Dobrir lo menú principal
La peira de Rök

L'alfabet runic o futhark — terma format emb lo nom de las siei prumieras letras de 'quel alfabet — èra un alfabet utilizat per escrire dins mai d'una linga germanica per daus vielhs pòples coma los Escandinaves, los Frisons, los Anglosaxons, etc...

Somari

Los diferents futhark-sModificar

Nòta : las transliteracions seguen lo modele tradicionau.

Sistema originauModificar

 
Vielh futhark

L’alfabet originau de las runas nordicas, lo futhark a 24 letras o vielh futhark, era organizat en tres gropes de 8 runas chascun, nomats ættir (familhas) : los ættir de *fehu, *Hagal e *Týr respectivament, la prumiera runa de chasque grope donent son nom au grope.

Los noms proto-germaniques de las runas dau vielh futhark son : Fehu, Ūruz, Þurisaz, Ansuz, Raidō, Kaunan, Gebō, Wunjō, Hagalaz, Naudiz, Īsaz, Jēra, Eihwaz, Perþō, Algiz, Sōwilō, Tiwaz, Berkanan, Ehwaz, Mannaz, Laguz, Ingwaz, Dagaz e Ōthalan.

Veiqui las 24 runas originalas :

  f   u   þ   a   r   k   g   w
  h   n   i   j   ï   p   z   s
  t   b   e   m   l   ŋ   d   o

La runa que vau per u pòt maitot aver per valor fonetica v. 'Quela darniera valor fonetica fuguet totparier balhada a la 8èna runa, 'dont la valor fonetica la mai coneguda resta w. 'Quelas divergéncias s'explican per la granda estenduda geografica d’utilizacion dau sistema runic, qu'enclaurava l’Islàndia, l’Anglatèrra, l’Escòcia e particulierament las actualas Finlàndia, Suècia, Norvègia, Danemarc, e Alemanha. Las prononciacions variavan alora emb la cultura, diferenta d'una region a l'autra. 'Quela granda reparticion geografica de las runas explica maitot los multiples noms que chascuna d'ela porta segon la region dins la quala se troba ; per exemple la prumiera runa, f, s’apela tant Fehu, coma Feoh, , o Faihu.

Lo th correspond a la prononciacion anglesa sorda (θ). Lo j es molhat, coma dins « raiar » (j).

Sistemas ulteriorsModificar

 
Mai recent futhark

Lo futhark iniciau que comprend 24 runas mai una sens glife que representa « Odhinn » fuguet ulteriorament escorcit a 16 runas autorn de l'an 800 e es generalament vist coma una adaptacion servent a simplifiar lo trabalh de l'escrivan. La majoritat de las runas d'Escandinàvia son d'après 800 e utilizen las 16 letras :

f u þ ą r k
h n i a s
t b m l ʀ

Après, las runas varieten d'un país a l'autre. Los diferents futhark-s se reduisen a 16 o 18 runas en Norvègia e en Suècia, onte la vasta majoritat de las runas mai recentas son trobadas. En Anglatèrra lo futhark creisset a environ 28 runas (mai quauquas-unas utilizadas solament au niveu regionau o per daus noms propres estrangiers).

Qu'est la varianta norvegiana / suedesa, maitot apelada runa brochon-cort. La varianta danesa es plan similaria. Podem legir un exemple de runas danesas dins l'inscripcion de la Gròssa peira de Jelling.

 
Lo mai recent futhark nordic a 16 runas :

Los autres futhark-s nòrdics enclausen una fòrma sens rama (probable per una escultura mai rapide) e lo futhark antic (lo quau enclau de las runas que representen l'alfabet latin complet).

 
Varianta de Hälsingland en Suècia, sens brochon

A veireModificar