Laureat Nobel

Arthur Kornberg (n. 3 de març de 1918 a Nòva York - m. 26 d'octobre de 2007 a Stanford) foguèt un bioquimista, mètge e cercaire american. Recebèt lo Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1959, amb Severo Ochoa, per son trabalh sus la sintèsi de l'ADN.

Arthur Kornberg
Retrach de Arthur Kornberg
Retrach de Arthur Kornberg
Naissença 3 de març de 1918
Nòva York, Estats Units
N. a
Decès 26 d'octobre de 2007
Palo Alto, Califòrnia, Estats Units
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d'origina Bandièra dels Estats Units Estats Units
Nacionalitat
Profession bioquimista
Ocupacion
Luòc de trabalh
Distincions Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina en 1959
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Estudis
Títol
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Biografia modificar

Nasquèt lo 1918 dins la vila de Nòva York en una familha d'immigrantas de Galítzia. Estudièt de sciéncias al City College de Nòva York e posteriorament medecina a l'Universitat de Rochester, ont se doctorèt l'an 1941. Après trabalhar pendent dètz ans al Servici de Salut Publica dels Estats Units, l'an 1953 foguèt nomenat cap del Departament de Microbiologia de l'Universitat Washington de Saint Louis, e lo 1959 foguèt nomenat cap del Departament de Bioquimia de l'Universitat de Stanford a Califòrnia. En aquel departament trabalhèt tanben coma professor emerit dempuèi l'an 1988, que se retirèt. Moriguèt a Stanford lo 2007.