Escafandre autonòm

Un sotaire equipat d'un escafandre autonòm

Un escafandre autonòm es un dispositiu individual que permet a un sotaire d'evoluir liurament en sotada amb una serva de gas respirable comprimit. Un escafandre autonòm pòt foncionar tant amb d'aire coma amb d'autres mesclas respirablas especialament estudiadas per aqueste usatge (nitrox, trimix, idreliox...) o tanben amb un reciclador.

IstòriaModificar

Lo principi de foncionament de l' escafandre autonòm es essencialament basat sus una invencion del doctor Manuel Théodore Guillaumet, en 1838[1]. Aquela invencion foguèt tornamai realizada independentament de la de Guillaumet en 1860 per l'engenhaire de las minas roergat Beneset Rocairòl (1826-1875) e adaptada a la sotada en 1864 amb l'ajuda del lòctenent de vaissèl August Denairosa (1837-1883). Foguèt fin finala represa e melhorada dins sa forma actuala per Émile Gagnan e Jacques-Yves Cousteau en 1943. Aquesta invencion, capitala per la sotada autonoma (sens cap tudèl religat a la superfícia), es lo regulator o destendeire automatic.

ReferénciasModificar

  1. (fr) Musèu de l'escafandre d'Espaliu