : ??
  • molada: molhièra, terrenh umid
  • montador: ascensor
  • morisca: masca, careta
  • moscla : fr. moule
  • móstie, móstia adj. : mosti, móstia
  • mòure, mòudre : molinar
  • museu, morral, morrilhon : fr. muselière
  • musir: fr. moisir
  • nainai: brèç
  • naistre: nàisser
  • nastre ['na:tre] opiniastre, testut
  • nauça : ??
  • nauva: fr. ruisseau?
  • naveu: nap
  • negra: nèira, piusa
  • neiar (lat negare) : negar fr. nier
  • neinar: V. ninar fr.
  • neir, neira: negre, negra
  • nejar (lat necare) : negar fr. noyer
  • nespla: fr. nèfle
  • neteiar, netiar, neitiar: netejar
  • névia, nèvia ? : nèu
  • nhòrla, viòrla: istòria comica, galejada un pauc cruda, de còps en vèrs o pròsa
  • nibla f., nible m./f. : nivol gròs cargat de pluèja (nivol f. s'i ditz tanben)
  • niela: ??
  • ninadoira [ninadoeira] : breç
  • ninar : breçar, fr. se balancer; dandiner
  • nivol f.
  • nivós: nivolós
  • noblalhon : petit nòble
  • nojalh: nogalh; ametla
  • nosilha f. avelana
  • nuble m. : nivol
  • nuèch, nuèit ? [nè(t)] [né] [nè] [nüè] [nüé] [në]
  • ò, iò, zo: o (article neutre)
  • ò! ò! : anèm! (per far avançar los buòus)
  • obludar: oblidar
  • oblueda: oblit?
  • obrant (jorn ") : jorn trabalhat
  • òc-ben [a bej], òc-plan [o plo]/[a-pla] : òc, reforçat
  • o-ben-tòst [obeto] (òc-ben-tot?)
  • olhar : emplenar
  • ona/onòr? (estar en ) : non pas bolegar
  • onglon: ongla del pè del pòrc
  • onte: ont
  • òps (per ) : per necessitat? (oc. lem. anc. aver òps de: fr. avoir besoin de; aver òps a : fr. faire besoin, être utile à. Las òbras qui aurien òps al molí : fr. les bois d’œuvre qui feraient besoin au moulin)

cat. anc. A ops o Per ops d'algú, d'alguna cosa: per a ús i profit de tal persona o cosa)

  • orba lutz (a l') : orizont (a l'), a nuèit tombada?
  • òrge: òrdi
  • ortolalha: fr. légumes
  • ortruja: ortiga
  • òs: nogalh d'un fruch
  • òssas f. pl. : fr. ossements
  • ostièra m./f. : fr. casanier
  • ostieira m. : pauc-val, libertin
  • ovelha, oelha (Cruesa): oelha
  • paela: padèla
  • pagun, paguna, p'un, pen: cap (pas un(a))
  • paier (Sent Iries la Montanha) : morceau de pain, de crêpe, etc., que l'on donne au chien pour le « payer » de sa peine quand il a ramené un animal écarté; herbe, fourrage, etc., que l'on donne à la vache pour qu'elle

se laisse traire (del latin Panarius)

  • pairolhièr: estamaire o refachaire (ambulant)
  • palenc: palissada; fr. palis (facha d'estacas de castanhièr)
  • palhissa : clujada (fr. toit de chaume)
  • palisson, palhasson: panièr redond per metre lo pan a levar abans la coccion
  • palhassona: casal, fr. chaumière
  • panolha: fr. panouille, épi de maïs
  • panturlar (se ) : trular, se promener sans but précis.
  • papulon m. pibol
  • paradèla: grande oseille
  • parchar: ??
  • parcir: esparnhar : fr. épargner. Se parcir de: s'estar de, s'empachar de. Lo Parciriam est le surnom qu'on donne à l'enfant non désiré, dont on se serait bien passé.
  • parelh: fr. paire; couple
  • parròfia, paròfia : parròquia
  • parpalh [porpar], [parpai/perpai] : peitrina; corsatge; sen (partida del còs del bas del còl fins al ventre), fr. pourpoint
  • parquenada: pastenaga, carròta (tanben emplegat)
  • parròpia/parròfia: parròquia. fr. paroisse
  • parsilh, persilh, peiressilh m. : jolvèrd
  • part-qu'a-part: fr. de part en part
  • pasmens: totun
  • passador: fr. défilé, endroit où passe une route entre une falaise et un cours d’eau (du latin médiéval passus (pas, passage, chemin, défilé)
  • passat deman: deman passat
  • passerau: fr. moineau
  • patolhier: gassòt (region d'Ussel)
  • pau: baston
  • paucha: sirventa
  • paun: paon, pavon
  • paupanhar, paupinhar : paupar?
  • pautut (Cruesa): grapal
  • pavan: pavon, paon
  • pedoira [pedwejro] : veissiga
  • peirejadís o peirissadís: tàpia, fr. pisé
  • peis, pest? ([pejst]>[pejs]??) : la pesta
  • pejar: pegar
  • pejar?? , 'pejar ?? : apuejar, apiejar
  • pès (d'en "), dempès : drech
  • pelh m. pesolh
  • pelhaire: fr. déguenillé; pelharòt, pelharotaire
  • pelharaud/pelharòu (metatèsi: peralhòu) m. pelharòt, pelharotaire (tanben s'i emplega pelhaire o pelharet?); creatura fantastica (portar a peralhòu/au pelharaud: portar (un enfant) sus l'eschina, los braces entorn del còl e las gambas altorn de la talha del portaire)
  • pelhaud : persona paubre, vestida de guenilhas, maladiva
  • pelissa : femna publica
  • pelisson: fr. paillasse ??
  • peluca: ussa?; parpèla?
  • pelucar: pampaluguejar
  • peluja: ??
  • pena, penau m. : Ginesta
  • penau: fr. lande de genêts et donc par extension une terre pauvre où pousse naturellement cette plante
  • pendaulha: fr. balançoire
  • pendaulhar: fr. pendiller
  • pendolhar: pendre, penjar
  • penlan: fr. voyou
  • peput f. : puput
  • perinqueta: baudufa
  • permenar (se) v. passejar (non es pas un francisme)
  • peròt, -òta (Marcha lemosina, Charanta occitana, nòrd de la Nauta Vinhana): piòt, dindon
  • perpai (perpalh) : V. Parpalh
  • per tot aquò: malgrat aquò
  • peschier: lavador (se ditz tanben)
  • peseu m. pese; mongeta
  • pestelar (se) : (se) batre
  • pestelariá : causa pauc importanta, babiòla
  • pesteu: batedor, de bugadeira
  • pestrir: pastar, fr. pétrir
  • peta-raba: bleta-raba; fr. pétoire
  • petairòla: escopeta, fusilh
  • petaron n. ciclomotor
  • petinar [pitinà] : apetitir
  • petiòt: petit, pichòt
  • petonar: s'enervar, repotegar
  • peu f.: pel; femna publica
  • pia: còrna, bana
  • pialar: pelar
  • piardon: fr. serfouette
  • piau: pèl
  • piaular: siular
  • picatau, picatal, pichatal, pichatau: picòt (auseu)
  • pièg [pjej], piei: pièg
  • piela, peila, padela, padena n. padena, padela
  • pietat (a") : de genolhs?
  • pieuna : ??
  • pifrar: chimar
  • pigonhar (/se): picar còntra qualqu'un, se quichar
  • pilhonar : fr. cligner des yeux
  • pimpaunhar: fr. peloter, tâter
  • pinambor: fr. topinambor
  • pinar, pinard??, pinalh?? : òme ric
  • pinara: vin
  • pinarar: chimar de tròp
  • pinat, - ada: plen, emplit, tot cobèrt
  • pincar: plantar
  • pincat (estar "): estar drech a esperar
  • pindolhar o pingolhar: pendre
  • pingraula: espingada
  • pringralhar: ??
  • pinhie(i)r: pin (arbre)
  • pipeiaire: aucelaire
  • pirca: pista
  • pissa-rata [pisa rato/piso ròto] : rata penada
  • piuse m. : piusa f.
  • plafond, plafons ?
  • plaidiar: plaidejar
  • plais: broa
  • planchon n. taula, seccion, departament (d'un comerç)
  • planben: encara, tanben
  • plànher/planger
  • planier: orizontal, plan, lis
  • plantar (/se) : arrestar (/s')
  • platussar: charrar
  • plegut: p.p. de pleure/plòure
  • ploia: pluèja
  • ploiós: plujós
  • plòure coma qui la bòtja: plòure a plenas selhas
  • plueviós, -osa adj. pluejós, -osa
  • plòia/plueia: pluèja
  • pluiau: Occident, colcant, vent de pluèja
  • plujada: fr. averse
  • plumadís (de frucha) : pèl, pelalha
  • plunhar: plenhar, emplenar. fr. remplir; fr. serrer (l'un contre l'autre)
  • plusiors franc. : plusors
  • pofar (se) : fr. se piquer, se dépiter
  • polhar: reprimandar
  • polon f. asnessa, borrica, sauma
  • pom/poma de tèrra: patata (tanben emplegat)
  • poma ar tèrra: patata (tanben emplegat)
  • pomairòu: luòc plantat de pomièrs
  • poma-pòrc: patata (tanben emplegat)
  • pomeitèrra: patata (tanben emplegat)
  • pompira f. patata
  • ponar (se): acatar (s') (tanben emplegat)
  • poner, póner: pondre
  • ponhada: fr. poignée
  • popin: popada??
  • pòrc de mar n. pòrc marin
  • pòrcs singliers: pòrc singlar
  • portament: biais d'anar??
  • pòrta-tetons: sostens
  • pos f. pl. : milhàs; milhassina, farinetas (fr. bouillie de mais)
  • poschar?, possar (>polsar) : tossir
  • pòst f. : fr. planche
  • potareu: camparòl (cèps en particular)
  • pòus f. pl. : fr. bouillie de maïs. gasc. cruishada
  • poussiera, pouvera: pols, polvera
  • pradelar (se) v. se passejar en perdent son temps
  • premier: primièr
  • prener ['prenei] ['prene:] : prene, préner
  • pres: prèp ("Pres lo mur")
  • pretz (per '' que) : a mesura que, a proporcion que
  • progiet: projècte
  • propchen: fr. prochain
  • prosseja, pressuja: persega
  • puat: otís, qual??
  • pudentor: pudor, pudessina
  • pudin: fr. bourdaine ou bois puant, qui dégage une odeur forte sous son écorce
  • puèg [pei], puég, peug, puig, pug: puèg
  • puescher, puesser : poder (tanben emplegat)
  • p'un, p'una, p'unpiau: cap (pas un(a))
  • punhar: fr. répugner à faire quelque chose, tarder
  • purir, puresir: poirir (tanben emplegat)
  • purnai(s?), putnais, pudnais: catpudre, (gat-)pudís
  • quante (Alt lemosin) : quand (Bas lemosin)
  • quauquarren/quauqua ren adv. quicòm. quauqua ren mai: quicòm mai
  • quauqu'un: qualque
  • queraque, queriaque (creiaque) (de 'creiriatz que'?) adv. sens dobte
  • quincalhar: fr. carcailler (la caille)
  • quincaròla: partida mai nauta d'un aubre. fr. faîte
  • quintar (/se) : fr. pencher
  • quò: aquò, çò; quò es [kej], [kwej]: (aquò) es; quò pleu/plòu: plòu
  • raba: fr. rave
  • rabiaud: mena de rabe?? ("Totas doas venina d'eisserbar las racinas e 'las portavan chascuna un panier de rabiauds, aurelhas de lebre, erba dau lach per los lapins)
  • rabator : fr. rabat
  • rabilha: fr. fâne
  • rabin: fr. champ de navets
  • raca: misèria
  • rachar (se) : anar, se rendre a
  • racina: pastenaga, carròta (tanben emplegat)
  • racroquilhar : fr. recroqueviller
  • rafe m. rave (fr. radis ou raifort)
  • raiar: brilhar
  • raiç: pastenaga, carròta (tanben emplegat). raiç blancha : panais
  • raissas (plòure a ) : a semaladas
  • raleta: fr. faîte de la maison
  • raletar (se): se trainer??
  • ramada f. fr. averse
  • ramalhaud: fr. têtard
  • rana: fr. crécelle; fr. courtilière (Nauta Vinhana e Cruesa)
  • randa (a ") [ronda] : a rand de, prèp de
  • ranhós: ernhós?
  • rantela, rantiala: fr. toile d’araignée
  • rantela dau ventre: diafragme
  • rapieta: fr. lézard gris
  • ras (èsser bon ) : tot prèp
  • rasís adv. : tot prèp de
  • raucenós: ??
  • raucha: ratja??
  • rauche: rauc
  • rauchós: enraucat
  • rauja: ràbia
  • raunament: renament??, fr. grognement??, bougonnement??
  • ravalha (Cruesa): fr. rave
  • rebombar: fr.rebondir
  • rebondre : rescondre, amagar; fr. rebondir; apondre?
  • recorson : ??
  • recroquilhar (se ") : fr. se recroqueviller
  • refaufinhar (se ') : se galar, se regalar; fr. se régaler
  • reganhar: fr. rechigner, montrer les dents, grommeler
  • regolar: vomir, regantar
  • regolhonar: fr. faire des rejets
  • rei daus auseus, reibelet, reibenet, rebeineu, reibelet (HM), reibetau (23), traucaplais (24), l'uelh de buòu (87S), lo pitit buòu : fr. troglodyte
  • reir-còr (a ") : a racacòr
  • reir-grandpair, reina-grandamair : reire-grandpaire
  • rejonar, rejonhar?? : ??
  • relh: fr. fourgon d'un four
  • relhar v. grimpar
  • remudar : remenar
  • renconhar (se "): fr. se cogner
  • rencurar, rancurar: regretar, èsser enfelonit d'una pèrda; se plànher, esp. de la dolor. "rencura lo ventre" : li fa mal lo ventre
  • rentrar: tornar, tornar entrar
  • repastar: repàisser
  • reprosimar [reprozimà], reprueismar ? : fr. rapprocher
  • recoquilhonar : fr. recroqueviller?
  • resmas: pas que
  • respóner, responer: respondre
  • resvelhar, revelhar?: desvelhar
  • retrum: bedoceta, fr. poubelle
  • ribiera: riba; per ext. fr. marécage
  • ricancoina: ??
  • ridòrta: corona de pan
  • rifanfara, refanfara ? : refranh
  • rigalhon: fr. ruisseau
  • rigolar: vomir
  • ringueta: baudufa (Sarlat, Peiregòrd lengadocian)
  • ripar: fr. glisser
  • risolar: sorire?
  • rison m. : rire, riseta
  • rit: guit (fr. canard)
  • riu [ri], [riew] bas lem. : fr. ruisseau
  • riufe adj. : rufe, fr. rude au toucher?? ("'na chamisa pròpa de cherbe riufa")
  • robiera: molhièra, terrenh umid
  • ròch: ròc
  • ròcmòrt: fr. marne
  • rodelar : redolar
  • rodelon: rotlada
  • rodilha: bar(r)iòta, boreta, carriòl(a)
  • roge, roja: de pèl rog
  • ròla: glaça (element natural)
  • romar: romegar
  • romeu: romec (lo romeu de la mòrt)
  • romde, romdre, ròmdre f. : fr. ronce. V. rumec
  • rondelhon: fr. grognement, ronchonnement
  • rondinada: ronde n. ?
  • ronhament: fr. grognement??
  • ronhar, ronjar?, rosjar: rosigar
  • roquilha: fiòla
  • ros, -ssa, rosseu, rossela: blond, -a
  • rosin: candela
  • rosjar: rosigar
  • ròure? : rove, rore
  • rufar : fr. gercer
  • rufe adj. : dur fig.
  • rumec, romec, romen ?, romde, romdre, ròmdre, romze, rumze n. f. : fr. ronce
  • rundir (lat. Grundire) : sens diferent de Brundir
  • sabat : fr. vacarme
  • sabatier: gròs grapaud ventrut. sin. mercier
  • sablon: sabon
  • saborau: codena del lard
  • sabranada: fr. ragoût aux haricots
  • sabrondar (<subre+abondar) : desbordar (un liquid?, una ribièra)
  • sadolaud: alcolic
  • saïn [sei]: sagim, lard
  • saion: vestit. fr. habit
  • sancier: san, sanitós
  • sangí! : sacredieu! (eufemisme per 'sang de Dieu')
  • sangolhar (Cruesa): se divertir amb aiga dins un recipient o un gassòt
  • sapcher: saber
  • saquetar: batre
  • sarcel, sarceu: fr. sarcloir
  • sargata: lausèrt
  • sargòlha: ??
  • saubre: saber
  • saüc [suéy(k)], [swéy], [se-ü], [sèy], [sòy(k)], saücau [suecau/siejcà/shuejcà]: sambuc, saüc
  • saude: saule, sause
  • saular, saumar (metatèsis de Salvar) : ??
  • sautareu: sautarèl
  • sauticar: fr. sautiller
  • se: fr. soi (ex: chas se)
  • se: el/ela; eles/elas ('quò es se' : es el/ela)
  • sebelir: sepultar
  • sechiera: sequièra; endrech sec
  • secodre v. : secotre v.
  • secoduda : branlada
  • sedon: fr. lacet; trapa, trapèla
  • seguela: seguida
  • sela: cadièra, seti
  • selh : selha, ferrat
  • selhe, selh (Cruesa): segle (cereal)
  • semenalha: semença (tanben emplegat)
  • sement f. : gra, grana. de tots " : de totas menas
  • semnar v. semenar
  • senzilha: mesenga
  • ser [sey]: ser (coma préner [preney], valer [valey] etc). de ser: aqueste ser. en ser: lo ser
  • serenada: ??
  • sernada (serenada?): serada
  • serrar, sarrar: rengar; gelar fòrt
  • sèrva f. estanh petit; reserva d’aiga per l’irrigacion dels camps
  • seschiera: airal de seschas (fr. roseau des étangs)
  • si: (ai)tant, talament
  • sibar : absorbir fig.
  • sicliar: V. eissublar, eissiular
  • sicliar: assetar (tanben emplegat)
  • sinar: ??
  • sindraina: ??
  • singlarda: singlar femèla
  • sislar: giscar, guiscar
  • si us platz [siwpla]: se vos plai/platz
  • sobechar: ??
  • sobrar : èsser assadolat; rotar, singlotar d'aver manjat tròp
  • soc, soch (pl. sochs), suchas: sabot
  • sogolar : èsser assadolat; rotar, singlotar d'aver manjat tròp
  • sòla f.: sòl
  • sole adj: sol, solet
  • solha: fr. paillasse du lit
  • solombrilha: penòmbra?
  • somnhe n. sòmi
  • sopena: ??
  • sòr n. sòrre
  • sorcelatge: devinha, devinalha
  • sorniera: obscuritat
  • sorniaud: ??
  • suausa adj. : suauda (f.de suau)
  • sucha: esclòp, sòca (sòca es de cuer emb una sòla de fusta. sucha o sòcs, o daus esclòps (dins una partida de

la Corresa) quand es tot de fusta. L'i a tanben los bolauds (que son daus gròs sòcs, de las gròssas suchas). Los sòcs claus son de fusta emb una brida de cuer)

  • sumnhar: somjar
  • sumcir [sunsí] (lat. subcidere) : fr. saisir, transir (lo freg); somcir/somsir (englotir)
  • sundir: sospirar
  • susvestit: fr. survêtement
  • tabustar: picar?
  • taconar: picar
  • tainar (/se) : pressar, tardar
  • tainós: tinhós?
  • talhon d'Adam: fr. pomme d'Adam
  • talòs (de pan) : fr. quignon de pain
  • tanha: fr. bourbier
  • tant mai... tant mai... : dont mai... dont mai... (tanben emplegat)
  • tantarar: charrar
  • tant-parlar f. : pinta (mesura de 1 a 2 litres)
  • tarabasteu: fr. claquoir (instrument de musica)
  • taravelar: sollicitar longament, en insistent.
  • tartifla: patata
  • teissut de còu: folat, mocador
  • telhòu, telhaud m. telh
  • temps (ben de ) : longtemps
  • tendilhon: cavilha de fusta d'una charrue; sexe masculin
  • tèrme: fr. tertre, talus, éminence pouvant servir dans certains cas de terme, borne, limite.
  • terrauds pl. (Cruesa) nom donat als dos enfants d'un vilatge que son nascuts lo meteis jorn
  • test: clesc (d'un uòu)
  • testut: maça
  • teula: fr. tuile
  • tia-tia: fr. litorne (grive)
  • timplat m.: fr. giffle, claque
  • tirusa: automata per tirar d'argent
  • tombareu: fr. charrette ??
  • tonar: tronar (tamben emplegat)
  • tonedre: troneire
  • tòni m. nesci, pèc
  • torilhon: taure pichon??
  • torilhonar (/se) : la vaca montar una autra vaca??
  • tornada (una) n. un fum de
  • torrin: sop d'alh, ceba o tomata, ben pebrada (que se portava als novèls maridats l'endeman de lor nuèit de nòça)
  • torrinar : faire son torrin, faire pauca causa
  • torton: crèspa de blat negre
  • tortre f. tortora. fr. tourterelle
  • tòstat m. : tòsta F., fr. toast
  • totaura: totara
  • tot-parier, tot parier: egalament; fr. quand même
  • Tots-sents: Tots-sants
  • tram: sòl (d'un ostal)
  • tramalh: mena de filat
  • trança: fr. trance; angoissa
  • tranuja: fr. chiendent
  • trasconeitre: fr. reconnaître
  • tràser: traire
  • trasluc, traslutz: plena luna; jorn nefast, accident
  • trassauta: fr. éclabousser ?, tressauter?, regisclar?
  • trau: biga (fr. poutre)
  • trauca-sac: fr. brome stérile
  • trauchar: traucar ??
  • traulhar: s'espaterrar dins l'èrba ja nauta; fr. pietiner, fouler, écraser au pressoir
  • travelar V. Taravelar
  • traversós: fr. espiègle
  • treblant: susprenent?
  • treblar: trebolar
  • trefa, trefla (Cruesa e endacòm mai), truefla, tròfla, trofla, tofla: trufa; patata
  • tremuelh: tremol (arbre)
  • tren. en " de : fr. en train de
  • trenc, tr(i)an(c) m. fr. croc à fumier
  • trencha f., trenche m.?: fr. faux; houe, pioche courbe dont le fer est large et mince
  • trepar : fr. trépinier
  • trevar: barrutlar, fr. errer; fr. hanter
  • tribolar: trebolar
  • trifolet: fr. trèfle rampant
  • troçar/trossar (se) : se (tornar) botar los vestiments
  • tròia, treuia/trueuia, trueja : truèia (tanben emplegat)
  • troncar: trencar??
  • truelh: pè de cabra (aisina). fr. pied-de-biche
  • trufa, tofla, tròfla, trofla, truefla: patata
  • trular: fr. errer; fenhantejar?
  • trule, trula f. ? (Cruesa): persona bèstia; fug-l'òbra, fenhant
  • trundiment: retentiment
  • trundir: fr. résonner
  • tuar: atudar
  • tucar: tocar, trucar
  • tudelar: brotar (una planta
  • tundir: enflar al punt d'aver la pèl tirada (e al fig. de vanitat p. e.); tondir
  • tunlar: tossir
  • turlaud, trulaud: idiòta
  • tustadís: fait de tustar
  • tutar v. fr. débusquer
  • uchar, unlar, udlar, idolar: udolar, cridar fòrt
  • udlar, ular, unlar, idolar: udolar, cridar fòrt
  • ueitantivol: qu'a ueitanta ans
  • uerge (Cruesa): òrdi
  • uistra: ustra
  • ujan [yˈz̪ɔm]: ongan
  • ulhauç: fr. éclair
  • um (varianta de òm) o un(?) : òm, un òm
  • unlament: udolament
  • unlar: V. Udlar
  • urosadament: aürosament
  • ustilh : ostilh, aisina
  • vachas negras (Cruesa): nivols gròsses grises e pluevioses
  • vaisselar v. faire la vaissèla
  • valhent adj. : valent
  • 'vancès: avant, abans
  • vaque! : vèni!, ven! (tanben emplegats), gasc. çai!
  • vargier: V. Vergier
  • varrau, verrau : verrat
  • varroelh: varrolh
  • vaslet [vàle] : varlet
  • verdera: fr. oseille
  • veren m. verin
  • verenós, -osa: verinós, -osa
  • vergier [vargié], verdier: òrt (tanben emplegat)
  • vernhau: vern
  • vesaquí : veiquí (tanben emplegat)
  • veschada: vesc(a), visc(ada)
  • vessa: f. pet, vent
  • vetz adv. : còp, vegada
  • veüda, vuda: vista
  • via: camin
  • vianelon: androna
  • viatge: còp (p. e. de beure)
  • viau, viauda, viaus, viausa: marrit, marrida
  • viena: fr. vielle
  • vinheta f. fr. oseille
  • vinhau: vinha gròssa?
  • vinhon m. ceba
  • vimzela: branca pichona
  • virason: vertige
  • vironar: virar entorn
  • vironseu: fr. virevolte
  • visar v. veire; regardar - Visa la via! (per fòragitar qualqu'un)- Visar lo bornat: Faire la culhida de la mèl
  • visda, vusda: vista
  • vispolar: ??
  • vita: vida
  • vitoira: vitualhas, fr. victuailles
  • vojadas o botjadas (plòure a ") (grafia insegura...)
  • vojar: vuejar
  • volada n. voleibòl
  • volha: oelha, aolha
  • vonvonar : zonzonar?
  • vorilh [vurí], voriu [vuriw/vwejriw, bwejriw/ bujriw] : fr. regain V. Borilh
  • v-òs : òs
  • vuda (>veüda>vesuda), vusda (>visda>vista) : vista
  • vuelher: voler
  • vulhença: volontat
  • v-uèi: uèi
  • zo, zò, zu: o (article neutre)

Vejatz tanben modificar

lexic auvernhat