Contracte social
Contracte social es una expression que s'utiliza en filosofia, sciéncia politica e sociologia en allusion a un acòrd real o ipotetic realizat a l'interior d'un grop per los sieus membres, coma per exemple çò que s'aquerís en un estat en relacion als dreches e devers de l'estat e dels sieus ciutadans. Se partís de l'idèa que totes los membres del grop son d'acòrd per volontat pròpria amb lo contracte social, e en vertut de tala causa demòran en dich grop.
Lo contracte social, coma teoria politica explica, entre d'autras causas, l'origina e prepaus de l'Estat e dels dreches umans. L'esséncia de la teoria (que la siá formulacion mai coneguda es la proposicion de Jean-Jacques Rousseau) es la seguenta: per viure en societat, los èssers umans acòrdan un contracte social implicit, que los autreja cèrts dreches a cambi d'abandonar la libertat que dispausarián en estat de natura. En essent aital los dreches e devers dels individús las clausulas del contracte social, e l'estat l'entitat creada per a far complir amb lo contracte. De la meteissa manièira, los òmes pòdon cambiar los tèrmes del contracte se o desiran aital; los dreches e devers son pas immutables o naturals. D'ua auta faiçon, un màger nombre de dreches implica de màgers devers, e mens dreches, mens de déuers.
Istòria
modificarLa teoria del contracte social ven de fòrça antic; en la Republica de Platon (a l'entorn de l'an 360 aC) Glaucon suggerís que la justícia es un 'pacte' entre egoïstas racionals, mentre que Ciceron (106-43 aC) plaça una teoria similara a la fin del periòde de la Republica Romana. Lo primièr filosòf modèrne qu'articulèt una teoria contractualista detalhada foguèt Thomas Hobbes (1588-1679), amb la siá opinion que los òmes en l'estat de natura cedissián los sieus dreches individuals a un sobeiran fòrt a cambi d'emparament. John Locke (1634-1704) sometèt tanben una teoria contractuala. A diferéncia de Hobbes, Locke cresiá que cada òme fasiá un contracte amb los autres per un tipe determinat de govèrn mas que se podiá modificar o quitament abolir lo govèrn.
Lo Contracte Social de Rousseau
modificarJean-Jacques Rousseau (1712-1778), en lo sieu influent tractat Lo contracte social publicat en 1762, dessenhèt una version diferenta de la teoria contractuala. La teoria de Rousseau a fòrça ponchs en comun amb la tradicion individualista de Locke, encara que se diferéncia tanben d'aquela en fòrça aspèctes. Lo postulat de Rousseau, que dona nom a aquesta teoria, emplega lo lengatge juridic pròpri de las relacions privadas entre los òmes. Aqueste pensaire, tre la siá observacion de la societat, constituida per de massas somesas al Rei, discorre sus lo ligam qu'existís entre lo sobeiran e los subjèctes. Escarta que lo ligam se trape en la fòrça o la somission, mas que al contrari, los òmes renóncian volontàriament a un estat de naturala innocéncia per a se sometre a las règlas de la societat, en cambi de beneficis màgers inerents a l'escambi social. Aqueste consentiment volontari se materializa a travèrs d'un contracte, "social" en aqueste cas.
Per Rousseau, l'òme primigèni (qu'èra en l'Estat de natura) es un èsser sens malesa, qu'en el predominan dos sentiments basics: l'amor d'un meteis (es a dire, l'instint d'autoproteccion) e la pietat (repugnància per lo sofriment alièn), mas a mesura que creis la populacion se junhon de grops. Aquesta union crèa de falses besonhs, per los cobrir l'òme inventa l'agricultura e l'elevatge, mas quant mai a l'òme mai desira, e cèrtas personas acumulan de riquesas; aquestes, en sofrint per las siás vidas e per las siás riquesas per causa de las malfisanças creadas promòvon un pacte: aqueste pacte serà lo primièr còde juridic.
Novèlas teorias
modificarJohn Rawls (1921-2002) prepausèt una teoria contractuala amb reminiscéncias kantianas que, dempuèi una ipotetica posicion originala, e en daissant de costat las siás capacitats e preferéncias individualas, èssers racionals plaçats jos un vel d'ignorància se metrián d'acòrd segon ela per establir unes principis generals de la justícia.