Districtes e quartièrs de Barcelona

Los districtes de Barcelona son los tèrmes administratius que s'estructura l'organizacion municipala de Barcelona. A l'ora d'ara la vila se dividisa en dètz districtes, aprovats en 1984 e que respondon a critèris istorics e foncionals.

Cada districte se subdivisís en quartièrs, (barris) constituissent una unitat administrativa. Dins qualques cases, los quartièrs administratius reünisson diferents quartièrs istorics mai pichons. La delimitacion en vigor dels setanta tres quartièrs foguèt adoptada en 2006.

La division administrativa e territoriala en districtes subdivisits en quartièrs foguèt introdusida en 1847, mas la delimitacion varièt amb lo temps.

Institucions e competéncias

Los districtes municipals an una autonomia e la capacitat de decision e de gestion economica. So gerits per un Conselh Municipal de Districte que coordona los servicis e los bens del districte.

Cada Conselh Municipal de Districte representa un districte e es compausat de 15 conselhièr(a)s cadun(a) nomenat(da) pel cònsol de Barcelona; cada partit politic i es representat segon los resultats electorals del districte.

La Comission de Govèrn de cada districte es presidida per lo (la) conselhièr(a) que ten la foncion d'organ executiu.^[1] Lo conselhièr de Districte es elegit dirèctament pel cònsol e, doncas, es pas totjorn a la mèsma color politica que lo Conselh Municipal de Districte.

Plan dels districtes e quartièrs de Barcelona en vigor

Lista de districtes amb los quartièrs que los compausan

Districtes e de quartièrs de Barcelona
Num.	Districte	superfícia (a)	Abitants	Densitat (hab/km²)	Quartièrs	Conselhièr^[2]
1	Ciutat Vella	436,9	109.847	25.150	La Barceloneta; lo Gotic; lo Raval; e Sant Pere, Santa Caterina e la Ribièra	Gala Pin Ferrando (BÈC)
2	Eixample	747,7	269.185	36.000	L'Anciana Esquèrra de l'Eixample; la Nòva Esquèrra de l'Eixample; Drecha de l'Eixample; Fort Pienc; Sagrada Familha; e Sant Antoni	Gerardo Pisarello Prados (BÈC)
3	Sants-Montjuïc	2.294,0	184.543	8.040	La Bordeta; la Font de la Guatlla; Hostafrancs; la Marina de Pòrt; la Marina del Prat Roge; lo Pòble-shut; Sants; Sants-Badal; Montjuïc; e Zona Franca - Pòrt	Laura Pérez Castaño (BÈC)
4	Las Corts	601,8	83.268	13.840	Las Corts; la Maternitat e Sant Ramon; e Pedralbes.	Agustí Colom e Cabau (BÈC; ICV)
5	Sarrià - Sant Gervasi	2.009,4	145.489	7.240	Lo Putget e Farró; Sarrià; Sant Gervasi - la Bonanova; Sant Gervasi - Galvany; las Tres Tors; e Vallvidrera, lo Tibidabo e las Planas	Jaume Asens (BÈC)
6	Gràcia	418,6	123.957	29.620	Vila de Gràcia; Camp d'en Grassot e Gràcia Nòva; la Salut; lo Còl; e Vallcarca e los Penitents.	Eloi Badia Casas (BÈC)
7	Horta-Guinardó	1.194,7	171.961	14.390	Lo Bas Guinardó; lo Guinardó; Can Baron; lo Carmel; la Font d'en Fargues; Horta; la Clota; Montbau; Sant Genís dels Agudells; la Teixonera; e la Val d'Ebron.	Mercedes Vidal Lago (BÈC; EUiA)
8	Nou Barris	804,1	169.961	21.140	Can Peguera; Canyelles; Ciutat Meridiana; la Guineueta; Pòrta; Prosperitat; las Roquetes; Grasilhatz Baron; la Trinitat Nòva; lo Tuc de la Peira; Vallbona; Verdum; e Vilapicina e la Tor Llobeta	Janet Sanz Cid (BÈC; ICV)
9	Sant Andreu	656,5	147.538	22.470	Baron de Viver; Bon Pastor; lo Congrès e los Indians; Navas; Sant Andreu de Palomar; La Sagrera; e Trinitat Vièlha	Carme Turégano (BÈC)
10	Sant Martí	1.052,4	231.855	22.030	Lo Besòs e lo Maresme; lo Clòt; lo Camp del Arpa del Clòt; Diagonala Mar e la Tèsta Maritima del Poblenou; lo Parc e l'Estanh del Poblenou; lo Poblenou; Provençales del Poblenou; Sant Martí de Provençales; la Verneda e la Patz; e la Vila Olimpica del Poblenou.	Josep Maria Montaner Martorell (BÈC)
Nòta *: Montjuïc e la Zona Franca son pas de quartièrs, mas fan partit de la division dinsc los quartièrs de la Vila.

Istòria de la division administrativa de Barcelona

Sègle XIV-1770

Dempuèi lo sègle XIV Barcelona s'estructurava administrativament en quatre quartièrs (quarters): del Pi (nòrd-oèst), de Sant Pere (nòrd-èst), de Framenors (sud-oèst) e de Mar (sud-èst).

1770-1847

Lo 1770, jol regim borbon, s'establiguèron cinc quarters, cadun subdivisit dins uèch quartièrs (barris).^[3]^[4] Los quarters èran:

1r, aqueste de Palau;
2d, aqueste de Sant Pere;
3n, aqueste de l'Audiència;
4n, aqueste de Sant Jaume;
5n, aqueste de Sant Pau.

A l'encòp s’oficializèt la toponimia per las carrièras e s'installèt la primièra signalizacion: de placas amb indicacion de carrièra, quartièr e ilon (numerotat). Aquestas inscripcions respectan la toponimia tradicionala en catalan, unic biais d'evitar de las confusions e desorientacions, els vesins coma dels estrangièrs. Èra una mòstra de racionalizacion illustrada; mas, tanben, un metòde per contrarotlar la populacion e que las patrolhas de militaras s'orientèsson dins lo dedal dels carrierons de la vila.

1847-1878

Lo 19 de junh de 1847, en plen desplegament de la revolucion borgesa, s'introduguèt la division de tipe modèrn en districtes subdivisits en quartièrs. Los districtes èran quatre: de la Lòtja, de Sant Pere, de l'Universitat e de Sant Pau. Cadun se subdivisits dins dètz quartièrs (levat los districtes que comprenián de quartièrs fòra de la muralha coma Hostafrancs e la Barceloneta). Foguèron installada de nòvas placas, amb indicacion en tres nivèls: districte, quartièr e carrièra.

Aclapadas las muralhas, e ja traçadas las vias de l'Eixample, lo 19 de decembre de 1863 los quatre districtes preexistents foguèron agrandits. Lo 1864 la Comuna aprovava la nomenclatora de las vias de l'Eixample, a partir de la celèbra proposicion de Víctor Balaguer, liurada lo 28 d'octòbre de 1863. A l’acabar las bastissas a l'Eixample, s’ordenèt d’i aficha lo nom en correspondent a los cantons. Amb lo temps s'adoptèt un nòu modèl de placa, en indicant ara quatre nivèls: districte, quartièr, ilon e carrièra.

1878-1897

Districtes de Barcelona en 1878-1897

Lo 31 d'octòbre de 1878 i aguèt una nòva estructuracion en dètz districtes, nombre maximal permés per la legislacion espanhòla. Se subdivisent en cinquanta tres quartièrs. Los districtes èran:

E -- de la Barceloneta (cinc quartièrs)
II -- del Born (quatre quartièrs)
III -- de la Lòtja (cinc quartièrs)
IV -- de las Drassanes (cinc quartièrs)
V -- de l'Espital (cinc quartièrs)
VI -- de l'Audiéncia (sièis quartièrs)
VII -- de l'Institut (sièis quartièrs)
VIII -- de l'Universitat (sèt quartièrs)
IX -- de Hostafrancs (sièis quartièrs)
X -- de la Concepcion (quatre quartièrs)

Las placas correspondentas a la division de 1878 indicavan carrièra, districte e quartièr, dins aqueste òrdre.

1897-1933

Amb las agregacions dels pobles del Pla a la municipalitat de Barcelona, lo 24 d'abril de 1897 foguèt adoptada una nòva division en dètz districtes de noms novèls, subdivisits en cent setze quartièrs. Lo desir d’aglomeracion èra manifèsta: lo traçat dels districtes respectèt pas las limitas dels tèrmes agregats, e s'introdusiguèt l'usatge de nomenar cada districte exclusivament per son numèro, sens toponimia. Los districtes de 1897 èran:

E -- [Barceloneta-Poblenou]
II -- [Sant Pere]
III -- [Lòtja-Audiéncia]
IV -- [Concepcion]
V -- [Drassanes-Espital; per aquò lo mitic Districte Cinquen]
VI -- [Universitat]
VII -- [de Sants-Hostafrancs-las Corts]
VIII -- [Gràcia-Sant Gervasi]
IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar]
X -- [Sant Martí de Provençales]

Foguèt probablament lo 1897 que s'adoptèt lo sistèma modèrn d’afichatge, amb indicacion de la carrièra e res de mai.

1933-1949

Districtes de Barcelona entre 1933 e 1949

Lo 1933, ja pendent la Generalitat republicana, s'introdusiguèt una nòva delimitacion dels districtes tojorn al nombre de dètz. Al subjècte de la subdivision en quartièrs, pel primièr còp se faguèt un esfòrç per s’aprochar de la percepcion populara. Los districtes èran:

E -- [Quartièr Gotic actual-la Ribièra-Barceloneta] (vint quartièrs)
II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuïc/Pòble-sec] (dètz quartièrs)
III -- [las Corts-Sarrià-Sant Gervasi de Cossoles] (dètz-e-sèt quartièrs)
IV -- [Sant Pere e Santa Caterina-Drecha de l'Eixample] (dètz quartièrs)
V -- [lo Raval] (tretze quartièrs)
VI -- [Esquèrra de l'Eixample] (sièis quartièrs)
VII -- [Sants] (nòus quartièrs)
VIII -- [Gràcia] (vint-e-un quartièrs)
IX -- [Horta-Guinardó-Sant Andreu de Palomar] (catorze quartièrs)
X -- [Sant Martí de Provençals] (dètz quartièrs)

Lo 6 de junh de 1934 aquela nòva estructuracion s'acompanhèt de la novèla nomenclatora municipala, que restaurèt e estandarditzava la toponimia en catalan. L’inscripcion en catalan arribèt pas a se generalisar per manca de temps.

1949-1984

Las autoritats franquistas respectèron la division administrativa republicana de 1933, mas lo 22 de març de 1949 la reformèron per destriar dos districtes nòus, lo XI [las Corts-Pedralbes] e lo XII [Horta-Guinardó-Montbau]. Entre 1949 e 1984, doncas, lo nombre de districtes foguèt de dotze.

Amb l'arribada de la comuna democratica (1979) se faguèron de reformas de detalh. Sens alterar la division oficialament, se nomenèt un unic conselhièr pels dos districtes principals de Ciutat Vella, e se coordonèron tanben los dos de l'Eixample, alara que, pel primièr còp, Nòus Quartièrs se desligava de Sant Andreu dins la practica.

Dempuèi 1984

Fin finala, la division en los dètz districtes actuals foguèt adoptada lo 18 de genièr de 1984. Lo traçat dels districtes se basava sus las unitats istoricas: a) Ciutat Vella (amb la Barceloneta); b) l'Eixample; c) las ancianas municipalitats agregadas; d) lo blòt de quartièrs de creacion novèla, sorgits de l'imigracion dels ans cinquanta a setanta, blòt destriat alara coma Nou Barris.^[5] Pel primièr còp dempuèi 1897, los districtes son designats oficialament tant per lo munèro coma per la toponima.

Al subjècte dels quartièrs, la division de 1984 establiguèt trenta uèch "zònas estatisticas grandas" (ZEG). Las ZEG avián toponimia oficialament establida, e amb lo temps la Comuna acabèt a las considerar coma de quartièrs.^[6]

La nòva delimitacion dels quartièrs en nombre de setanta tres foguèt aprovada lo 22 de decembre de 2006.

Vejatz tanben

Referéncias

↑ .
↑ .
↑ Sovint es dóna la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.
↑ Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.
↑ Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).
↑ Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.

Bibliografia

Comuna de Barcelona. Barcelona barre x barratz: la nòva mapa de quartièrs de la vila. Barcelona: El Periódico de Catalonha, 2007.
Comuna de Barcelona. Nomenclator de las vias de la vila de Barcelona. Barcelona: Impr. De l'Ostal de la Caritat, 1934.
Comuna de Barcelona. Nòva division territoriala de Barcelona[1]
ALABART, Anna. Los quartièrs de Barcelona e lo movement associatiu vesial. Tèsi doctorala, Facultat d’Economica de l'UAB, 1982.
Los quartièrs de Barcelona: E, Ciutat Vella, l'Aishamplatge. Barcelona: Granda Enciclopèdia Catalana, 1999.
Brotons E Segarra, Ròmul. La vila captiva: Barcelona, 1714-1860. Barcelona: Albertí, 2008.
Brotons E Segarra, Ròmul. La vila expansiva: Barcelona, 1860-1900. Barcelona: Albertí, 2015.
Carreras y Candi, Francesch. La vila de Barcelona. Barcelona : Establiment Editorial d'Albert Martín, [can. 1914]. (Geografia generala de Catalonha; [6])
Huertas Claveria, Josep Maria; Fabre, Jaume. Totes los quartièrs de Barcelona, 1976. Barcelona: d'Edicions 62, 1976.
"L'origina dels districtes de Barcelona". Passion per Barcelona[2]
Segura, Alfons. "Division territoriala de la vila: los nòus districtes". Documents d'analisi geografica, 8-9 (1986), p. 91-104
Theros, Xavier. "Quartièrs, districtes, quartièrs e islas". Lo País. Catalonha, 6 ag. 2015

Ligams extèrnes

[1] .

[2] .

[3] Sovint es dóna la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770.

[4] Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.

[5] Així, per exemple, es reunificà administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).

[6] Per exemple, fou llavors que el Barri Gòtic esdevingué unitat administrativa, en què es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense plaça de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputació, Trinitat, Banc i la Mercè.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]