Jean-Paul Laurens
Jean-Paul Laurens, nascut lo 28 de març de a Fourquevaux e mòrt lo 23 de de 1921 a París, es un escultor e pintre francés, reputat per sas scènas istoricas.
Biografia
modificarEscolan a l'Escòla superiora de las bèlas arts de Tolosa, Jean-Paul Laurens dintra a l'Escòla de las bèlas arts de París ont es l'escolan de Léon Cogniet e d'Alexandre Bida. Sa pintura es representativa de la pintura d'istòria a la fin del sègle XIX. Seriá per autant fòrça injust d'o presentar que coma un pintre d'istòria demest d'autras : son erudicion, sa rigor, las presas de posicion politicas que constituiscan sas pinturas e son talent indiscutible o fan netament sortir del lòt.
De conviccions republicanas e d'un anticlericalisme afichat, Laurens a collaborat en 1867 al Filosòf de Carles Gilbert-Martin, jornal satirique condemnat per la justícia del Segond Empèri. Dins sos quadres, tracta essencialament de subjèctes a l'encòp istorics e religioses, meses en scèna de manièra dramatica e servits per una tecnica d'un grand realisme. Mestrèja perfèctament la representacion dels espacis vuèges, çò que dona a fòrça de sos quadres una fòrta potestat suggestiva : aital dins l'Escomenge de Robert lo Piós, imaginam lo vuèg que se fa a l'entorn de Robert lo Piós amb lo primièr plan que crea un vuèg entre l'espectador e lo subjècte coma sus un empont de teatre, o préfigurant un cadrage cinematografic.
Entreteniá de ligams d'amistat amb la familha d'André Gide, amb Carles Péguy e Auguste Rodin, que realizèt en 1882, en mercejament de son supòrt durant la polemica del siá-disent susmotlatge de son estatua L'Edat de airain, un bust del pintre, dont una espròva en bronze es conservada al musèu dels Augustins de Tolosa. L'escrivan Ferdinand Fabre a escrich una biografia de son amic Jean-Paul : Lo Roman d'un pintre[1].
Omenatges
modificarLo collègi de Ayguesvives, aital coma una plaça de Yport, vilatge ont aviá fach bastir un ostalàs.
- ↑ {{{títol}}}.