Casamança (« Kasa ») (en portugués: Casamansa) es una region istorica e naturala de Senegal situada al sud del país e bordejant lo fluvi Casamança.

Mapa de la region Casamança.
Païsatge tipic de Casamança.
Pòrt de Ziguinchor, decembre de 2017.

Geografia modificar

 

Casamança es frontalièra de Gambia al nòrd, de la Guinèa Bissau e de Guinèa al sud e de la region de Tambacounda delimitada pel riu Kuluntu a l'èst. Es bordejada per l'ocean Atlantic a l'oèst. Casamança representa un seten de la superfícia totala de Senegal.

Casamança foguèt subdevesida en 1984 en doas novèlas regions administrativas: Ziguinchor e Kolda. En 2008, la region de Kolda foguèt a son torn subdevesida en doas novèlas regions: Kolda e Sedhiou. Casamança compta donc tres regions administrativas, de l'oèst a l'èst :

  • la region de Ziguinchor (anciana Bassa Casamança) a l'oèst. Las mai grandas vilas son Ziguinchor, Bignona, Oussouye, l’estacion de torisme de cap Skirring e aquesta de Kafountine,
  • la region de Sedhiou creada en 2008,
  • e la region de Kolda (anaciana Casamança mejana) a l'èst. Vilas principalas: Kolda, Velingara

La region de Tambacounda èra ancianament una partida de la Casamança istorica. Per decret presidencial, foguèt separada de Casamança per prene lo nom de Senegal oriental a partir de 1962.

Populacion modificar

Los Diolas son l'etnia majoritària, parlan los le diola (jóola) o ajamat, amb los dialèctes coma boulouf, fogny et kasa. Los Diola representan unes 60 % de la populacion. Los Wolof , que constitisson lo grop etnic mai important al Senegal, representant pas que cinc per cent de la Casamança.

Los Diolas son majoritàriament musulmans (75 %), 17 % son crestians, subretot catolics (diocèsis Kolda e Ziguinchor). 8 % son engatjats dins de cultes regionals animistas. Lo rèste de la populacion senegalesa es musulman a 94 %, Casamança compta doncas una mai granda proporcion de crestians que lo rèste del país.

La region es diferenta tanben del vejaire lingüistic del rèste de Senegal. Lo Crioulo, una lenga creòla africana de soca portuguesa que ven de l'epòca dels sobeirans colonials portugueses, es corrent. Senegal a l’estatut d'observator dins la comunautat dels païses de lenga portuguesa.

Istòria modificar

Casaman!a, tanben nomenada país flup del nom del reialme diola que dominèt aquesta region, es un país de bòsques, de fluvis e de rius. Los primièrs colonizaires foguèron surpreses pels talent dels arquitèctes diolas, constructors de casas d’impluvium e de casas e estatge, coma a Mlomp per exemple[1].

 
Risièras sur l'Ila d'Ourong en sason seca.
 
Plaja al cap Skirring.

D’aquesta region venguèron de personatges istorics que lutèron contra la colonizacion occidentala, e que sont, uèi encara, presents dins las memòrias, coma Djignabo Bassene o Aline Sitoe Diatta (Alyn Sytoe Jata ou Aline Sitow Diatta).

Dempuèi 1982, lo Movement de las fòrças democraticas de Casamança (MFDC) reclama l'independéncia de la region.

  • 1445 : Dinis Dias, navigator portugués descobrís la region e li dona lo nom de « Casamansa » (d'après l'expression malinké « Kasa mansa »[2], significant rei dels Kasas, sosgrpo dels Diolas) ;
  • 1456 : Alvise Cadamosto, navigator venician explora la riu situada al sud de la Gambia apartenent al rei local, le Kasa Mansa ;
  • 1570 : André Álvares de Almada, navigator portugués poja lo fluvi Casamança e encontra lo Kasa Mansa a Brikama ;
  • 1645 : creacion de l’establiment de Ziguinchor ;
  • 1837 : crompa d'un terren per la França ont se bastís la fortalesa de Sédhiou ;
  • 1851 : presa de Karabane per la França, que proclama sa sobeirantat sus Kagnout e Samatit ;
  • 1860 : signatur de tractats pels Franceses amb diferents viatges del Boulouf : Tendouck, Elana, Mangagoulack e mai ;
  • 1878-1880 : invasion del Fogny per Fodé Kaba ;
  • 1886 : Ziguinchor ven francesa per signatura d'una convencion entre la França e lo Portugal ;
  • 1892 : installacion de la Companhiá francesa de l'Africa occidentala (CFAO) d'origina marselhesa a Ziguinchor ;
  • 1901 (23 mars) : mòrt de Fodé Kaba ;
  • 1901 : installacion d'una companhiá francesa Bignona ;
  • 1903 : arrestacion del rei Sihalebe Jata (o Diatta) per error militara: lo rei e un prèire amb las mans nudas. Aquesta arrestacion faguèt de Sédhiou una vila sagrada;
  • 1905 : separacion de la mission portuguesa e de la mission francesa a Oussouye après la delimitacion definitiva de ls frontièras entre la Guinèa portuguesa e los territòris franceses;
  • 1908 : aveniment de Jankebe, rei de Husuy, successor de Sihalebe Jata ;
  • 1914-1918 : nombreuses pertes humaines pour la Casamance dans la Première Guerre mondiale ;
  • 1917 : lo governaire general Joost van Vollenhoven dona un avís desfavorable al principi d'un novèl recrutament militar en Casamança. Las populacions localas i son ostils: « Sèm pas los mèstres de la Bassa Casamança. I sèm pas ques tolerats.(…) los Diolas venon de nos provar que lor obstinacion incoercibla es tan dificila a véncer qu'una rebellion activa […] Sèm malaurosament a peu près desarmats devant aqueste genre de resisténcia. S'admetriá pas en efièch l'emplec d'armas contra una populacion caparruda que respond a pas cap de nòstras mesas en demora d'obesir mas que se gardariá plan de far lo mendre gèste o de se liurar a una mòstra de menaça. Es pas la paur dels Blancs que los fa agir atal coma lo dison mas la volontat plan encorada de nos obesir pas. E aquò dura dempuèi qu’ocupam lp país, es a dire dempuèi 50 o 60 ans environ. »
  • 1918 : arrestacion de la prèira Alandiso ;
  • 1920 : repression militara Bayotte per refús de pagar los impòst;
  • 1942 : apogèu del culte de Kasila, altar de preguièra per la pluèja segon lo rite d'Aline Sitoe Diatta, prèira carismatica, desportada sens retorn per son influéncia civila;
  • 1943 : incendi e destruccion d'Efok per mesura repressiva. Lo coronel Sajous acompanhat del sergent en cap Mandros, del mètge militar Raoul e de l'interprèta Tété Diédhiou relizant un plan d'arrestacion de la prèira carismatica Aline Sitoe Diatta a Kabrousse ;
  • 1960 : independéncia del Senegal ;
 
La bandièra adoptada per l’MFDC en 1988.

Movement separatista modificar

Article detalhat: Conflicte en Casamança.
  • 26 de decembre de 1982 : desrevelh de l’MFDC fasent de centenats de victimas en plen jorn dins la vila de Ziguinchor. Penguèt pauc a pauc la forma d'un conflicte armat entre lo Movement de las fòrça democraticas de Casamança (MFDC) e lo poder eritat dels acòrdis d'independéncia de 1960 ;
  • 1991 : lo deputat Marcel Bassène natiu de la region membre del Partit democratic senegalés (PDS) es lo primièr « Sénher Casamança ». Foguèt nomenat en 1990 pels president Abdou Diouf per discutir amb lo MFDC d’un retorn al calme, preludi a de futuras negociacions. Un an mai tard, precisament lo 31 de mai de 1991, Marcel Bassène obten la signatura a Bissau del primièr alt al fuòs entre l’Estat del Senegal e l’MFDC.
  • 2002 : Naufrag del Joola, ferry de joncion amb Dakar, fasent près de 2 000 victimas, subretot de Casamanceses. Los responsables militars e autres, plan qu'identificats, jamai foguèron castigats;
  • 2003 : mòrt de Sidhi Badji, cap d'estat major d'Attika del MFDC. De negociacions veraias per la patz contunhan;
  • 30 de decembre de 2004 : signatura d'un acòrdi de patz entre lo president Abdoulaye Wade e lo secretari general del MFDC Augustin Diamacoune Senghor ;
  • 14 de genièr de 2007 : mòrt d'Augustin Diamacoune Senghor ;
  • 13 de decembre de 2011 : per assetar sas revendicacions d'independéncia, lo MFDC enlever 5 militars senegaleses après una ataca contra un cantonament de l'armada que foguèt de mòrts dins lo vilatge de Kabeum[3] ;
  • Dempuèi 2016, après 4 ans de calme, la Casamança es pas pus considerada coma una "zòna de riscs" per la França[4].
  • 6 de genièr de 2018 : assassinat de 13 copaire de fusta[5] dins lo bosc de Bourofaye Bainounk situat en Bassa Casamança, près de la frontièra amb la Guinèa Bissau. Los independantistas de l’MFDC « condamnèron fermament aqueste acte » e demandèron a las autoritast senegalesas « d’orientar l’enquèsta » cap als responsables del trafec de fusta de teck[6].

Economia modificar

 
Utilizacion del kajendo per la laurada abans de semenar de ris.

La Casamança es subretot caracterizada per una economia del sector primari.

Torisme modificar

Las infrastructuras significativas son subretot toristicas e situadas a la broa de l'ocean: al nòrd oèst del fluvi Casamança, a Kafountine e Abéné e al sud oèst a cap Skirring. Aquesta darrièra localitat es reputada, tant per sas plajas paradisiacas, consideradas coma las mai bèlas de tota l'Africa de l'Oèst. Lo torisme fa viure dirèctament o indirèctament 6,4 % de la populacion activa de la Casamança. En 2018, la Casamança compte un quarantenat d’ostelarias, 87 campaments e albèrgas en activitat[7].

Silvicultura modificar

La fusta es extracha per la construccion e la fabricacion de mòbles.

Agricultura modificar

Dins las vals fluvialas de la Casamança e de sos afluents, la rizicultura es l'activitat principala. Dins lo plans, se cultiva de cerealas, legums, lachuga, notz de cajó, mangas, agrums e òli de palma. Lo long del riu Casamança e de sos afluents son praticadas la pèsca e l'ostreïcultura.

I a en Casamança una migracion de trabalh sasonièra o de longa durada constituida d'emigrants de Guinèu Bissau o de Guinèu, refugiats de la pauretat e de l'instabilitat que tòca los païses vesins dempuèi fòrça annadas.

Pèsca modificar

La Casamança es rica en font alieuticas. Los desbarcaments de produchs alieutics dins la region de Ziguinchor son evaluits a 64.810 tonas en 2017, per una valor comerciala estimada a 23,39 miliards de francs CFA (35 milions d'èuros) que la gestion poiriá èsser largament èsser optimizada.

Una region minada modificar

Dempuèi lo començ!ament del conflicte en Casamança en 1982, la productivitat de la region diminuiguèt fòrça. L'incertitud de contunh de la situacion politica e de las vastas espandidas de tèrras cobèrtas de minas terrèstras (que ja foguèron mai de1000 victimas) empachan l'expleitacion dels camps. L'esta Senegales s'èra engatjat a desminar la Casamança avant de 2021 mas la preseéncia de rebèls independentistas e l'abséncia de financiaments empachan lo bon debanament de las operacions[8].

Una economia de guèrra s'èra formada, que ne fan benefici las diferentas faccions rebèlas de Casamança. En subrexpleitant las fustas preciosas (coma la fusta de Pterocarpus erinaceus), la cultura del cambe o l’extorcion de proteccion, financian lor equipament e obtenga gaireben una independéncia al rspècte dels donator estrangièrs. Entre 2010 e 2015, unas 10 000 esctaras de boscs foguèron encediadas. Una ecatomba subretot deguda a las activitats d’una mafia chinesa plan organizada, que pilha los boscs de Casamança. Aquestas activitats se limitan pas a la Casamança, mas inclusisson los païses vesins, la Gambia e la Guinèa Bissau[9].

Climat modificar

La region entièra de Casamança conéis un climat tropical de savana caud e mai o mens sec. Las temperaturas son de contunh pro nautas de jorn e passant rarament sota 20° C la nuèch, los meses de decembre e genièr essent mai frescs. La Bassa Casamança beneficia d’un regim termic marcat per un maxim de 38° C en junh. La sensacion de calor es atenuida per l'influéncia maritima sus la còsta. Es atal que lo climat es sensiblament diferent entre Cap Skirring (sus la còsta) e Ziguinchor a 70 km dins las tèrras ont la calor es mai estofanta.

La sason de las pluèjas en Casamança dura quatre a cinc meses e se situís entre junh e octobre. Las precipitacions mejanas dins la region son superioras a aquestas del rèste del Senegal, gaireben totas las regions recebrnt mai de 1270 mm per an e atenhent fin a 1780 mm. La vegetacion de Casamança es donc diferenta d’aquesta del Nòrd e del centre del Senegal.

Ecologia modificar

La cobertura bosquièra en Casamança es grevament menaçada per l'expleitacion illegala del bòsc.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Habitat traditionnel de Casamance.
  2. Christian Roche, Histoire de la Casamance : conquête et résistance, 1850-1920, Karthala Éditions, 1985 ISBN 2865371255Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas., sur Google Livres.
  3. Afrik.com.
  4. Error en títol o url.
  5. .
  6. .
  7. Error en títol o url.
  8. Error en títol o url.
  9. Error en títol o url.

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  • Collectif, Sénégal. La terreur en Casamance : le rapport d’Amnesty International, 1999 ISBN 2876660946Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • François-Georges Barbier-Wiesser (sous la direction de), Comprendre la Casamance. Chronique d'une intégration contrastée, Paris, Karthala, 1994, 484 p. ISBN 286537503XError d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Jean-Marie François Biagui, Trois Manifestes pour la paix en Casamance, 1994, 85 p. ISBN 2907999257Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Jean-Marie François Biagui, De l’indépendance de la Casamance en question, 1994, 62 p. ISBN 2907999273Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Pierre-Marie Bosc, À la croisée des pouvoirs : Une organisation paysanne face à la gestion des ressources, Basse Casamance, Sénégal, CIRAD, 2005 ISBN 2876146010Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Marie Claerhout-Dubois, Les campements intégrés de Casamance (Sénégal) : à la recherche d'un tourisme à l'échelle humaine, université de Paris V, 1995 (thèse).
  • Marie-Christine Cormier Salem, Gestion et évolution des espaces aquatiques : la Casamance, Paris, ORSTOM, 1992, 583 p. (études et thèses). Th. (nouveau régime) : Géogr., Paris 10 : Nanterre. 1989/12/22.
  • Dominique Darbon, L’administration et le paysan en Casamance : essai d’anthropologie administrative, Pedone, 1988, 222 p. (thèse publiée) ISBN 2233001850Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Opa Diallo, Commerce et commerçants mandingues en Casamance (1815-1950), Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 1992, 118 p. (mémoire de maîtrise).
  • Marina Diallo Cô-Trung, La Compagnie générale des oléagineux tropicaux en Casamance de 1948 à 1962 : autopsie d'une opération de mise en valeur coloniale, Karthala, 2000, 520 p. ISBN 2865377857Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Nazaire Diatta, Proverbes Jóola de Casamance, Karthala, 1998, 416 p. ISBN 2865377180Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Diédhiou, Riz, symboles et développement chez les Diola de Basse Casamance, PU Laval, 2005 ISBN 2763781802Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Abdallah Djenedi, Implantation et expansion des ordres Qadiriyya et Tidjanniyya en Casamance, Dakar, université de Dakar, 1983, 107 p. (mémoire de maîtrise).
  • Makhtar Fall, Les populations de la Casamance et les feux précoces, Université Laval, 1987 (M. Sc.).
  • Ahmadou Gassama, La Casamance entre les deux guerres, Paris, Université de Paris VII, 1976, 97 p. (mémoire de maîtrise).
  • Jean Girard, Associations traditionnelles en Casamance et monde moderne, Dakar, Université de Dakar, 1964, 146 p. (diplôme d’études supérieures).
  • Jean Girard, Genèse du pouvoir charismatique en Basse-Casamance sénégal, Dakar, IFAN, 1969, 364 p.
  • Bertrand Guillot de Suduirant, Kassoumaye : Une case en Casamance, Confluences, 2005 ISBN 2914240643Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Insa Manga, Crise agricole dans une vallée de Casamance : le bassin de Goudomp, Rouen, mémoire de maîtrise de géographie, université de Rouen, 2003, 106 p.
  • Jean-Claude Marut, La question de Casamance (Sénégal). Une analyse géopolitique, thèse de doctorat, Paris, université de Paris 8, 1999.
  • Philippe Megelle, Les difficultés d’implantation de la chefferie coloniale dans les pays diola de Basse Casamance, 1890-1923, université de Dakar, 2001, 89 p. (mémoire de DEA).
  • Franco Merici, Ouleye Diallo et Marco Tenucci, Casamance. Kassoumaye du Sénégal, L’Harmattan, 2004, 237 p.
  • Abdourahmane Ndiaye, La Terreur en Casamance. Les convoyeurs d’armes, L’Harmattan, Encres Noires, 1994, 160 p. ISBN 2-7384-2563-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Sidy Niang, La propagation de l’islam en moyenne et haute Casamance au XIXe siècle et dans la première moitié du XXe siècle : problème de sources ; étude critique, Dakar, Université de Dakar, 1986, 41 p. (diplôme d’études approfondies).
  • Claude Oudot Démographie de la Casamance, Kolda, 1971, 32 p.
  • Paolo Palmeri, Retour dans un village diola de Casamance, L’Harmattan, 1995, 488 p. ISBN 2-7384-3616-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Ibrahima Paré, Évolution économique de la Casamance (1880-1930), Dakar, université de Dakar, 1981, 130 p. (mémoire de maîtrise).
  • Nelly Robin, « Le déracinement des populations en Casamance. Un défi pour l'État de droit », Revue européenne des migrations internationales, 2006, vol. 22, no 1, p. 153-181.
  • Christian Roche, Histoire de la Casamance : Conquête et résistance 1850-1920, Karthala, 2000, 408 p. (thèse, université de Paris I, remaniée) ISBN 2865371255Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Christian Saglio, Casamance, L’Harmattan, 2004, 176 p. (ISBN 2-85802-403-8) édité erroné (notice BnF no FRBNF34963568).
  • Muriel Scibilia, La Casamance ouvre ses cases. Tourisme au Sénégal, L’Harmattan, 2003, 174 p. ISBN 2-85802-676-9Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Antoine Tendeng, Les sources de l’histoire de la Casamance aux archives du Sénégal (1816-1920), Dakar, Université de Dakar, 1974, 383 p. (mémoire de maîtrise).
  • Marco Tenucci et Ouleye Diallo, Casamance, L’Harmattan, 2004, ISBN 2858024030Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Daniel Thiéba, Agriculture et accumulation au Sénégal. Le cas de la Basse-Casamance, Paris, Université de Paris I, 1985, 449 p. (thèse de 3e cycle).
  • John Twagirayezu, Le développement régional agricole au Sénégal : le cas du Projet Intégré de Développement Agricole de la Casamance (PIDAC), Université du Québec à Rimouski, 1987 (M. A.).
  • Constant Van den Berghen et Adrien Manga, Une introduction à un voyage en Casamance : Enampor, un village de riziculteurs en Casamance, au Sénégal, L’Harmattan, 2000, 292 p. ISBN 2738479618Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • J. Vieillefon, Les Sols des mangroves et des tannes de Basse-Casamance (Sénégal), IRD, ORSTOM, 1977, 291 p. ISBN 2709904462Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • (en) Olga Linares de Sapir, « Shell middens of lower Casamance and problems of Diola protohistory », West African Journal of Archaeology (Oxford University Press), Ibadan, 1971, vol. I, p. 23-54.
  • (en) Olga F. Linares, Prayer, Power, and Production: The Jola of Casamance, Senegal, Cambridge University Press, 1992, 280 p.
  • (en) Francis G. Snyder, Capitalism and Legal Change: An African Transformation, Academic Press, New York, 1981, 334 p. ISBN 0-12-654220-1Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • (en) Francis G. Snyder, « Land Law and Economic Change in Rural Senegal: Diola Pledge Transactions and Disputes », dans Ian Hamnett (dir.), Social Anthropology and Law, (Association of Social Anthropologists Monograph 14, Academic Press, Londres, New York, San Francisco, 1977, p. 113-158 ISBN 0-12-322350-4Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas..
  • Patrice Auvray, Souviens-toi du Joola, Témoignage d'un rescapé en mémoire des 2 000 victimes abandonnées, Les éditions Globophile 2012.

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar