Ernest Esclangon foguèt un astronòm e matematician, nascut lo 17 de març de 1876 a Mison (Bassa Aups) e mòrt lo 28 de genièr de 1954 a Eyrenville (Dordonha). Foguèt director de l'Observatòri astronomic d'Estrasborg, puèi de l'Observatòri de París, e un dels fondadors de l'Observatòri d'Auta Provença.

Ernest Esclangon
Retrach de Ernest Esclangon
Retrach de Ernest Esclangon
Naissença 17 de març de 1876
Mison
N. a
Decès 28 de genièr de 1954
Eyrenville
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina
Nacionalitat
Profession astronòm, matematician
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions
Mestressas
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Matematician, desvolopèt las equacions de las foncions quasi periodicas encotradass en mecanica celèsta. Pendant la Primièra Guèrra mondiala, assegurèt la precision del reperatge de las peças d'artilhariá, en demonstrant la dobla natura del son percebut. Astronòm, s'es estacat a l'establiment de la mapa del Cèl ; melhorèt la precision de las mesuras dins los domenis de l’astronomia : mesura del temps, variacion de las longituds, variacion de la pesantor ; en tot desvolopar las performàncias tecnicas de las lunetas e telescòpis.