Poligòn
Un poligòn (var. poligòne[1]) es, en geometria euclidiana, una figura geometrica plana formada d'una linha trencada sarrada (egalament dicha « linha poligonala »), es a dire d'una seguida ciclica de segments consecutius. Aquelei segments son dichs « bòrds » ò « costats ». Un poligòn es dich « crosat » se dos costats non consecutius son secants e « simple » se l'interseccion de dos costats es vuege ò reducha a una cima per dos costats consecutius. La soma deis angles d'un poligòn simple despend unicament de son nombre de cimas. Se fau nòtar que, dins lo cas d'un poligòn simple, i a sovent confusion entre lo poligòn e sa superficia intèrna.
La nocion de poligòn es generalizada sus una superficia per de figuras definidas per de segment d'ortodromia (linha de pus cort camin), en dimension 3 per lei polièdres e, per una dimension quina que siegue, per lei poliotòps.
Liames intèrnes
modificarBibliografia
modificar- (en) H. S. M. Coxeter, Regular Polytopes, Methuen and Co., 1948.