Dobrir lo menú principal
Encens del Iemèn.
Brancas de Boswellia sacra en flor. La majora partida de l'encens actual ven d'aquela planta
Encensor tradicional.

L'encens (del latin incensum, participi d'incendere, alucar), es una goma resina redolenta que difusa una odor caracteristica quanb brutla.

CaracteristicasModificar

L'encens s'obten amb quatre espècias de plantas arbustivas del genere Boswellia, sobretot la Boswellia sacra, e en mendra mesura de Boswellia serrata e Boswellia glabra. Aquelas plantas creisson dins las regions miègjornalas de la peninsula Aràbia e de la còsta de l'Africa Orientala.

La resina se comercializa jos forma de diverses gras de qualitat e de pureta. Es pas segur que lo producte utilizat actualament corresponda exactament amb la substància que s'utilizava dins l'antiquitat. Dins l'Antiquitat se pensava que l'encens veniá de l'arbre Juniperus lycia L. Foguèt una font importanta del comèrci, fins a que se crèe la rota de l'encens pel seu transpòrt.

UsatgesModificar

La goma s'obten mejans d'incisions sul tronc e ven odoranta quand de crema. S'utiliza coma perfum e en fumigacions. A tanben de propietats medicinalas.[1]

Dins l'antiquitat l'encens s'utilizava coma element pron important en rituals e cerimonias religiosas, subretot dins lo bodisme, lo cristianisme, e l'indoïsme. Dins la Bíblia lo fach que las fums s'envolen cap en naut simbolizava l'acceptacion del sacrifici. Un dels exemples mai coneguts e mai espectaculars, es lo botafumeiro de la catedrala de Santiago de Compostela.

ReferénciasModificar

Ligams extèrnsModificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :

oc:Encés