Maryland : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 60 :
| nòtas =
}}
[[Maryland]] es un [[estats dels Estats Units|estat]] de la còsta èst dels [[Estats Units d'America]], confronta [[Pennsilvània]] al nòrd, la [[Virgínia Occidentala]] a l'oèst, [[Delaware]] a l'èst, e [[Virgínia]] al sud e sud-oèst, sus l'autra riba de [[Potomac]]. La pus granda vila de l'Estat es [[Baltimore]] e sa capitala es [[Annapòlis]]. Entre sos escaisses ocasionals trobam ''Old Line State'', ''Free State'' e ''Chesapeake Bay State''. Es nomenat d'après la reina anglesa ''
Setze dels vint-tres comtats de Maryland, e la vila de Baltimore, bordan las aigas de marèa de l'estuari de la [[baia de Chesapeake]] e de sos nombroses afluents. E mai que siá un dels plus pichons Estats dels Estats Units, presenta una varietat de climas e de caracteristicas topograficas que li valguèron l'escai d'America en miniatura.
Abans que son litoral siá explorat pels europèus al sègle XVIen, Maryland èra abitat per mai d'un grops d'amerindians, principalament pels [[algonquins]], e dins una mendre mesura pels [[iroqueses]] e los Siox. En tant que l'une de las [[Tretze Colonias]] originalas de la [[Grand Bretanha]], Maryland foguèt fondat per [[George Calvert]], un catolic convertit que cercava a provesir un refugi religiós als catolics secutats en Anglatèrra. En 1632, [[Carles Ier d'Anglatèrra]] acordèt a Calvert una carta coloniala, nomenant la colonia del nom de sa molhèr, la reina Mary (
Los primièrs establiments e centres de poblament de Maryland s'amassèron a l'entorn de ribièras e rius que s'escampan dins la baia de Chesapeake. Son economia èra fortament basada sus las plantacions, centrada principalament sur la cultura del [[tabat]]. Lo besonh de man d'òbra bon mercat entrainèt una expansion rapida dels domestices sos contrat, del trabalh penal e dels eslaus africans. En 1760, las frontièras actualas de Maryland prenguèron forma après lo règlament d'un desacòrd frontalièr de longa data amb Pennsilvània. Maryland participèt activament als eveniments que menèron a la [[Revolucion Americana]] e, en 1776, sos delegats an signat la Declaracion d'independància. Fòrça de sos ciutadans an puèi jogat de ròtles politics e militars claus dins la guèrra. En 1790, l'Estat cedèt de tèrras per la fondacion de la capitala americana [[Washington, DC]].
|