Economia de Bermudas
L'economia de Bermudas se caracteriza pel fòrt sector financièr e lo torisme de luxe. Bermudas possedís bassas taxas d'impòsts suls rendiments e un sistèma juridic segur, derivat del Reialme Unit, que fa amb que leugièr avantatgi en l'economia mondiala. A una dels pus nauts PIB per cápita del mond, 50% màger qu'a dels Estats Units[1].
Economia de Bermudas | |
---|---|
Moneda | Dolar bermudian |
Organizacions comercialas | Caricom |
Estadisticas[1] | |
PIB | USD 4,5 miliards (2004) |
Reng PIB | 162ena granda[2] |
Creissença del PIB | 4,6% (2004) |
PIB per càpita | 69 900 (2004) |
PIB per sector | agricultura 1%, industria 10%, comèrci e servicis 89% (2002) |
Inflacion | 2,8%(2005) |
IDH | cap d'informacions |
Populacion jol lindal de pauretat | 19% (2000) |
Fòrça de trabalh | 38 360 (2004) |
Fòrça de trabalh per ocupacion | Agricultura e pesca 3%, trabalhadors industriales 17%, religiós 19%, professionals e tecnicians 21%, sector administratiu e directiu 15%, comèrci 7%, servicis 19% (2004) |
Caumatge | 2,1% (2004) |
Partenaris comercials[1] | |
Expòrts | 763 milions (2006) |
Sòcis principals | Espanha 13,8%, Alemanha 11,7%, Soïssa 8,8%, Danemarc 6,6%, Reialme Unit 6% (2007) |
Impòrts | 1 162 milions (2006) |
Sòcis principals | Corèa del Sud 36,4%, Estats Units 15,7%, Alemanha 13,2%, Itàlia 11,8% (2007) |
Finanças publicas[1] | |
Deute extèrne | US$ 160 milions (2000) |
Revenguts | USD cap d'informacions |
Despensas | 665 milions (2005) |