Los alfeids (Alpheidae) son una familha de cambaròt. Los cambaròts d'aquela familha son a-simetric qu'an unas pinças mai grandas que las autras, e son capables ,amb sas pinças grandas, d'emetre petada fòrça brusenta. Los membres d'aquela familha son nomenats cambaròts pistolet.

Alpheus distinguendus

Es una familha diversificada e es fòrça estenduda geograficament, amb 600 espècias e mai de 38 genres.[2] La màger part dels cambaròts pistolet cava d'abrics e son comunas dins las barrièras de coralh, dins las selvas d'algas e las zonas comolas d'ustras. Malgrat que la màger part visca sus las zonas costièras tropicalas o temperadas, lo genre Betaeus viu dins las mars frejas, e Potamalpheops dins de cavas d'aiga fresca.

En colonias, lo cambaròt pistolet pòt interferir amb los sonars. [3][4][5] Lo cambaròt pistolet es considerat coma una font de bruch majora dins los oceans.

Descripcion

modificar
 
Alpheus randalli amb un gòbi del genre Amblyeleotris

Un cambaròt pistolet mesura entre 3 a 5cm de long. Es remirable perque una de sas pinças es desproporcionada tan es larga, mai larga que la mitat de son còs, e contràriament a la màger part dels cambaròts, sas pinças grandas li permeton pas de trapar que se comporta puslèu coma un pistolet en doas partidas. Un jonch permet a la part "martèl" de se desplaçar endarrièr fins a formar un angle drech amb l'autra partida de las pinças. Quand torna barrar sas pinças, claca la partida "martèl" tusta l'autra partida, e emet una onda subrepoderosa que pòt assucar de peisses mai grands que lo cambaròt, e copar un jaç fin de veire.[6]

Ecologia

modificar

Qualques espècias de cambaròt pistolet partetjan lor abrics amb de gòbis dins una relacion simbiotica. L'abric es bastit e entretengut pel cambaròt pistolet, e lo gòbi assegura una proteccion en prevenent del dangièr. Quand los dos son fòra l'abric, lo cambaròt manten lo contacte amb lo gòbi mejaçant sas banas. Lo gòbi ajant una melhora vision, el preven d'un dangièr mejaçant un movament de coa caracteristica.[7] Per ara, aquela simbiòsi es estada observada sonque dins los mitans coralhencs.

Un comportament social es estat observat en cò del genre Synalpheus. L'espècia Synalpheus regalis viu a l'interior d'espongas en colonias que pòdon despassar 300 individús.[8] Ven totes d'una sola femèla, la rèina, e de solide d'un sol mascle. Los individús son divisits entre los obrièrs (que s'ocupan de las larvas) e los soldats (que defendon lo nid mejaçant sas pinças grandas).

S'es notat que los cambaròts pistolet pòdon cambiar lo ròtle de lors pinças. Quand las pinças grandas es perduda, tornan créisser en unas pinças pichonas, e las pinças pichonas venon unas pinças grandas. De recèrcas scientificas mostrèron que copar lo nèrvi de las pinças grandas entraïna lor conversion cap a unas segondas pinças pichonas. Un cas de simetria dels dos parelhs de pinças es estat observat sonqu'un còp dins la natura.[9]

Clacament

modificar

Pel títol d'animal mai brusent de l'ocean, lo cambaròt pistolet rivaliza amb d'animals fòrça mai grand qu'el, coma la balena boçuda o la balena blava. Lo cambaròt pistolet torna barrar unas de sas pinças especializadas per crear una cavitacion de bullas que genèra una pression acostica fins a 80kPa a una distància de 4cm de las pinças. Al nivèl de las pinças, las bullas van a una velocitat de 97km/h e un son de 218 dB. [10] La pression es pro fòrta per tuar un peis pichon. [11]

Lo clacament pòt tanben produire de sonoluminescéncia per l'espetament de las bullas. Quand espeta, la cavitavion de bullas aten una temperatura de 5 000K (4 700°C).[12] En comparason, la temperatura de la susfàcia del solelh es estimada a 5 800K (5 500°C). La lutz a una intensitat mendre que la producha en laboratòri, e es pas visibla per l'uèlh uman, mas es lo primièr animal descubèrt amb capable de produire de lutz per aquel biais.

Lo clacament es emplegat tant per caçar (çò qu'explica lo nom "cambaròt pistolet"), coma per la comunicacion. Quand caça, s'amaga dins un endrech escur coma un trauc, sortís sas banas per detectar s'un peis passa prèp d'el. Quand detecta de movement, lo cambaròt pistolet sortís sas pinças grandas, la dobrís e la torna barrar per "escupir" e aital assucar la preda. Lo cambaròt trapa la preda assucada e la manja.

Tièira dels genres

modificar
 
Betaeopsis aequimanus
 
Synalpheus fritzmuelleri

Mai de 620 espècias son estadas reconegudas dins la familha dels Àlfeids (Alpheidae), distribuïdas en 45 genres. Los genres mai importants son Alpheus amb 283 espècias, e Synalpheus amb 146 espècias. [13]

Referéncias

modificar

<references>

Ligams extèrnes

modificar
  1. ITIS, consultat lo 3 décembre 2014
  2. A. Anker, S. T. Ahyong, P. Y. Noel, and A. R. Palmer (2006). "Morphological phylogeny of alpheid shrimps: parallel preadaptation and the origin of a key morphological innovation, the snapping claw". Evolution
  3. Shrimp, bubble and pop BBC News. September 21, 2000. Retrieved July 2, 2011.
  4. Kenneth Chang (September 26, 2000). sleuths solve case of bubble mistaken for a snapping shrimp New York Times. p. 5. Retrieved July 2, 2011.
  5. Sea creatures troubles sonar operation New York Times. February 2, 1947. Retrieved July 2, 2011.
  6. Maurice Burton & Robert Burton (1970). The International Wildlife Encyclopedia, Volume 1. Marshall Cavendish p. 2366.]
  7. I. Karplus (1987). "The association between gobiid fishes and burrowing alpheid shrimps". Oceanography and Marine Biology Annual Review 25: 507–562.
  8. J. E. Duffy (1996). "Eusociality in a coral-reef shrimp". Nature 381 (6582): 512–514.]
  9. M. R. McClure (1996). "Symmetry of large claws in snapping shrimp in nature (Crustacea: Decapoda: Alpheidae)". Crustaceana 69 (7): 920–921.
  10. David Derbyshire (November 13, 2008). Deadly pistol shrimp than stuns prey with sound as lound as Concorde found in UK waters Daily Mail (London). Junh 13, 2010.
  11. M. Versluis, B. Schmitz, A von der Heydt & D. Lohse (2000). "How snapping shrimp snap: through cavitating bubbles. Sciences 289 (5487): 2114–2117.
  12. D. Lohse, B. Schmitz & M. Versluis (2001). Snapping shrimp make flashing bubbles Nature 413 (6855): 477–478.
  13. ammy De Grave, N. Dean Pentcheff, Shane T. Ahyong et al. (2009). [rmbr.nus.edu.sg/rbz/biblio/s21/s21rbz1-109.pdf] Raffles Bulletin of Zoology. Suppl. 21: 1–109.