Airbus : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Jiròni (discussion | contribucions)
Linha 26 :
Airbus evitèt pel primièr còp en aqueste modèl las conduccions idraulicas per governar las superfícias de vòl, en las remplaçant per de cables electrics (''[[fly-by-wire]]'') e de pichons motors plaçats en aquestas superfícias. Los pilòts utilizan una planca de bòrd plaçada subre un costat, en luòc de la classica colomna davant lo sèti. Los òrdres de vòl son transmeses a un ordenador, que calcula la siá idoneïtat e los transmet al sieu torn a las superficias de vòl. L'[[A320]] se popularizèt lèu, obtenent una capitada notabla, en competir amb lo modèl ''[[Boeing 737|B737]]'' de [[Boeing]]. Tanben en aqueste cas Airbus desvolopèt de variantas, una pus granda, l' ''[[A321]]'', e doas mai petitas, los ''[[A319]]'' e ''[[A318]]''.
 
Dins lo [[ans 1990|decenni de 1990]] Airbus presentèt dos modèls addicionals de doble pont, concebuts per de rotas pus longas, lo bimotor ''[[A330]]'' e lo cuatrimotor ''[[A340]]''. Los sieusieus dessenhs aerodinamics e las caracteristicas dels sieus motors ne fan d'avions fòrça economics. En mai, aquestes modèls dispausan de l'avançada tecnologia de l'''A320''. EnPer totes los sieus modèls, Airbus incorporèt, en mai, de cabinas de comandament revolucionarirevolucionàrias, en suprimir un nombre elevat d'instruments classics, remplaçats per divèrses ecrans de [[vidèo]], que i apareisson las donadas e las informacioninformacions que fan mestièrs als pilòts a cada moment.
 
En genièr de [[2005]], Airbus a presentat lo sieu novèl ''superjumbo'' [[Airbus A380|A380]] que pretend de concórrer amb el contra lo [[Boeing B747|B747]] del sieu rival nòrd-american [[Boeing]]. Se tracta de l'avion de passatgièrs amb mai de plaças del mond, sonque superat en grandària pel [[Airbus A340]]-600 (dins la categoria dels avions comercials). Amb una grandària de gaireben 71 x 80 mètres e 540 tonas de pes maximal a l'[[enlairament]], possedís 2 plantas per a passatge e un cerèr inferior de carga; pòt transportar mai de 800 passatgièrs en configuracion de nauta densitat. Se'n prevei una version de transpòrt de merças.