Dialèctes deth catalan

Er an 1861, Manuel Milà e Fontanals prepausèc era division dialectau deth catalan en dus blòcs grani: er orientau e er occidentau. Es dialèctes non se pòden delimitar damb exactitud pr'amor qu'entre er un e er aute tostemp i a ua franja de transicion, mès o mens ampla (exceptades enes insulars, segur), coma ena zòna des dialèctes constitutius tanben i a dialèctes de transicion cap a lengües vesines, coma eth ribagorçan e, sustot eth parlar de Benasc, cap ar aragonés, e eth parlar capcinès, laguens eth catalan septentrionau, cap ar occitan. Ath delà, cada dialècte non ei totaument unifòrme: quinsevolhe des que i a se pòt subdividir es diuèrsi sosdialèctes. En tot atier ath que auem dit, era lengua catalana se pòt subdividir eth dus blòcs dialectaus e es dialèctes (entratz a cada dialècte se ne voletz veir es corresponents subdialectes). Atenguda, mès, era relativa pòca variacion dialectau laguens eth catalan e era importància era era consciéncia des locutors deth principau trèt que separe es dus blòcs, era neutralització o non de era a àtona, òm a parlat sonque de dus dialèctes, orientau e occidentau, alloc de dus blòcs. I a dialèctes desapareishudi, coma eth menorquin de Fort-de-er Eau (Argeria), e eth catalan dera borgesia e es classes nautes des principaus ciutats de Sardenha e Sicília, e de Nàpols, que ne demoren rèstes eth çò sarde, eth sicilian e eth napolitan, non tostemp identificades coma taus pes lingüistes. Tanben se pòt considerar un "dialècte parciau" deth catalan, o de transicion cap ath castelhan, eth murcian o panotxo, que se caracterize peth sòn substrat catalan, procedent dera colonizacion a compdar dera conquista deth Reiaume de Múrcia per Jaume E e dera annexion posteriora dera part septentrionau ath de Reiaume de Valéncia. Un cas especiau ei eth dera interferéncia entre dialèctes non termierèrs per repoblacion damb malhorquini ath sud deth País Valéncia ara Edat Modèrna, qu'a dat eth parlar salat meridional.

Division dialectau
Blòc occidentau a) catalan nòrd-occidentau    1. Ribagorçan    2. Palharés    4. Lheidatan b)Valencian de transicion o tortosí    1. Tortosin    2. Matarranha    3. Maestrat c) Valencian    1. Castelhonenc    2. Apichat    3. Meridionau    4. Alacantin    5. Malhorquin; de Tàrbena e la Vath de Galhinèra*    6. Valencian murcian (desaparegut)	Blòc orientau a) Septentrionau o rosselhonés b) Centrau    1. Salat de la Còsta Brava*    2. Barcelonés    3. Tarragonés    4. Chipelha* c) Balear    1. Malhorquin    2. Menorquin    3. Eivissenc d) Alguerés

Exemples de lexic e prononciacion

Dilhèu eth trèt que mès mèrque bèri dialèctes sigue era pronóncia e, eth particular, es diferéncies son significatives entre eth blòc orientau e er occidentau. De contunh, se mòstren uns exemples de mès varietats e sosdialèctes, a a on tanben se pòden constatar es diferéncies lexicaus. Es es tèxtes s'utilize era grafia abituau entà rebàter era transcripcion fonetica (alloc d'utilizar era AFI (IPA)). Donques no'e les cau considerar coma variantes ortografiques. Ath costat deth nòm deth sosdialècte i a es nòms des localitats des redactors der exemple. Aguesti exemples utilizen soent sinonimi que tanben s'utilizen en d'autes zònes, mès en cada zòna i a ua tendéncia a utilizar ua paraula. Per exemple se compren parièr se se ditz diners, dinés, cèntims, sous,... pr'amor que tot signifique eth madeish.

Blòc occidentau

Nòrd-occidentau

Un home només tinie dos fills. Lo més djove li va di a sun pare: "Ia és horE que siga'l meu propi amo i que tinguE dinés (cèntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere món. Repartixi los seus béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets dolén i siràs castigat". I després va aurí un caixó, va partí'ls seus béns i'n va fe dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a dingú. Va travessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'ribà a unE gran ciutat on se va gastà tots los dinés (cèntims).

Valencian meridional

(Tavèrnes dera Valldigna, Canals,. ..)

Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va ubrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble mol(t) content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.

(Era Marina)

Un home només/domés tenia dos fills. El més dʒove li va dir a son pare: "Ias horO/hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga (a)nàr-me'n a vore món. Partixca e(l)s seus béns i done'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después/encamant/andespués va obrir un caixó/caxó, va partir e(l)s seus béns i en va fer dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anar del poble mol(t) desvanit/debellit i sense dir adéu/adiós/res a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va ribar a una gran ciutat on es va gastar to(t)s e(l)s dinés.

(Castelló dera Ribèra. ..)

Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va aurir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble molt content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.

Valencian alacantí (Novelda)

Un home només tenia dos fillx. El més tjove va dí a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga anà-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", va dí (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir es seus béns i va fé dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anà del poble mol devanit i sense dí adiós a ningú. Va travessà moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribà a una gran ciudat on es va gastà tots es dinés.

Valencian apitxat (Benaguasil)

Un home només tenia dos fillx. El més txobe digué a son pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aubrigué un calaix, partí'ls seus béns i ne feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sense dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés.

(Nòrd dera Ribèra Nauta)

Un home només tenia dos fillx. El més txobe li digué/va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-men a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque" "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres roín i seràs castigat. I en acabant/endespués/después aubrigué un caixó, partí/va partir els seus béns i en feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble ben pagat i sinse dir-li adéu/adiós a ningú. Atrabessà moltes terres ermes, moltx boscos i moltx rius, i arribà a una gran ciutat aon se gastà/va gastar totx els dinés.

S'utilize indistintament eth pretèrit perfet simple e es compostos - didec/didec - alternant-los normauments s'apareish mès d'un vèrb eth çò de madeish temps er ua madeisha oracion.Exemple: Anè tara tua casa tà prumèra ora e me hec tocar ara pòrta hasta qu'aixigué/atau (DETH VÈRB GÉSSER-GÉSSER)

Tortosí (Tortosa)

Un home domés tenia dos fills. Lo més djobe li va dí a sun pare: "Ia (é)s hora (de) que siga'l meu propi amo i (de) que tinga dinés: cal que puga (a)nar-me'n a vore món. Partiu los vostres béns i doneu-me (e)l que'm toque". "Ai, fill meu", li va dí (e)l pare, "com vulgues, ets dolén i siràs castigat". I después va ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i va fer-ne dos par(t)s. Uns dies después, lo dolén se'n va (a)nà del poble mol ufà i sense dí (a)déu a dingú. Va trabessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va (a)rribá a una gran ciutat a (o)n se va gastà to(ts) los dinés.

Valencian castellonenc (Castelló dera Plana)

Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore món. Partisque la vostra herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vulgues, eres roín i hu penaràs". I en acaván va uvrir un caisó [calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dus partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar [anar] del poble mol contén i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'rivar [arrivar] a una gran ciutat on es va gastar tots [totj] els dinés.

Blòc orientau

Catalan centrau (Barcelona)

Un homa numés tania dos fills. Al mé(s) joba ba di'l seu para: "Ia (é)s hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura món. Partiu la bostra harència i duneu-ma al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fé] dugues parts. Al cap d'un(s) quant(s) [cont(s)] dias, al dulén sa'n ba 'ná dal pobbla mol tibat i sensa dí adéu ana (a) ningú. Ba trabassá molta terra erma, mol(s) boscus i mol(s) rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on [ont, onta, abon] ba gastà tots als [tot al] cèntims.

Català salat (Empordan)

Un homa numés tania dos fils al [as] més joba ba dil'li'(a)l [li va di]: jès hora ca sigui'l[sigui's] meu propi amu i ca tingui cèntims: me n'he [me n'haig] d'anà beura món. Partexi la seua'réncia (seua'rència) i me'n dongui (dongui-me'n) lu ca ma (el cam) toqui. Ai fill meu, ba dil'li'l para, com vulguis; ets un dulén i Déu ta castigarà. I dasprés va ubrí un cala(i)x i ba partí la seua'réncia (seua'rència) i na va fé [va fen'ne] dugues parts. Al cap d'uns cons dias al dulen va nas'sen [s'an va ana] del popla mol tibat i sensa dil'li adéu a ningú. Ba trabassá molta terr'erma mols de boscus i mols de rius, i ba'rribà'nuna gran ciutat anunta (unta) se va gasta tots el cèntims

Malhorquin (Campos)

Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) jove va dí (a) son pare: "Ia's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me'n pugui (a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fii meu", va dí son pare, "com vulguis; ets un dolent i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí et seu(s) béns i en va fé dues pars. Un(s) dies después [as cap d'un(s) dies], es dolent se'n va (a)ná des pobble tot gojós i sense dí diós a ningú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va (a)rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.

Eivissenc

Un home dumés tenia dos fiis. Es més jove va dí (a) sun pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; és necessari que me'n puga 'ná i veure món. Partiu es vostrus béns i dunau-me lu que em toqui." "Ai, fii meu", va dí sun pare, "com vulguis; ets un dulen i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí's seus béns i en va fé dos parts. Uns dies después [as cap d'uns dies], es dulen se'n va 'ná des pobble tot gujós i sense dí diós a ningú. Va travessá mols ermassos, mols boscos i mols rius i va 'rribá a una gran ciutat on va gastá tots es sous.