La Batalha d'Almansa (25 d'abriu 1707) es un fach militar de la Guèrra de Succession d'Espanha que se tenguèt en Almansa, dins l'actuala província d'Albacete, Espanha. Las tropas de Felip V d'Espanha, mandadas per lo duc de Berwick, i bateren las de l'archiduc Charles d'Àustria, mandadas per Galway e lo marqués de las Mines. La consequéncia de 'quela batalha fuguet l'occupacion dau Reiaume de Valéncia per las tropas borbonesas, la perda de sos fòrs e la imposicion dels Decrets de Nova Planta.

Batalha d'Almansa

Dins l'actuala Comunautat Valenciana i a dus dires que rapelan 'quela desfacha :

  • Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança: (Quand lo mau ven d'Almansa, tots atenh).

Autras dichas hi pòdon èsser religadas, malgrat que la origina siá diferenta a la desfacha d’Almansa.

  • De ponent, ni vent ni gent.

Chade an, lo 25 d'abriu, se commemòra 'quela batalha emb 'na manifestacion dins la vila de Valéncia. En 2007 se commemorarà lo 300en aniversari de la desfacha.

Antecedents modificar

Prevesent la mòrt de Charles II de Castella sens descendéncia, las principalas poténcias europeas perpausèron un prince elector de Baviera, amb(e) el consequent repartiment de bens entre aquestes poténcies. Mas Charles II e morís dins lo sieu darrièr testament a prepausat Felip d’Anjou. Felip entre a Barcelona lo 2 d’octobre e las Còrts finalament se tancan lo 14 gener 1702 amb(e) lo jurament de las constitucions catalanas pel Rei. Los aliats prepausan l’Archiduc Charles e començan las ostilitats.

Après la presa de Gibraltar pels britanics, l’agost 1705, l’archiduc s’embarca a Lisboa en direccion al Mediterranèu. S’arrèsta a Altea ont es proclamant rei, e la revòlta valénciana de los maulets es propaga menada per Joan Baptista Basset. Mentretant, e esperonats constantament per lo prince Jordi de Hessen-Darmstadt, escabòts armatz barran lo pas als borbonics a la plana de Vic e en la Batalla de Monjuïc capturan la fortalesa, que seriá fortificada e emplegada per bombardar la vila de Barcelona.

Aquela, environada de las tropas aliadas de Lord Peterborough, va capitular lo 9 d'octòbre de 1705, de sòrta que lo 22 d'octòbre dintra a Barcelona l’Archiduc Carles, lo 7 de novembre de 1705 jura las constitucions catalanas e adòpta lo nom de Carles III. Lòrd Peterborough Avança cap a Valéncia e a fins d'an l’archiduc contròtla ja la màger part de Catalonha e lo Reialme de Valéncia.

Batalha modificar

Las unitats dels combatents son los batalhons de infantariá (400 òmes) e las guerilhas de cavalariá (100 cavalièrs), que s'agròpan en regiments e en brigadas.

Las doas armadas se desplegan cara a cara al cors de 6,5 km, ont los Austracistas (Gran Bretanha, Porugal e Províncias Unidas) alinhan 42 batalhons de infantariá e 60 las guerilhas de cavalariá, davant dels 50 batalhons e 81 las guerilhas de cavalariá dels Borbonics (franco-espanhòls), ambedós en doas linhas filas de prigondor.

La batalha s'inícia a las 15 oras, amb lo fuòc del artilhariá. Las tropas aliadas, mièg compausadas per l’exercit portugues, èran cansadas, numericament inferiors e mal dirigidas, per lo comandant Marqués de Minas, se trincan entre lo centre e lo flanc drech amb los assaut de la cavalariá francesa, mentre en lo flanc esquèrre la superioritat numerica de la cavalariá francesa, amb Berwick coma comandant, que aviá una bona experiéncia militar, prepausa una bona estrategia de defensa. Lo flanc central pendent los primièrs moments de la batalha infligís fòrça bassas, mas acaba en fugent un còp perdut los flancs esquèrres e separats del flanc drech, que se rendèt a las 17 oras.

Consequéncies modificar

Lo balanç foguèt de mai de 6.000 bassas e mai de 10.000 presoèrs dels aliats, contra, las bassas de mens de 2.000 combatentas borbonics. Lo Regiment de Infantariá Vila de Valéncia, que se trobava de garnidura a Requena casèt presoèr lo 2 de mai de 1707.

La victòria filipista a Almansa signifiquèt un grand passatge en la consolidacion de la dominacion d'Espanha pels Borbons. Amb la principala armada proHabsburg a la peninsula, lo pòrti d'Anjau ganhèt l'iniciativa e James Fitz-James Stuart se dirigiguèt cap a l'Ebre mentre Francesc Bidal de Asfeld recebèt la comanda de capturar las vilas del sud del Reialme de Valéncia. A comptar d'alavetz, solament Catalonha e las Islas contunharián fisèlas a Archiduc Carles, doncas que los angleses e lo meteis Archiduc, lo que aviá eretat l'Empèri a la mòrt de lo sieu fraire Josèp I, se van desinteressar del conflicte e signèron lo Tractat d'Utrecht lo 1713. La guèrra s'alongariá fins al 1715 amb la rendicion de las Pitiüses.

Finalizada la guèrra, lo monarca emprenguèt una prigonda reforma administrativa de l'Estat de caractèr centralista, las linhas mai significativas que ne foguèron la enfortiment del Conselh de Castelha e lo 1716 lo Decrèt de Nòva Planta a la Corona d'Aragon, que dissolviá per el las siás principalas institucions e redusissiá al minim (o eliminava puslèu) la siá autonomia.

La Batalha d'Almansa foguèt un de los sièis combats decisives en la Guèrra de Succession, mas supausèt un ponch important a l'istòria. Eveniments posteriors coma la cremada de la vila de Xàtiva e posterior cambiament de nom pel de San Felip, aluenhèron encara mai dins lo pòble dels territòris de la Corona d'Aragon dels Borbons e de los sieus partidaris amb luchas dins vilas coma Alcoi, Dénia o Alacant

Liam modificar

(es) Batalha d'Almansa

HERNÀNDEZ, Francesc Xavier (s.d). Per què les tropes borbòniques van guanyar la

batalla d’Almansa?. [En línia] Dins de: https://www.sapiens.cat/epocahistorica/

historia-moderna/catalunya-1714/per-que-les-tropes-borboniques-vanguanyar-

la-batalla-d-almansa_200617_102.html [Consultat octubre 2022]

Vejatz tanben modificar

Liams externes modificar