Se sòna Escòla sienesa o Escòla de Siena un movement artistic de la fin de l'Edat Mejana e del començament de la Renaissença italiana que se mostrèt en pintura, escultura e arquitectura.

Taddeo di Bartolo, Verge amb l'Enfant Jesus, segle XIV.

Nasquèt en Toscana al segle XIII e se perpetuèt duscal segle XV, mentre que capitèt de rivalizar amb d'autras escòlas de pintura coma la de Florença. A la diferéncia de l'escòla florentina, l'escòla sienesa se caracterizava per un grand conservatisme dins las tecnicas picturalas, los tèmas, lo dessenh e l'apròchi de la simbolica.

Demest los seus representants mai importants se pòdon citar Duccio di Buoninsegna (las òbras de qui mòstran una certa influéncia bizantina), lo seu aprendís Simone Martini, los fraires Pietro e Ambrogio Lorenzetti, Taddeo di Bartolo e lo seu nebot Domenico, Stefano di Giovanni (dich lo Sassetta) e Matteo di Giovanni.

L'escòla sienesa aviá fòrça de traches comuns amb l'iconogràfia bizantina, pr'aquò que l'espression dels visatges, entre d'autras innovacions, i foguèt mai desvolopada que dins la pintura d'Orient.

Contèxte modificar

La ciutat de Siena foguèt fondada per Senius, lo filh de Romul e Rème, segon lo mite local. Èra la rivala de totjorn de Florença. Foguèt la darrièra ciutat que tombèt jol contraròtle florentin en 1555. Siena èra una ciutat rica que joguèt un ròtle de grand pes dins la politica italiana : lo retorn dels Papas en Itàlia es atribuit a Caterina de Siena e, es a Siena, en 1433, que l'emperaire Sigismond de Luxemborg sojornèt abans que tornar a Roma per s'i far coronar. Tamben, Pie II, elegit en 1458, veniá de Siena.

Los artistas modificar

1251-1300 modificar

 
Guido da Sienna,Maestà, glèisa San Domenico de Siena.

1301-1350 modificar

 
Simone Martini e Lippo Memmi, Anonciacion e dòs sants.

1351-1400 modificar

1401-1450 modificar

 
Benedetto di Bindo, Arliquera amb d'àngels e istòria de la Crotz Vertadièra (1412).

1451-1500 modificar

 
Sano di Pietro, Predicacion de sant Bernardin sul Campo di Siena.

1501-1550 modificar

1551-1650 modificar

Bibliogràfia modificar

  • Daniel Arasse, L'Homme en perspective - Les primitifs d'Italie, ed. Hazan, Paris, 2008 (francés)
  • Marco Pierini, Arte a Siena, ed. Scala, Florença, 2004 (italian)