Jacques Lefèvre d'Étaples
Jacques Lefèvre d'Étaples (egaument aperat en latin Faber Stapulencis - ca 1455 - 1536) que ho un umanista francés pròche de Guillaume Briçonnet e per aquesta rason membre deu Cenacle de Meus qui considerava que caleva reformar la Glèisa Catolica. Que tradusí la Vulgata au francés ; aquò que'u dè mantuas cuentas dab los sons contemporanèus catolics; ua partida de las soas òbras que hon condemnadas per eretgia e qu'avó d'exilià's, mes que gaudí totun de la proteccion deu rei Francés Ièr de França.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naissença | 1450 Étaples |
| Mòrt | març de 1536 (85/86 ans) Nerac |
|
| |
| Donadas personalas | |
| Nacionalitat | Francesa |
| Religion | Catolicisme |
| Director de tèsi | Hermònim (ca)  e Joan Argiròpul (ca) |
| Activitat | |
| Professors | Hermònim (ca) Joan Argiròpul (ca) Alexander Hegius von Heek (fr) |
| Discípols | Guilhem Farel Charles de Bovelles (ca) Guillaume Briçonnet Melchior Wolmar (fr) |
|
| |
A la fin de la soa vita, Margarida de Navarra que l'envitè a la júnher dens la soa cort de Nerac.
A maugrat de las soas posicions en favor d'ua reforma de la Glèisa Catolica, que demorè eth medish catolic durant tota la soa vita.