Antimeridionalisme francés jos la Tresena Republica
L'antimeridionalisme francés jos la Tresena Republica es un òdi contra los abitants del "Miègjorn" francés: occitans, basques, catalans, etc.. Èra plan en vòga a la fin del sègle XIX e a la debuta del sègle XX. Tira sas originas d'una lectura lingüistica, economica, culturala e memoriala del país e del procediment de construccion dels etnotipes dins lo qual las populacions del Miègjorn son jutjadas barjacairas, vanitosas, indolentas perque la vida lor seriá facila a causa del climat ensolelhat, governadas per las passions e pas per la rason. Los antimeridionalistas jutjan la conquista romana, l'accion de Joana d'Arc o la Revolucion Francesa coma responsablas de la predominança meridionala dins la societat.
L'òdi de las gents del Miègjorn es promogut per una partida de la drecha nacionalista. Lo patriotisme dels Meridionals es mes en dobte, son jutjats coards e indiferents, e pendent la desfacha de la batalha de Lorena en 1914 lèu fach declarats colpables. Los òmes politics del Sud, Leon Gambetta e Ernèst Constanç en cap, son denonciats coma s'essent apoderats del poder per populisme per tal d'acaparar las riquesas del Nòrd e los redistribuïr dins lo Sud. Enfin, las gents del Sud son presentadas coma apartenissent a una "raça" gangrenada pels protestants e sustot los josieus amb los quals trabalharián a prene o poder. Lor comportament general seriá la consequéncia de la conformacion de lor cervèl.
Veire tanben
modificarArticles connèxes
modificar
| Modèl:Portal Dreches de l'òme |
