Òli de palma : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 3 :
[[Indonesia]] e [[Malàisia]] son los productors mondials màger d'aqueste fruch, e concentran ambedós 85 % de la produccion. Amb mai de 50 milions de tonas produchas cada annada, es l'òli vegetal mai consomat al mond (35 % de la consomacion mondiala en 2017). Ingredient tradicional de las cosinas d'[[Africa]], d'[[America del Sud]] e d'[[Asia]], es ara massissament utilizada dins los païses non productors per la fabricacion d'aliments transformats, en remplaçament de las grasas animalas (sagin, burre…) e dels [[Òli vegetal idrogenat|òlis vegetals idrogenats]] (dichs [[Acid gras trans|trans]]). Per aquò venguèt a la fin del sègle XX e al començament del XXI un dels simbòls dels problèmas o limits encontrats per l'agroindustria monoculturala e lo « capitalisme agrari ».
Existís de controvèrsias al subjècte de son impacte sus la santat, coma l'impacte de sa produccion sus l'environament e de condicions de trabalh ligadas a la cultura dels palmièrs d'òli. D'unes critican son taus enauçat en [[Acid gras saturat|acids grasses saturats]]. De fach, una metaanalisi utilizant totes los estudis scientifics publicats al subjècte
== Istòria ==
|