Jordi Pujol

(Redirigit dempuèi Jordi Pujol i Soley)

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de junh de 1930) es un politician catalan que foguèt lo cap del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de 1974 a 2003 e lo president de la Generalitat de Catalonha de 1980 a 2003.

Jordi Pujol
Jordi Pujol
Jordi Pujol
Jordi Pujol
Naissença 9 de junh de 1930
Barcelona
N. a
Decès
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Catalonha
Nacionalitat
Profession politician catalan e Doctor en medecina
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
( - )
Dinastia
Servici de a
Grad militar
Arma
Coronament
Investitura
Predecessor
Successor
Conflictes
Comandament
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions Doctor en medecina

Es Doctor en medecina de l'Universitat de Barcelona. Es maridat amb Marta Ferrusola dempuèi 1956. A 7 enfants.

Jordi Pujol foguèt arrestat en 1960 per sas activitats antifranquistas, e foguèt condamnat a sèt ans de preson, que ne faguèt dos e mièg a la preson de Saragossa e un de confinament dins la vila de Girona. Capitanegèt las campanhas contra lo director de la Vanguardia, Luis de Galinsoga, o los Fets del Palau e "Volem Bisbes Catalans". Un còp foguèt en libertat, tornèt a l'activitat politica, amb la tòca d'organizar un movement nacionalista catalan. Presidiguèt l'entitat financièra Banca Catalana que foguèt un centre de finançament d'activitats culturalas catalanas, coma lo grop Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la librariá Ona.

En 1974 foguèt un dels fondaires de Convergència Democràtica de Catalunya, e ne foguèt causit Secretari General. Foguèt Conselhièr de la Generalitat de Catalonha del temps del President Josep Tarradellas.

Foguèt elegit president de la Generalitat de Catalonha en 1980, e tornarmai en 1984, 1988, 1992, 1995 e 1999. En 2003, quand acabava lo darrièr mandat, decidiguèt de se retirar de la primièra linha politica e de laissar la direccion del partit a Artur Mas.


Precedit per Jordi Pujol Seguit per
Josep Tarradellas
President de la Generalitat de Catalonha
1980-2003
Pasqual Maragall

Ligams extèrnes modificar