Lo knockout (KO), de l'anglés to knock out, "far sortir en picant", es lo tèrme que significa, dins leis espòrts de combat, la mesa fòra combat d'un combatent après un còup portat per son adversari e que li fa pèrdre temporariament sei capacitats (la persona si ditz "sonada"). Aquò pòu èstre una pèrda de consciéncia temporària, mai pòu simplament venir de la dolor o de la fatiga.

Un boxaire au sòu si fach comptar per l'arbitre.

An aquest moment l'arbitre arrèsta lo combat, que la persona si tròba dins un estat qu'es incapabla de contunhar lo combat e es completament incapabla de si defendre. En bòxa per exemple, l'arbitre prononciá lo KO dau moment qu'un dei boxaires rèsta au sòu après un còup advèrs mai de 10 segondas. Es una dei condicions de victòria possibla, si ditz per aqueu cas "victòria per KO".

L'arbitre decidisse lo KO tecnic o TKO (de l'anglés technical knockout) quand un deis adversaris es ferit e es incapable de contunhar lo combat o quand decidisse d'abandonar lo combat per qué rason que sieche.

Lo knockdown es lo tèrme que s'utiliza au moment qu'un practicant es mes au sòu per un còup mai s'aubora dins lei 10 segondas (dins lei règlas de la bòxa o dei bòxas pès-ponhs per exemple).