La Ciutat de Dieu
La ciutat de Dieu (títol original en latin: De Civitate Dei contra paganos, es a dire la ciutat de Dieu contra los pagans) es una òbra en 22 libres d'Agustin d'Ipòna d'Ipòna que foguèt escricha pendent sa vielhesa e dins un periòde de quinze ans, entre 412 e 426. Es una apologia del cristianisme, que confronta la Ciutat Celesta a la Ciutat Pagana. Las nombrosas digressions permeton a l'autor tractar de tèmas de natura fòrça divèrsa, coma la natura de Dieu, lo martiri o lo judaisme, l'origina e la substancialitat del ben e del mal, lo pecat e la fauta, la mòrt, lo drech e la lei, la contingéncia e lo besonh, lo temps e l'espaci, la Providéncia, lo destin e l'istòria, entre fòrça autres tèmas.
Presentacion
modificarLo libre es estructurat a l'entorn de l'oposicion entre la Ciutat de Dieu (que representa lo Cristianisme, e doncas la veritat esperitala) e la Ciutat pagana (que representa la decadéncia e lo pecat). Dins la quita prefàcia expausa aquela dicotomia:
- «La gloriosissima ciutat de Dieu, que dins aqueles temps se trobava peregrinar entre los impius vivent de la fe, e esperava lo moment amb paciéncia la patria definitiva e eternela fins a que se realize un procés amb un justícia autentica, capitant alara la victòria finala maximala e una patz completa. Alara, mon car filh Marcellin, dins la presenta òbra, emtrepresa jos ton insténcia, e que te deu per la meuna promesa, me prepausèt de defendre aquela ciutat contra d'aqueles que privilègian los quita dieus al seu creator.»
L'autor èra trucat per la casuda de Roma als mans d'Alaric I. La confusion que provoquèt l'intrada dels barbars dins la Ciutat ont demorava lo Papa, e que venguèt lo referent del Cristianisme dempuèi Constantin I e subretot dempuèi Teodòsi I , s'interroga sus la desapareison d'una civilizacion entièra. La responsa a aquela question es que l'edifici al que se cal ligar e que conven de trabalhar es pas amb la Ciutat dels Òmes, mas amb la Ciutat de Dieu. L'objectiu d'aquela òbra es, doncas, d'examinar l'oposicion entre ambedoas ciutas, las seunas originas, lo seu desvolopament e la seuna fin:
- «Las doas ciutats, en efècte, se tròban mescladas e confondudas dins aquela vida terrèstra, fins a que serán separadas pel procés final. Expausar sa naissença , son desvolopament e sa fin, es al mens çò que me vau ensejar de fer, amb l'ajuda del cèl e per la glòria de la Ciutat de Dieu, que potará a la lutz d'aquela oposicion.»
Dempuèi lo primièr temps (libres 1 a 10), Agustin tracta la religion de l'Antiquitat coma una supersticion: d'un costat, refuta que s'adore de dieus pel simple motiu que tornan d'avantatges (libres 1 a 5), e d'un autre costat, s'opausa a aqueles que cercan d'aquel biais la felicitat eternela (libres 6 a 10). Los libres 11 a 22 se consacran a l'origina e a l'oposicion entre ambedoas ciutats.
Lo sacatge de Roma pels gòts (libre primièr)
modificar
Los romans interpretèron lo sacatge coma un castig divin, e l'atribuiguèron a la religion crestiana e, subretot, a la proïbicion del culte als dieus. Agustin s'auça contra aquela opinion. D'una costat, los dieus romans son incapables d'apagar los pagans, e es lo nom de Crist, dins l'orror generala, qu'es capabla de salvar fòrça personas, quitament las non crestianas. E precisament serán aqueles qu'an mostrat una fòrça granda ingratitud al repècte de lor quite salvador que serán salvats. D'autre costat, los crudèls e bondolièrs patisson lo mal dins aquela vida. Per justificar lo mal, Agustin expausa que los mechants sofrisson d'èsser corrigits, e los bons per contunhar dins la vertut e alunhar las fautas pel futur. Soslinha que se cal pas far cas al sofrença del còs: sonque la consciéncia es per nosaltres de testimònis de la nòstra pureta. Per exemple, las maires e las verges que foguèron violadas pels barbars pendent lo sacatge devon pas aver un sentiment de fauta se gardan interiorament la vertut de la castetat. Alara devon pas se suicidiar, que la dignitat de las femnas demòra intacta.
Lo culte dels dieus romans falses (libre desen) e la vertadièra origina del poder de Roma (libre quatren)
modificarAgustin expausa que Roma jamai foguèt protegida pels seus dieus, doncas son falses. Çò que recebèt Roma dels seus dieus es lo vici e la corrupcion de l'arma (libre segond) e l'amor pels bens terrestres (libre tresen).
Agustin mòstra que son pas los dieus que faguèron la grandor de Roma, mas lo decrèt soberian del Dieu, unic e vertadièr.
Importança e valor de l'òbra
modificar
A partir de l'oficializacion del cristianisme coma religion de l'Empèri, Agustin expausèt que son messatge es mai esperital que politic. Lo cristianisme, segon el, cal far reféncia a la ciutat mistica e divina de Jerusalèm (la nòva Jerusalèm) e non pas dins la ciutat terrestra. Sa teologia contribuguèt a definir la separacion entre Glèisa e Estat, al biais que serán definida las relacions politicas en Euròpa occidental, al contrari de l'Èst bizantin, ont l'esperital e lo politic realizèron pas una separacion tan evidenta.
Dempuèi lo punt de vista de la construccion e l'argumentacion, la Ciutat de Dieu foguèt severament criticada (subretot los libres sieisen a decen). Es reprochat a l'òbra d'aver de seccions confusas, de digressions e d'argumentacions sofisticas, e foguèt criticat tanben los contrasens que revèla dels seus adversaris.
Vejatz tanben
modificar- Apologetica
- Confessions
Bibliografia
modificar- Agustí de Hipona. Obras completas De San Agustín. 41 volúmenes. Madrid: Bibliotèca d'Autoras Cristianos. ISBN 978-84-220-0448-6.
- La Ciudad de Dios; Vida de San Agustín. BAC Seleccionas. Madrid: Bibliotèca d'Autoras Cristianos, 2009. ISBN 978-84-220-1405-8.
- Ciudad De Dios (libros E-VIII). Madrid: Editorial Gredos, 2007. ISBN 978-84-249-2883-4.
Ligams extèrnes
modificar- La Ciutat de Dieu (ebook gratuit) (castelhan)
- Tèxt latin original; The Latin Library (latin)
- Traduccions
- Seleccion de tèxtes politics de la Ciutat de Dieu. (Castelhan)
- La Cité de Dieu. (Francés)
- The City of God, Traduccion de Marcus Dods; Christian Classics Ethereal Library. (Anglés)