Legenda daurada

La Legenda daurada (en latin: Legenda aurea) es un obratge redigit en latin entre 1261 e 1266 per Jaume de Voragina, dominican e arquevesque de Gènoa, que descrich l'agiografia de prèp cinc cents sants o grops de sants, santas et martirs crestians, e qualques episòdis de l'annada liturgica celèbran entre autre la vida de Jèsus e de la Verge.

Legenda daurada
Legenda Aurea, 1290 circa, Biblioteca Medicea Laurenziana, Floréncia.
Autor	Jaume de Voragina
Genre	agiografia
Version originala
Lenga	latin
Parucion	Toscana (1298)

Sant Ciprian, Santa Justina e lo Demòni segon La Legenda daurada

Fonts utilizadas

Jaume de Voragina posèt dins totes los tèxtes classics de la literatura religiosa de l'Edat Mejana; las bibliografias ocupa gaireben trenta paginas de l'edicion critica. Se pòt notar los evangèlis apocrifes del Jaume, de Nicodèm, lo Speculum historiale de Vincent de Beauvais, las òbras dels Paires latins Gregòri de Tors, sant Augustin, sant Jeròni e las Vitae Patrum, Joan Cassian e de Paires grècs ja tradusits en latin coma sant Joan Crisostòm. S'esforcèt de pas escotar las legendas dels sants locals.

Obratge

Santa Ana e las tres Marias (enluminuadura per Jean Fouquet del Livre d'heures d'Étienne Chevalier, inspirada per La Legenda daurada.

D'en primièr intitulada Legenda sanctorum alias Lombardica hystoria, (çò que cal legir dels sants o istòria de Lombardia), aquela òbra foguèt lèu nomenada Legenda aurea perque lo seu contengut, d'una granda valor, es dich tan preciós que l'aur. En mai de las vidas dels sants 40 % de La Legenda daurada es consacrada a las explicacions de las fèstas religiosas principalas, al subjècte de la vida de Jèsus.

Lo libre es divisit en 5 partidas e 178 capítols, organisat a l'encòp segon l'òrdre del calendièr liturgic (de l'Avent a la fin de novembre) e dels edats de la gràcia o del salut: temps de la renovacion (5 capítols), lo temps de la reconciliacion e de la peregrinacion (25 capítols), lo temps de la desviacion (21 capítols), lo temps de la reconciliacion (20 capítols), lo temps de la peregrinacion (107 capítols).

L'abreujat d'istòria d'Euròpa que dona, començant al sègle VI amb l'aribada dels Lombards, li val tanben lo nom d'Historia lombardica (Istòria lombarda). Aqueles recits vius avián per vocacion d'exaltar la fe. Lo vertadièr subjècte de la legenda daurada es lo combat contra los esperits de Mal, s'exprimissent entre autre dins lo coratge dels martirs que mòstra fin finala l'impoténcia dels persecutats. La legenda daurada es atal concebuda coma una aisina de trabalh destinada als predicaires, servissent a la preparacions dels presics.

Difusion

Legenda Aurea, 1499.

Aquel obratge coneguèt tre sa creacion, vèrs 1261-1266, un succès considerable. Lo mai ancian manuscrit conservat, datant de 1282, se trapa ara a la Bayerische Staatsbibliothek de Munic. Lèu, La Legeda daurada venguèt amb la Bíblia e lo psaltièr, una de las òbras mai legidas, mai copiadas e tanben mai aumentadas: als sègles XIV e XV, es pas rare de ne trapar de còpias contenent pas mes 400 istòrias. Existiriá mai 1 000 manuscrits, del mai simple a mai enluminat. L'arribada de l'estampariá aumentèt encara la difusion.

Influéncia dins los arts plastics

La Legenda daurada influencièt tanben fòrça l'art dempuèi l'Edat Mejana. De pintres coma Giotto, Simone Martini, Jan Van Eyck, Fra Angelico, Masaccio, Piero della Francesca, Antonello de Messine, Andrea Mantegna, Hans Memling, Gerard David e mai posèron sovent dins aquela font

Bibliografia

Edicions imprimidas latinas

• Iacopo da Varazze, Legenda aurea. Edicion critica (del tèxte latin) per Giovanni Paolo Maggioni, Firenze, Sismel - Ed. del Galluzzo, 1998

Vejatz tanben

Articles connèxes

• Agiografia
• Jaume de Voragina

Ligams extèrnes

• (oc) Legenda aurea en occitan. Ed. Monika Tausend
• (la) Extrachs del tèxte en latin
• (fr) Arlima - Archius de literatura de l'Edat Mejana
• (fr) Abbaye de St Benoît - traduccion francesa de J.-B. M. Roze