Jacques Lefèvre d'Étaples
Jacques Lefèvre d'Étaples (egaument aperat en latin Faber Stapulencis - ca 1455 - 1536) que ho un umanista francés pròche de Guillaume Briçonnet e per aquesta rason membre deu Cenacle de Meus qui considerava que caleva reformar la Glèisa Catolica. Que tradusí la Vulgata au francés ; aquò que'u dè mantuas cuentas dab los sons contemporanèus catolics; ua partida de las soas òbras que hon condemnadas per eretgia e qu'avó d'exilià's, mes que gaudí totun de la proteccion deu rei Francés Ièr de França.
Biografia | |
---|---|
Naissença | 1450 Étaples |
Mòrt | març 1536 (85/86 ans) Nerac |
Donadas personalas | |
Religion | Catolicisme |
Director de tèsi | Hermònim (ca) e Joan Argiròpul (ca) |
Activitat | |
Profession | teòleg (ca) , traductor, filosòf, teòric musical (ca) , musicòleg (ca) , traductor de la Bíblia (ca) e prevere (ca) |
Professors | Hermònim (ca) Joan Argiròpul (ca) Alexander Hegius von Heek (fr) |
Discípols | Guilhem Farel Charles de Bovelles (ca) Guillaume Briçonnet Melchior Wolmar (fr) |
Trabalha per | Collège du Cardinal-Lemoine (ca) |
Òbra | |
Estudiant doctoral | François Vatable e Melchior Wolmar (fr) |
A la fin de la soa vita, Margarida de Navarra que l'envitè a la júnher dens la soa cort de Nerac.
A maugrat de las soas posicions en favor d'ua reforma de la Glèisa Catolica, que demorè eth medish catolic durant tota la soa vita.