Equacion

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Una equacion (dal latin aequatio) es una egalitat entre doas expressions contenent una o mantuna variablas, dichas desconegudas. L'utilizacion del tèrme remonta almens al Libèr abbaci de Leonardo de Pisa (1228).

Equacion de primièr gra.

Descripcion

Una equacion es compausat de dos membres d'egalitat ─ de dos costats del signat egal. La solucion d'equacion es la valor de la desconeguda per que los membres equacionaris respècten l'egalitat, qu'es vertadièra o inexistenta.

Principi d'equivaléncia

Dos membres d'una equacion son diches equivalent per l'ensemble de las solucions. Existisson dos principis per resòlvre una equacion e trobar l'ensemble de las solucions de la valor de la variabla, consequéncia de las proprietats d'egalitat:

• Primièr principe d'equivaléncia: es pausada una equacion, dont es addicionat o tirat a l'encòp als dos membres equacionaris lo meteis nombre o una meteissa inconeguda, per tal d'obtenir una equacion equivalenta:

Exemple:

$12x+3=10$

$\Leftrightarrow 12x+3-3=10-3$

$\Leftrightarrow 12x=7$

• Segond principe d'equivaléncia: es pausada una equacion, dont es multiplicat o dividit a l'encòp als dos membres equacionaris un nombre levat zèro:

Exemple

$5x+7={\frac {3x}{8}}$

$\Leftrightarrow (5x+7)8=({\frac {3x}{8}})8$

$\Leftrightarrow 40x+56=3$

$8$ es la valor qu'anulla lo denominator ${\frac {3x}{8}}$.

Notacion

Dins una equacion apareisson, en mai de las inconegudas, dels coeficients coneguts que multiplican las inconegudas elas meteissas e dels tèrmes coneguts que lor son aplicats pel mejan d'una soma algebrica : aqueles elements, se son pas explicits dins lor valor numerica, son generalament indicat per las letras per, $a,b,c$... mentre que las darrièras letras de l'alfabet son classicament atribuïdas a las inconegudas $x,y,z$.

Classificacion

Una primièra classificacion de las equacions pòt aver luòc coma seguís :

• las equacions algebricas, que remontan als polinòmis ;

• equacions transcendentalas, non reductiblas a de polinòmis ;

• equacions a valors absoludas ;

• equacions foncionalas, dins las qualas las inconegudas son de foncions.

Equacions algebricas

Las equacions algebricas pòdon èsser divididas en divèrses grops segon lors caracteristicas; se cal remembrar qu'una equacion deu apartenir a almens e una sola de las categorias per cada grop.

Segon lo gra del polinòmi:

• equacions del 1èr gra o equacions linearas;

• equacions del 2ème gra o equacions quadraticas;

• equacions del 3en gra o equacions cubicas;

• equacions del 4en gra o equacions quartiques;

• equacions del 5en gra o equacions quintiques;

Bibliografia

• (en) An Introduction to Partial Differential Equations, Michael Renardy, Robert C. Rogers (ISBN 0387004440)
• (en) Introduction to Functional Differential Equations, Jack K. Hale, Sjoerd M. Verduyn Lunel