Ucraïna : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 178 :
Durant la [[Segonda Guèrra Mondiala]], Ucraïna conoguèt tornarmai un periòde fòrça malaisat. En fòra dau conflicte principau en [[1939]] e en [[1940]], l'[[URSS]] aprofichèt inicialament la mobilizacion de [[França]], dau [[Reialme Unit|Reiaume Unit]] e d'[[Alemanha]] en Euròpa Occidentala per annexar una partida de [[Polonha]] ([[1939]]) e de [[Romania]] ([[1940]]). L'Ucraïna Sovietica foguèt ansin aumentada de [[Galícia (Euròpa Orienta)|Galícia]], de [[Bucovina]] e de la [[Bassaràbia]] dau Sud. Pasmens, en [[1941]]-[[1942]], foguèt rapidament conquistada per lei fòrças [[Alemanha|alemanda]] e [[Romania|romanesa]].
 
[[Romania]] i recuperèt [[Bucovina]] e [[BassaràbiaBessaràbia]] e apondiguèt a aquelei conquistas la region de [[Transnitria]], compres lo [[pòrt]] d'[[Odessa]]. Lo rèsta foguèt integrat au sen d'un territòri militar [[Alemanha|alemand]] que sa direccion èra installada a [[Rovno]]. En [[1942]], leis ''[[Einsatzgruppen]]'' [[Alemanha|alemands]] liquidèron lei populacions [[judaïsme|judievas]]. Quant ai populacions eslavas, subiguèron lei requisicions de man d'òbra transferida dins de camps de trabalh, e de còps dins de camps de concentracion, alemands. Certaneis Ucraïnians s'engatjèron tanben dins la guèrra dins lo camp dau [[Tresen Reich|Reich]]. Se destrièron en particular dins la traca dei [[judaïsme|judieus]] e coma gardians dei [[Olocaust|camps d'exterminacion]]. Enfin, en[[Volínia]], se formèt un movement independentista ostil ais Alemands e ai Sovietics. Dirigit per [[Stepan Bandera]], foguèt durament reprimit mai capitèt de combatre fins ais annadas 1950.
 
Ucraïna foguèt liberada per l'Armada Sovietica après una tiera de batalhas [[sang|saunosas]] ([[Batalha de Dniepr|batalha de Dnièpre]], [[ofensiva Dnièpre-Carpats]]... etc.) entre aost de [[1943]] a julhet de [[1944]]. Dins lo corrent de sa retirada, l'armada [[Alemanha|alemand]] destruguèt metodicament lei vilas principalas e leis infrastructuras. Consequéncia deis actes de collaboracion reaus ò supausats ambé leis Alemands, plusors pòbles locaus coma leis [[Alemands de la Mar Negra]] (tre [[1941]]) ò lei [[Tatars de Crimèa]] foguèron desportats en [[Asia Centrala]] ò en [[Sibèria]]. L'estatut d'autonòmia de [[Crimèa]] au sen de la Russia Sovietica foguèt tanben suprimit.