L'article salat es lo nom tradicional utilizat en catalan per designar una categoria d'articles definits particulars servats subretot en catalan balear e d'un biais residual sus la Còsta Brava. Aqueste nom "salat" ven del fach que la forma la del catalan estandard ven sa dins las varietats que "salan".
Contràriament a la causida majoritària de las lengas romanicas que formèron son article definit a partir del latin ILLE, semblariá que dins una part de la Romània se produsiguèt una formacion a partir d'IPSE. Per extension se pòdon designar coma articles "salats" las evolucions semblantas qu'existisson en occitan e mai en sard.

Exemple de recuperacion identitària "es teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur)

L'article salat en occitan modificar

L'espandi de preséncia de l'article salat en occitan es pro limitat actualament. Las escassas formas encara vivas de l'article salat se tròban, siá a l'oèst de Niça, en zona dialectala del provençal maritim, entre Grassa e Vença, siá al nòrd de Niça en zona dilectala vivaroaupenca, entre Coarasa e Roquesteron. Dins aquel sector l'article salat se retròba dins la toponimia, en particular lo nom d'unes vilatges coma Sa Còla de Lop o Sei Ferres.

article salat masculin masculin (davant vocala) feminin feminin (davant vocala)
singular so sel' sa sel'
plural sos/si sos/si sas/seis sas/seis

L'article salat en catalan modificar

 
Airal aproximatiu de l'article salat a la Còsta Brava segon Xavier Carbó en 1918

En catalan, l'airal d'emplec dominant de l'article salat se limita a las Islas Balearas manca a Pollença qu'a un sistèma pro semblant al del catalan estandard. Lo repoblament de qualques vilatges del País Valencian per de gents vengudas de las islas fa que l'article salat siá encara viu a la Vall de Gallinera e a Tàrbena. A la Còsta Brava, l'emplec d'aqueste es fòrça recessiu e emplegat encara per las gents d'edat mai avançada e per marcar una apertenença a l'espaci local.
L'extension geografica de l'article salat a pas quitat de mermar dempuèi l'edat mejana e èra probablament present dins la màger part de Catalonha coma se pòt veire encara dins la toponimia barcelonesa amb Sant Joan Despí < Sant Joan des pi o Collserola < Coll s'erola e mai dins los noms de luòc del país de Lhèida coma dins Sarroca de Lleida. Dins lo país d'Olot èra probablament emplegat fins a la mitat del sègle XIX qu'un seminarista olotin, Jeroni Gelada, comentava a la debuta del sègle XX que d'autras localitats se trufavan dels abitants d'Olot per son emplec de l'article salat. Aprèp aver constatat la davalada d'emplec de l'article sus la Còsta Brava, lo jornalista e escrivan Eugeni Casanova lo trobèt encara residualament en 2009 a Maià de Montcal, un vilatjòt de la Garrotxa.

L'article salat balear modificar

article salat masculin masculin (davant vocala) masculin (aprèp amb) feminin feminin (davant de vocal)
singular es s' so sa s'
plural es es/ets sos ses ses

L'article salat es pas acceptat dins la lenga normativa mas es estat servat dins la formas toponimicas tradicionalas. L'emplec d'aqueste es vengut la marca mai simbolica de l'anticatalanisme balear qu'ensaja de privilegiar los localismes per poder afirmar que lo balear es una lenga diferenta del catalan. Aqueste article, victima d'estigmatizacion, a viscut jos la pression constanta de las formas del catalan estandard, çò qu'a generat una diglossia que fa qu'encara que lo salat siá d'emplec general, s'empleguen los autres articles amb una tièra de noms que demandan un nivèl de lenga mai naut.

Coma l'article del gascon pirenenc, l'article pòt conéisser de realizacions diferentas en foncion de la consonanta que seguís.

L'article sard modificar

 
Escrich en sard campidanés

Contràriament al catalan e a l'occitan existís pas una situacion de diglossia per l'article sard. Se fan sentir de variacions leugièras dins lo cas del plural segon los dialèctes coma se pòt veire en seguida.

Logodorés Campidanés
Singular Su / Sa / S' Su / Sa / S'
Plural Sos / Sas Is / Is