Còr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
Lo '''còr''' es un [[Organ (anatomia)|organ]] [[animal]] que servís a impulsar la [[sang]] pertot lo còrs. Generalament pòt aver una, doas o quatre cavitats segon los animals. Es un [[muscle]] void qu'impulsa la sang dins los [[Vaissèl sanguin|vaissèls sanguins]]. Es l'element central del [[Mediastin (torax)|mediastin]] (region anatomica compresa entre ambedós [[Palmon|palmons]]) e es connectat a de conduchas nomenadas [[Vena|venas]] (per ont arriba la sang al còr) e [[Artèria|artèrias]] (conduchas de sortida).A cada batement, envia una onda de sang dins las artèrias.
 
Lo còr d'un [[vertebrat]] se compausa de [[musculemuscle cardiac]], un teissut de muscle estriat involontari que se tròba solament en aquel [[organ (anatomia)|organ]]. Lo còr uman mejan, en batent a 72 pulsacions per minuta, batrà aperaquí 2.500 milions de còps al cors de la vida (aperaquí 66 ans). Pesa una mejana de 250-{{unitat|300|g}} en çò de las femnas e 300-{{unitat|350|g}} en çò dels òmes.<ref>Kumar, Abbas, Fausto: ''Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease'', 7a edició. p. 55u6</ref>
 
L'interior es dividit en doas mitats, la drecha e l'esquèrra, separadas per una clauson, compta de mai doas cambras, una superiora o aurelheta e una inferiora o ventricul. Aquelas doas cambras se comunican per las valvulas auriculoventricularas, que son la valvula tricuspida situada entre l'aurelheta e lo ventricul senèstres e la valvula mitrala entre l'aurelheta e lo ventricul dreches. A las aurelhetas arriban las venas cavas e las venas pulmonaras. D'un autre costat, la sortida de sang dels ventriculs es regulada per las valvulas sigmoidas o *semilunars, cap a las artèrias aorta e pulmonara.