Larzac (en occitan ancian: (l')Arzac) es un causse situat al sud-èst de Roergue e al sud del Massís Central e que fa partida d'un ensems mai grand sonat los Grands Causses. Sa vila principala es Milhau.

Païsatge de Larzac

Es un replanat calcari de pèira rossèla que sas ròcas son datadas del segondari (epòca Jurassica) e d'una altitud mejana situada entre 700 e 900 m, amb un punt culminant al puèg de Cogolha, a 912 m. Confronta al nòrd-èst las gòrjas de Dorbia, que lo desseparan del Causse Negre, e al sud lo riu de Sòrga.

L'economia de Larzac es mai que mai agricòla, basada sus l'elevatge de fedas per la produccion de formatge de Ròcafòrt. Lo causse es traversat per l'autorota A75 que lo famós viaducte de Milhau n'es un element. La linha de camin de fèrre Besièrs-Nussarga passa a l'oèst del causse.

Una partida de Larzac es ocupada per un camp militar francés, que un projècte d'espandiment dins las annadas 1970, provoquèt l'oposicion dels païsans caussinhòls e foguèt a l'origina de 10 ans de luchas menadas jos l'eslogan "Gardarem lo Larzac". Lo projècte foguèt fin finala abandonat per decision del president francés François Mitterrand en 1981.

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Larzac.