Civada

Avena sativa

Civada.

Classificacion

Règne	Plantae
Sosrègne	Tracheobionta
Division	Magnoliophyta
Classa	Liliopsida
Sosclassa	Commelinidae
Òrdre	Cyperales
Familha	Poaceae
Sosfamilha	Pooideae
Tribú	Aveneae
Genre	Avena

Nom binominal

Avena sativa
L., 1753

Classificacion filogenetica

Classificacion filogenetica

Òrdre	Poales
Familha	Poaceae

La civada es una planta erbacèa annala, que fa partida de la familha de las graminèas, concrètament dels grans. S'utiliza coma noiridura per las personas e pels animals. Las varietats mai cultivadas son: avena sativa e avena byzantina. Se cultiva dins de tèrras acidas e dins de zònas plujosas e d'estiu non pro caud pel blat (coma Escòcia). Segon los luòcs se semenan a la tardor o a la prima pr'amor que resistís pas tant al fred d'ivèrn coma lo blat o l'òrdi.

Avena sativa - Musèu_d'Istòria_Naturala_de_Tolosa

Ecologia

Originària del sud-èst asiatic e naturalizada dins los balcans, se cultiva actualament dins fòrça luòcs del mond, subretot dins de zònas temperadas, coma lo centre e lo nòrd d'Euròpa e lo nòrd d'America. Es una planta que se trapa tanben de manièra salvatja. Florís entre junh e agost e la culhida s'efectua d'estiu.

Descripcion

Terofit en forma de planta erbacèa de fins a 1,5 m de nautor. Rasics reticularas e potentas, pus abondantas e prigondas que las de las autras cerealas.

Composicion quimica

• Amidon
• Lipids
• Sals minerals (coma fèrre, zinc o magnèsi)
• Flavonas
• Fitosteròls
• Vitaminas (A, B1, B2, PP, E e D)
• Sals silicicas
• Saponinas triterpenicas (avenacosids A e B)
• Carotenoïdes
• La civada conten pas de glutèn, mas pòt aver de contaminacion crosada amb d'òrdi e de blat

Emplecs terapeutics

Emplecs aprovats per la Comission I del Ministèri alemand de la Santat:

• Dermatitis
• Verrugas

Tradicionalament s'es utilizada pel tractament de l'ànsia, l'insomnia, la discinesia biliara, l'artriti, l'artralgia, la gota, la tos seca e la gripa. S'es tanben utilizada per via topica pel tractament de la conjontiviti e de l'impetigo. Es fòrça utilizada coma una noiridura importanta pel bestial e pels umans dins los airals septentrionals.