Un exagòn (var. exagòne[1]) es un poligòn constituït de sièis cimas e de sièis costats. Pòu èsser regular ò irregular.

Exagòn regular.

Un exagòn regular es un exagòn que sei sièis costats an la meteissa longor. Totei seis angles intèrnes son de 120°. Coma lei carrats e lei triangles equilateraus, leis exagòns regulars permèton un pavatge regular dau plan. Dins la vida vidanta, fòrça caladatges son realizats amb de caladas carradas ò exagonalas. Una autra proprietat de remarca dau pavatge exagonau regular es d'ofrir la pus pichona longor totala de costats. Dins la natura, aquò explica la geometria dei nís d'abelhas ò deis òrgues basaltics. Per aquela rason, certanei vilas destruchas durant lo sègle XVII per de tèrratrems foguèron rebastidas segon un plan exagonau (Grammichele, Avola...[2]). Enfin, en causa de sa forma, lo territòri metropolitan francés es sovent subrenomat « l'Exagòn ».

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cèrca « hexagone », consultat lo 8 de novembre de 2022, [1].
  2. (it) Liliane Dufour e Henri Raymond, Dalla città ideale alla città reale: la ricostruzione di Avola, 1693-1695, Lombardi, 1993.