Reialme Unit : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 177 :
Lo Reialme Unit es una [[monarquia constitucionala]] onte lo [[poder executiu]] es presidit en representacion del monarca pel [[Lista dels primièrs ministres del Reialme Unit|primièr ministre]] e los autres membres del gabinet. Lo gabinet, que compren lo primièr ministre, e los autres ministres constituisson lo Govèrn de Sa Majestat. Los ministres provenon del [[Parlament]], lo còrs legislatiu, considerat coma organisme {{cita|suprèm}} (es a dire, que pòt legiferar de quin tèma que siá e es pas limitat per las decisions de los sieus predecessors). Lo Reialme Unit es actualament un dels paucs estats del mond qu'an pas cap de [[constitucion]] codificada, mas qu'es regulat per las tradicions e las leis constitucionalas divèrsas e separadas.
 
Lo Reialme Unit compta amb un [[parlamentarisme|govèrn parlamentari]], basat en lo [[sistèma de Westminster]], qu'es estat emulat a l'entorn del mond; lo monarca es lo [[cap d'Estat]] e a teoricament tot lo poder executiu, lo primièr ministre es lo [[cap de govèrn]]. Lo parlament del Reialme Unit que s'amassa al [[Palais de Westminster]] a doas cambras: la Cambra dels Comuns (elegida pel pòble) e la Cambra dels ''Lords''. Tota lei aprovada pel Parlament requerís lo consentiment real per venir una lei. Lo fach que lo parlament descentralizat en Escòcia e las assembladas en [[Irlanda del Nòrd]] e [[País de Galas]] son pas d'organs sobeirans e pòdon èsser abolits pel parlament britanic, fa qu'aqueste darrièr siá l'organ legislatiu pus important del país. Lo primièr ministre actual es [[Theresa May]], dempuèi [[2016]]. Los ministres, totun, an pas l'obligacion legala de provenir del Parlament; es una costuma recenta.
 
Al Reialme Unit, lo monarca a de poders executius vastes, mas teorics, que son ròtle es principalament, mas pas exclusivament, ceremonial. Lo monarca es part integrala del Parlament (coma la "Corona dins lo Parlament") e dona teoricament l'autorizacion al Parlament per s'amassar e per legiferar. Un Acte del Parlament pòt pas venir una lei s'es pas signat pel monarca (accion coneguda coma l'Aprovacion Reiala), e mai se cap de monarca a pas refusat las actas aprovadas pel Parlament dempuèi los tempses de la [[Anna Ièra de la Grand Bretanha|reina Anna]], lo [[1708]]. Per signar la lei, lo monarca utiliza la formula {{cita|Le Roi/La Reine le veut}} (en [[francés]]: {{cita|Lo Rei/La Reina o vòl}}). E mai se s'es prepausat l'abolicion de la monarquia, la siá popularitat es encara nauta. Lo supòrt al sistèma republican fluctua entre 15 e 25% de la populacion, amb 10% d'indiferents. Lo monarca actual es la reina [[Elisabeta II del Reialme Unit|Elisabeta II]] que pugèt al tròn en [[1952]] e foguèt coronada en [[1953]].