Província autònoma de Trent : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 35 :
Coma província autonòma del Trentin e Naut Adige, amb [[Venèt]] e [[Friol-Venècia Júlia]], aparten a la macrozona de ''Triveneto'' o ''Tre Venezie'', que lo nom es inspirat de la ''Regio X Venetia'' e ''Histria'' a l'epòca imperiala romana e es tanben un de las tres las entitats territorialas que, amb lo Tiròl austrian e lo Naut Adige, constituisson l'Euregion ''Tirolo-Alto Adige-Trentino''.
 
La region istoricogeografica del Trentin èra ja un ''municipium'' roman, ducat lombard e comtat carolingian, puèi faguèt partit de l'avescat de Trent dins lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] (sègles XI e XIX), enfin pendent aperaquí un sègle (1815-1918) la partida sud, lingüisticament romana, de Tiròl, foguèt d'en primièr austrianaustriaca, puèi austroongrésaustroongresa. Lo territòri annexat al Reialme d'Itàlia en 1919, tal qu'establit pel tractat de Saint-Germain-en-Laye estipulat aprèp la [[Primièra Guèrra mondiala]], forma la region dita ''Venice Tridentina''.
 
En Trentin, l'italian es mai que mai parlat, mas lo dialècte de Trentin es espandit, parlat dins los principals centres e dins las vals (ont se pòdon trobar de variacions pron marcadas). Dins lo territ i a de minoritats linguisticas germanofònas (lenga mochena dins la val de Mocheni e lenga cimbriana dins la municipalitat de Luserna dins las nautas tèrras de Cimbri) e ladin (Val di Fassa) oficielament reconegutss. Durant lo recensament lingüistic de 2011, mai de set mila abitants de la Val di Non e de la Val di Sole se declarèron ladinofòns, mas sens cap reconeissença legala.