L' alambic (de l'arabi al-inbiq الأنبيق), es l'aisina utilizada per a destillacion dels lequids mejans un processus d'evaporacion per caufatge seguent de la condensacion per refregiment. Trobam las primièras descripcions de l'alambic al sègle IX dins lo "Libre dels secrets" d'Ar-Razin. Tanben ne faguèt una descripcion Abu Al-Qasim, al sègle XI. Èra utilizat per produire de perfums, medicinas e l'alcòl de fruches fermentats.

Alambic
Esquèma d'un alambic.
Cornuda modèrna de laboratòri

Es una aisina de destillacion simple que se constituís per una cornuda, que se calfa la mescla. Los vapors emesas pojan dins la partida superiora e es refrejan dins un serpentin situat dins un recipient refrigerat per aiga. Lo lequid resultant s'escampa dins lo vas terminal.

Los alambics de laboratori son de veire, e aqueles utilizats per destillar bevendas alcolicas se fabrican normalament de coire, perque aquel element dona pas lo gost a l'alcòl, resistís als acids e condusís plan la calor.

Quan se destillan de liquids venents de la fermentacion alcolica de fruchs, coma l'alòl bolhís a una temperatura , inferiora a aquela de l'aiga (80 °C), los vapors que d'en primièr se forman son d'aquel, mas encara mesclats amb una pichona proporcion d'aiga, e se capita destillar una substància amb mai gra alcolic que l'original.

Vejatz tanbenModificar

Ligams extèrnesModificar

ReferénciasModificar