Metan : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 30 :
[[Gas]]ós dins las [[condicions normalas de temperatura e de pression]] pòt èsser transportat jos aquela forma (gasosa) generalament per [[gasoduc]], o a l'estat [[Liquefaccion|liqueficat]] per [[metanièr]]s e mai escassament per camions.
 
Los [[Archaea|arqueobacteris]] dits ''[[Metabolisme metanogèn|metanogènas]]'' produson d'un biais [[anaerobia]] praticament tot lo metan servat dins los terrenhs sedimentaris. Lo metan produit per la reaccion de [[Olivine#Serpentinisation e autres métamorphismes|serpentinizacion]] entre leslas [[péridotiteperidotita]]s e l'aiga de mar dins las [[dorsala (geologia)|dorsalas oceanicas]] s'escapa normalament e es oxidat dins l'atmosfèra.
 
D'enòrmas quantitats de metan son enfouies dins lo sossòl geologic jos forma de [[gas natural]]. De grandes quantités, difficiles à évaluer, son tanben presentas sul [[Fonsfons marin]] jos forma d'[[idrat de metae|idrats de metan]], establas a bassa temperatura e nauta pression. Los [[Volcan de fanga|volcans de fanga]], las [[Descarga|descargas publicas]] e la digestion del [[bestial]], especialament dels [[romiaires]], las rizières, los estuaris polluats, los [[feu de forêt|fuòcs de bòsques]] desgatjan de metan.
 
Es naturalament present dins l'[[atmosfèra terrèstra]]. Mas los apòrts antropics an mai que doblat sa concentracion dempuèi la [[revolucion industriala]]. Elle atteignait {{unitat|1748|[[Partie par milliard|ppb]]}} en [[1998]]. Après un periòde d'estabilizacion (a aperaquí {{unitat|1774|ppb}}, de 1999 a 2006) la creissança de sa concentracion a repris en 2007 amb un novèl recòrd en 2016 ({{unitat|1853|ppb}}, soit + 257 % respècte al nivèl preindustrial) puèi en 2018 ({{unité|1860|[[partie par milliard|ppb]]}}). D'analisas isotopicas suggèrent que cet accroissement récent del metan atmosferic seriá principalament d'origina non-fossila.